Espanya és el país de l'OCDE que més ha reduït la protecció davant l'acomiadament arbitrari, segons s'acaba a l'informe "El cost de l'acomiadament individual sense causa justificada a Espanya" elaborat per les Universitats de Jaén i l'Autònoma de Madrid a petició del sindicat UGT. Segons ha explicat aquest dilluns, Fernando Luján, vicesecretari general de Política Sindical del sindicat, aclareix que aquesta afirmació, que es recull en el treball, parteix de les xifres de la mateixa OCDE que ha establert uns indicadors numèrics analitzant la legislació laboral de cada país per quantificar l'evolució de la protecció davant l'acomiadament improcedent, "arbitrari", segons denominació d'UGT. En valors absoluts, les indemnitzacions varien segons territoris.
El treball assenyala que les regulacions davant l'acomiadament "poden incentivar, o, al contrari, desincentivar, que les empreses considerin els acomiadaments com a última ràtio a l'hora d'adoptar decisions de gestió de l'ocupació". A tal efecte, l'OCDE elabora un indicador numèric del grau de devaluació en la protecció de l'estabilitat en l'ocupació davant l'acomiadament sense causa justificada o arbitrari (improcedent) que posa de manifest que "Espanya ha passat d'un indicador de protecció d'ocupació (IPE) de 3,55 (1985) a un altre de 2,05 (2019), si bé ha estat en 1,96 des dels anys 2014 fins a 2018".
A més xifra, més protecció. L'informe aclareix que l'increment de l'1,96 (del període 2014 a 2018) al 2,05 de 2019 no es deu a una millora de la protecció general, sinó a la "derogació del contracte de suport a emprenedors i el seu llarg període de prova". Per tant, estaríem, fins i tot, "alguna cosa per sota la mitjana de l'OCDE (2,06)", remarquen a l'informe encarregat per UGT. I, igualment, insisteixen que la mitjana de protecció davant l'acomiadament improcedent de la UE a 15 és molt superior a la de l'OCDE, "per la qual cosa estaríem bastant per sota de la mitjana europea.
Així, Espanya és el segon país de la UE (després de Portugal), que més intensament ha devaluat la tutela de l'ocupació davant l'acomiadament individual, ni més ni menys que 1,5 punts, des de 1985, encara que en el cas del país veí, es manté per sobre del 3. Entre les grans economies europees, l'indicador numèric de l'OCDE és superior al d'Espanya i s'ha mantingut més estable. Així, Espanya cau del 3,55 el 1985 a 2,05 el 2019 (-1,5 punts), davant Alemanya, que puja del 2,5 al 2,6 (+0,1 punts), França del 2,52 al 2,56 (+0,04 punts) i Països Baixos, de 3,46 a 3,61 (+0,21). Descendeixen Portugal, que cau del 4,83 el 1985 al 3,14 el 2019 (-1,69, per sobre d'Espanya) i Itàlia que baixa del 3,02 al 2,56 (-0,46 punts).
Des d'UGT remarquen la rellevància del seu informe, primer, perquè segons determinats estudis tendeix a donar-se una "informació errònia de l'indicador de protecció d'ocupació espanyola davant l'acomiadament individual", situant-se en el 2,43, quan realment està en l'entorn del 2. En segon lloc, perquè quan es diu que "normativament", Espanya és el país amb més protecció i, per tant, amb l'acomiadament més car, "és evident que no ho és".
Indemnització de 6 mesos
El secretari general d'UGT, Pepe Álvarez, ha comentat que en aquesta legislatura, la millora de la protecció davant de l'atur és prioritària per al seu sindicat. Recorda que la indemnització no es va posar a sobre de la taula en la reforma laboral aprovada el desembre de 2021, però que això no significa que hagin renunciat a aquesta aspiració. En un primer lloc, volen abordar l'acomiadament improcedent (aquell que un jutge considera que no té justificació) a la taula de negociació, "en la qual buscarem un acord amb la CEOE, que seria de 10 si s'aconsegueix", però també els acomiadaments col·lectius (ERO).
El 2021, últimes dades que recull l'informe, es van produir prop de 450.000 acomiadaments, (xifra que s'ha superat en el que anem de 2023) dels que la meitat aproximadament van ser improcedents, amb una indemnització mitjana que s'acosta als 9.400 euros, segons es recull en el treball fet conjuntament per les Universitats de Jaén i l'Autònoma de Madrid.
Per abordar una negociació, una vegada es configuri el Govern, UGT presentarà cinc mesures a fi de millorar la indemnització en el cas dels acomiadaments improcedent i recorden que han presentat davant del Comitè Europeu de Drets Humans una reclamació perquè Espanya s'ajusti a la Carta Social Europea revisada. Una reclamació la resolució de la qual podria veure la llum en el primer trimestre de l'any vinent, la qual cosa obligaria el govern espanyol a plantejar reformes en aquest sentit. A més, l'acord de govern del PSOE i Sumar, preveu canvis legislatius sobre això.
En previsió que això succeeixi, aquestes són les propostes d'UGT que busquen millorar la indemnització i que s'ajusti a la Carta Social Europea.
- Recuperar salaris de tramitació que van desaparèixer amb la reforma del PP de 2012.
- Dret d'opció -entre cobrar la indemnització o ser readmès-, ha de recaure sobre la "víctima (l'acomiadat) i no sobre l'empresari que acomiada de forma arbitrària". Així ocorre, amb matisos, en països com França, assenyala Luján
- Regular-se una indemnització mínima, sense tenir en compte antiguitat en el lloc de treball de sis mesos. Una fórmula que ja existia el 1976, encara que va desaparèixer el 1980. A Itàlia, la indemnització és com a mínim sis mesos.
- Recuperar els 45 dies per any treballat, que va estar en vigor de 1980 a 2012, davant els 33 actuals. Luján assenyala que, fins i tot abans, el 1976 era de 60 dies.
- Finalment, volen donar la potestat al jutge perquè en cas de considerar que la quantitat percebuda per l'acomiadat no és suficient, pugui afegir una indemnització addicional.