Antoni Llardén, president d’Enagás, ha defensat l’aposta d’Espanya i Europa per l’hidrogen verd per ajudar a descarbonitzar l’economia, però ha advertit que no anirà en detriment del gas, que no desapareixerà. De fet, l’empresa d’infraestructures de transport de gas ja té compromisos de compra per part de la indústria fins d'aquí a quinze anys.

“Hem d’electrificar, però necessitem altres vectors. La molècula d’hidrogen és la més senzilla, es pot fabricar amb electricitat renovable, i nuclear, i es pot transportar i emmagatzemar amb relativa facilitat”, ha explicat Llardén. L’hidrogen anirà majoritàriament a la indústria, per substituir –totalment o parcial– l’ús de combustibles emissors de CO₂.

Per què de l’aposta ibèrica de l’hidrogen verd? “Tenim sol, tenim vent i aigua, tot i que no tanta, però en tenim. Tenim una densitat de població baixa, sobretot comparat amb Alemanya. Per tant, tenim possibilitat de produir hidrogen verd renovable, que li donaria avantatge al productor de renovable, que podria cobrar quan no produeix. Podríem produir el doble de l’hidrogen que es consumiria”, ha afegit. Un altre avantatge és que el 80% dels gasoductes actuals estan preparats per transportar hidrogen.

Ara bé, l’hidrogen verd per si sol no és la solució definitiva per a la descarbonització, “és un vector més que farà que la transició funcioni, però el gas seguirà existint; hem de ser eficients energèticament, però hem de tenir una mica de tot”. De fet, “Enagás ha fet subhastes d’eslot de gas fins al 2041, i les ha omplert, i algunes amb sobrepreu”.

Les fortaleses d'Espanya amb el gas

El president d’Enagás ha participat en un col·loqui amb Salvador Alemany, president de Saba, al Col·legi d’Economistes de Catalunya, i ha defensat les infraestructures de gas que té Espanya, construïdes des dels 90, com a clau per a la resistència de l’Estat a les crisis energètiques. Ha lamentat, però, que tot i que el subministrament no hagi patit, sí que ho han fet els preus.

“Tenim una crisi de volatilitat com no s’havia tingut mai”, ha assegurat, ja que considera que el tancament de l’estret d’Ormuz “és la crisi que ha tingut més impacte”, per sobre de la provocada per la Covid o la de la invasió russa d’Ucraïna. “La volatilitat té impacte en els preus. Estem davant una incertesa absoluta. El risc es mesura, però la incertesa és molt difícil de mesurar”, ha afegit.

L’impacte a Espanya, pel que fa al subministrament de gas, ha estat pràcticament nul, però sí que s’ha notat en els preus, que s’han duplicat des del març. Però la previsió i la capacitat d’emmagatzematge n’han reduït el cop: “Per sort, les grans companyies que compren i venen solen tenir contractes a llarg termini, amb un determinat nivell de preus. La base de tot això són les infraestructures que permeten aquest moviment”.

Llardén ha reivindicat l’aposta d’Enagás per crear una xarxa ibèrica i ha recordat en nombroses ocasions Pere Duran i Farell, expresident de Gas Natural que va ser el pare de les connexions gasístiques de la península amb Algèria, primer proveïdor de gas d’Espanya durant molts anys. De fet, fins i tot es va imaginar el gasoducte entre Barcelona i Marsella, que no es va fer, però que està ara planificat per a l’hidrogen verd.

Però no només d’Algèria, que Llardén ha definit com “un soci molt fiable”, ha viscut l’Estat. “Hem construït un conjunt d’infraestructures que dona capacitat de rebre gas per moltes vies i emmagatzemar-lo”, ha explicat, gràcies a la inversió, a principis d’aquest segle, en regasificadores. “Es va decidir que no es podia rebre el gas d’un sol país. El mapa de les importacions de gas d’Espanya en cinc anys ha canviat radicalment. Importem de 14 països”, ha afegit.