La pujada de tipus d'interès, la inflació i l'encariment de preus en general comencen a asfixiar a les llars. En el que a habitatge es refereix, les cases són tan cares que les famílies necessitarien invertir durant gairebé 8 anys el seu salari brut integro per pagar-la. Es tracta de la xifra més alta des de fa 12 anys segons les últimes dades publicades pel Banc d'Espanya. A més, el primer any s'haurien de destinar més del 33% dels ingressos, la qual cosa suposa l'esforç econòmic més important registrat des de 2014.

El nombre d'anys que es requereixen per adquirir un habitatge no ha deixat d'incrementar-se des de començaments de 2020, a mesura que s'encaria el preu del metre quadrat a Espanya. Des de mitjans d'aquest exercici ja eren necessaris més de 7 anys, però en la recta final de 2022 aquest esforç ha pujat fins a gairebé els 8 anys, el que torna a Espanya als nivells de 2011 i li apropa cada vegada més als de la bombolla immobiliària.

Segons dades recollides per l'Agència EFE, en el tercer trimestre de 2007, abans de la punxada de la bombolla, es va marcar el rècord històric amb 9,45 anys de salari brut per adquirir un habitatge. Al contrari, el mínim -de 2,96 anys- es va donar en els tres primers mesos de 1987, any a partir del qual el Banc d'Espanya té registres d'aquest indicador.

Si el que s'analitza és el percentatge d'esforç que comporta en una família, cal destacar que encadena ja més d'un any per sobre del 30% però no superava el 33% des de 2014. Des que el Banc d'Espanya disposa de registres trimestrals, l'esforç més important es va fer visible el 1990 amb més del 72% dels ingressos el primer any.

A mitjans de 2008, en plena crisi immobiliària, va arribar a assolir-se un 54,6%, mentre que el mínim es va registrar a mitjans de 1999, amb un 25,3%. Per calcular l'esforç financer necessari per comprar un habitatge, el Banc d'Espanya utilitza l'import de les quotes que ha de pagar una casa mitjana el primer any després de l'adquisició d'un habitatge finançat amb un préstec estàndard (una hipoteca) pel 80% del valor del pis, en percentatge de la renda anual disponible de la casa.

Els experts creuen que a mesura que continuï encarint-se el finançament per la pujada dels tipus d'interès per fer front a l'escalada inflacionista, l'esforç de les famílies serà encara més gran. I tot malgrat que el Banc d'Espanya aconsella que la renda anual destinada a l'adquisició d'un habitatge no hauria de superar el 35% dels ingressos.

El preu de l'habitatge, disparat

En l'últim període analitzat pel Banc d'Espanya, el tercer trimestre de 2022, el preu de l'habitatge lliure es va encarir un 4,7% respecte al mateix període de l'any anterior, fins i tot 1.740 euros/m2, segons les dades del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, que utilitza per a les seves estadístiques dades dels notaris, que després depura.

Així, entre juliol i setembre, el preu de l'habitatge va marcar el segon preu més alt des de 2011, només superat lleugerament pel que va registrar el trimestre anterior, amb 1.740,7 euros/m2.

Segons el ministeri, en el tercer trimestre la compravenda d'habitatges va moderar la seva pujada al 3,8% i va sumar 167.539 operacions, la xifra més baixa des de començament d'any, però el tercer trimestre amb més operacions des de 2007.

Les hipoteques, cada vegada més cares

Mentrestant, l'Institut Nacional d'Estadística (INE) posa en relleu que la firma d'hipoteques sobre habitatges comença a alentir-se. Encara que any contra any la dada és millor, no ho és si es compara l'evolució d'octubre a novembre, últim mes del qual hi ha dades. Al novembre es van firmar 39.304 préstecs per comprar una casa i això és un 4,2% menys que a l'octubre. A més, les entitats van deixar un 5,5% menys de diners, 5,8 milions d'euros.

Les famílies comencen a demanar menys diners al banc per comprar una casa perquè endeutar-se ara és molt més car, segons han anat pujant els tipus d'interès, que ja assoleixen el 2,5%. A més, comença a detectar-se un canvi en la preferència de les famílies a l'hora d'hipotecar-se.

L'Euribor està disparat, la qual cosa a priori fa menys atractiu contractar una hipoteca a tipus variable, però la banca ha duplicat els interessos de les hipoteques fixes, per la qual cosa les famílies comencen a preferir cada vegada més les primeres abans que les segones. Així, l'INE destaca que la contractació de les hipoteques a tipus fix ha caigut més d'un 10% a Espanya des de juliol, mes en què van començar les pujades de tipus d'interès i els bancs a disparar els seus preus.

Al novembre, el 65,4% de les hipoteques sobre habitatges que es van firmar ho van fer a tipus fix quan el juliol, moment en què aquests crèdits estaven en nivells històricament baixos, suposaven el 75,4% del total. Pel que hi ha hagut una caiguda d'entorn del 13% i encara que les hipoteques fixes continuen sent majoria, la caiguda de firmes, mes a mes, els porta de nou a retrocedir als nivells de 2021.