La crisi d'accessibilitat a l'habitatge i l'enduriment de les condicions creditícies comencen a deixar una empremta visible en les estadístiques judicials. El nombre d'execucions hipotecàries sobre l'habitatge habitual o embargaments es va incrementar un 28,1% en el segon trimestre de l'any, fins a assolir la xifra de 2.902 inscripcions en els registres de la propietat, segons les dades publicades aquest dimecres per l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

Es tracta del volum més elevat en els últims dos anys i mig, concretament des del quart trimestre de 2021, i suposa una gerra d'aigua freda per a la recuperació econòmica de moltes famílies. En termes globals, el nombre total de certificacions per execucions hipotecàries iniciades (que inclouen tota mena de propietats, no només habitatges) va ser de 6.407, la qual cosa representa un augment interanual del 14,9%.

La majoria d'aquests processos es concentren al sector residencial. Les execucions sobre tota mena d'habitatge van créixer un 27,8%, però la dada més preocupant és la dels habitatges habituals de persones físiques (famílies), que amb un augment del 28,1% confirmen que el problema afecta directament el teixit social. En total, les execucions sobre habitatges van representar el 64,5% de totes les operacions del trimestre. Desglossant la dada, el 45,3% del total d'execucions hipotecàries van correspondre a habitatges habituals de famílies, un 9,5% a habitatges d'empreses (persones jurídiques) i un 9,7% a segons habitatges. El 26,5% restant es va realitzar sobre altres tipus de propietats urbanes, com locals comercials o naus industrials.

Els analistes apunten a un còctel de factors que expliquen aquest repunt. D'una banda, la finalitat definitiva de les moratòries i mesures de protecció instaurades durant la pandèmia, que durant mesos van actuar com un matalàs per a les llars més vulnerables. Al contrari, el dràstic encariment de les hipoteques provocat per la pujada dels tipus d'interès del Banc Central Europeu (BCE) per combatre la inflació. Moltes famílies amb préstecs variables o que buscaven refinançar els seus deutes s'han vist incapaces d'atendre uns pagaments mensuals que s'han disparat.

Una dada reveladora de l'informe de l'INE és el període de constitució de les hipoteques que ara són executades. Gairebé la meitat (el 45,6%) es van firmar durant el boom immobiliari, entre 2005 i 2008. Això suggereix que moltes de les execucions actuals podrien estar vinculades a préstecs problemàtics de la crisi financera anterior que mai no es van resoldre del tot i que ara agreugen amb el nou entorn econòmic. El mapa geogràfic de les execucions reflecteix una clara divisió territorial.

Les comunitats autònomes amb més nombre de certificacions sobre el total de finques van ser Andalusia (1.471), País Valencià (1.350) i Catalunya (1.093). Si el focus es posa sol en habitatges, el rànquing el lideren les mateixes: Andalusia (948), Catalunya (820) i el País Valencià (782).

En l'extrem oposat, amb les xifres més baixes, se situen La Rioja (24 execucions sobre el total de finques), la Comunitat Foral de Navarra (33) i Cantàbria (39). Aquesta disparitat està directament relacionada amb el volum de població i el parc d'habitatges de cada territori, però també amb la situació econòmica específica de cada regió.

En definitiva, les xifres del segon trimestre actuen com un termòmetre de la pressió financera que pateixen moltes llars espanyoles. La combinació de preus de l'habitatge en màxims històrics i el cost dels diners també en nivells elevats apunta que aquesta tendència alcista podria mantenir-se en els pròxims trimestres, posant en perill l'estabilitat econòmica de milers de famílies.