La subsistència, encara que ha reduït el seu pes sobre la despesa total en els últims anys, encara s'emporta gairebé la meitat de la despesa de les llars catalanes. Així ho mostren les dades de 2024 publicades aquest dijous per l'Institut Nacional d'Estadística (INE): el 34% de la despesa de les llars catalanes se l'emporta l'habitatge i el 15,3% l'alimentació. En total, un 49,3% que, tot i que és un cost molt elevat, és inferior al 50% per primer cop des de l'any 2019, l'any anterior a la pandèmia.
Per aquelles dates, l'habitatge s'emportava un 38% de la despesa de les llars catalanes, un màxim que després ha anat baixant durant els anys posteriors.
Les llars catalanes gasten en total 37.409 euros cada any, un 9,2% més que el 2023. Cada persona gasta 14.746 euros, un 8,5% més que l'any anterior.
La tercera activitat que arrossega més despesa, malgrat els descomptes aprovats en els darrers anys pel govern espanyol, és el transport, que s'emporta el 10,8% de la nostra despesa.
Malgrat l'elevat esforç en subsistir, els catalans es gasten cada cop més en oci i restaurants, activitats que també han pujat molt de preu en els darrers anys, i la xifra del 14,2% de la despesa és la més elevada des de l'any 2018.
Els restaurants, de fet, són la quarta activitat a la qual dediquem més despesa, un 8,5%, per davant de l'oci, esport i cultura (5,7%), la roba (un 4,3%), la sanitat (3,9%), les assegurances (3,9%), mobles i llar (3,6%), cura personal (3,5%), comunicacions (3,2%) i educació (2,1%). Un 1,1% de la despesa se l'emporta l'alcohol i el tabac.
Només un 25% dels impostos d'habitatge es dediquen a polítiques habitacionals
Si pels catalans l'habitatge és una de les grans prioritats a l'hora de gastar els diners, no ho és per les administracions. Tot i l'esforç anunciat en els darrers anys per incrementar la inversió en habitatge, ni tan sols la majoria dels impostos recaptats en matèria d'habitatge es dediquen a polítiques residencials. Les administracions públiques van recaptar prop de 5.000 milions en impostos relacionats a l'habitatge l'any 2023, d'entre els quals només el 25%, 1.500 milions es van destinar a habitatge públic i ajuts vinculats. Així ho mostra l'estudi de la càtedra del Grup Tecnocasa - UPF d'Anàlisi del Mercat de l'Habitatge sobre recaptació i despesa pública en habitatge.
L'estudi analitza la recaptació de 14 tributs entre l'estat, la Generalitat i els 51 municipis amb més de 25.000 habitants. Hi ha l'IVA que va a l'estat i el tribut d'actes jurídics (AJD) en transaccions d'habitatges nous. Als d'habitatge usat hi ha l'impost sobre l'Increment del Valor dels terrenys de naturalesa urbana (IVTNU), l'AJD, el de successions quan és una herència i l'impost sobre Transmissions Patrimonials.
I després hi ha els 5 impostos a construcció i urbanisme, entre llicències, construccions, cèdules i altres serveis, tots ells municipals, i els impostos a la propietat, entre els quals hi ha l'IBI, municipal, el de patrimoni i el d'habitatges buits, autonòmics, i l'IRPF, una part per l'estat i l'altre pel Govern català.
Els municipis catalans van recaptar 2.300 milions d'euros, la Generalitat 2.100 i l'estat 213 milions. Els municipis van destinar el 22,2% del recaptat a polítiques d'habitatge i el Govern només un 12,3%. Barcelona és la ciutat que més ha recaptat, 1.900 milions d'euros, i també la que més ha invertit, 547. A l'extrem oposat hi ha SantCugat del Vallès o Sitges, que amb una elevada recaptació per habitatge (superior als 2.500 euros en alguns casos), destinen menys del 15% a polítiques d'habitatge.
L'estudi recorda també que a Espanya només un 1,13% del parc d'habitatges es destina a lloguer social, molt per sota de la mitjana de l'OCDE (7,75%) i molt lluny de referents europeus com Països Baixos (37,7%), Àustria (23,6%) o Dinamarca (21,2%). Molt de l'habitatge protegit s'ha anat perdent al mercat amb el pas del temps. I suggereix que si en els 10 anys vinents es destinés el 75% de la recaptació per habitatge a polítiques per a aquest servei, es podria eliminar el dèficit d'habitatge públic a Espanya.