L'Enquesta de Població Activa (EPA) del tercer trimestre dona un panorama preocupant del mercat de treball. En positiu, augmenta en 77.700 les persones que estan treballant respecte al segon trimestre, fins a sumar 20,5 milions d'empleats. En negatiu, hi ha 60.800 aturats més, encara que sigui per sota dels 3 milions, 2,98 milions exactament. Amb aquestes dues dades queda patent que la creació d'ocupació s'està frenant. L'exemple més gran és que hi ha més persones animades a buscar feina, engrossint el nombre de persones actives; però com que no hi ha prou ofertes, es queden a les llistes del Sepe, el que explica que, malgrat crear-se ocupació, augmenti el nombre d'aturats.

Per començar, en els tres mesos d'estiu s'ha generat ocupació per la contractació a les administracions públiques, ja que dels 77.700 nous llocs de treball, 52.300 són públics i 25.400 de privats. A més, el dinamisme és molt baix per al trimestre estival. Si ens remuntem 20 anys enrere, deixant al marge el 2019 quan els ocupats van pujar en 69.400 persones (8.000 menys que aquell any), cal anar enrere fins a la crisi de 2013 per veure un trimestre tan fluix. Notar que en aquestes dues dècades, només en quatre anys (2012, 2011, 2009 i 2008, durant la crisi financera) es va destruir ocupació; en la resta s'han generat més de 150.000 llocs de treball al trimestre.

En el mateix panorama es mostren les dades d'aturats de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) del tercer trimestre. Al marge de 2020, durant els períodes més durs de la Covid-19, cal mirar una dècada enrere per veure increments en el nombre d'aturats: el 2012, més de 93.200 persones. En els últims vint anys, l'atur només ha augmentat a l'estiu en set ocasions (2022, 2012, 2011, 2008, 2007, 2003 i 2002).

Catalunya, entre les més dinàmiques

Tanmateix, el comportament del mercat laboral és molt dispar. Catalunya és, juntament amb les Balears, on més ocupació s'ha generat durant el trimestre: 38.800 i 41.700 respectivament. El descens més gran es troba a Madrid (-64.400) i Múrcia (-18.300). Si es consideren els últims dotze mesos, Andalusia és on més llocs de treball s'han creat, 133.000 amb un increment del 4,23%, seguida de la Comunitat Valenciana (107.700 i un 5,17%) i Catalunya (80.400 i un 2,31%). A Múrcia s'han destruït 11.800 llocs de treball en un any, un 1,8% de caiguda, a Astúries -8.800 llocs de treball (-2,2%) i a l'Aragó -5.100 (-0,9%).

El tercer trimestre ha estat pèssim per a les dones, ja que entre els homes l'atur ha disminuït en 18.500 persones, mentre que ha augmentat en 79.300 entre les dones. Per edats, els menors de 25 anys són els més mal parats, perquè el nombre d'aturats s'eleva a 71.500 i a 42.100 entre 24 a 54 anys. Només es genera ocupació en el col·lectiu de 55 anys endavant, on l'atur descendeix en 52.800 persones.

Un bon any

Des del Govern d'Espanya s'apunta la fortalesa del mercat de treball, ja que en els últims dotze mesos els ocupats han augmentat en 514.700 persones (322.600 homes i 182.200 dones) i els aturats han disminuït en 436.500, un 12,8%. Encara que el tercer trimestre mostra un debilitament. En qualsevol cas, és indubtable que el mercat de treball està fregant els màxims que es van assolir abans de la crisi financera. Així, la taxa d'atur en el tercer trimestre està en el 12,67%, sense precedents en un tercer trimestre des de 2008, amb un 11,23%, encara que lluny del 8% de 2007, 2006 i 2005.

Respecte als aturats, també cal anar a 2008 per veure xifres per sota dels tres milions i actualment s'està lluny dels gairebé sis milions de la crisi financera. Respecte als treballadors ocupats, els 20,55 milions de llocs de treball no es coneixien des de 2008, fa gairebé tres lustres.