El Port de Barcelona ha presentat aquest dimecres el pla estratègic 2026-2030 per afrontar un nou cicle inversor, “el més gran de la seva història”, en els pròxims 15 anys, segons ha destacat el president de l’autoritat portuària, José Alberto Carbonell. En el mateix se sosté que la infraestructura portuària ha de guanyar espais logístics per seguir sent competitiva a escala mundial i com a port de referència del Mediterrani. 

Pendent de l’elaboració del pla financer que acompanyarà el full de ruta dels pròxims anys, el president del Port de Barcelona ha argumentat que s’afrontarà amb un model de finançament sostenible per desenvolupar les infraestructures necessàries per a la transformació del port, adaptant-se a les noves tendències "disruptives" dels serveis i el transport marítim.

L’autoritat portuària preveu mantenir unes xifres d’inversió -que “depenen dels terminis en què es puguin fer les licitacions dels projectes”- com a mínim amb línia amb les dels últims anys que “estan bastant per sobre del cash-flow, que el 2025 es va situar en 114 milions d’euros. Per això, Carbonell ha admès que el port es pot endeutar en els pròxims anys.

El Port de Barcelona ha dibuixat les infraestructures i les actuacions en matèria de sostenibilitat i connectivitat que ha de dur a terme en els pròxims quatre anys. Per primera vegada, el pla estratègic no es limita només a l’àrea portuària pròpiament dita -la logística- sinó que inclou també el port comercial -creuers- i el port ciutadà -el projecte del Port Vell aprovat el 2024 i la seva connexió amb la ciutat-.

En el vessant logístic, el president del Port ha confirmat que han d’incrementar el sòl logístic perquè el que tenen actualment està exhaurit, amb una ocupació total. Per això, “treballem amb el Govern per trobar espais logístics per créixer fora de la zona portuària, a través de Cilsa -propietat del port-, més enllà dels límits de la ZAL, per continuar captant projectes estratègics i activitat logística avançada d’alt valor afegit”.

En aquest sentit, Carbonell ha esmentat que a través de Cilsa han formalitzat una operació d’aquestes característiques amb Cilsa, amb la parcel·la logística d'Aena, al costat de la T2 de l'aeroport Josep Tarradellas Barcelona-el Prat, de gairebé 50.000 metres quadrats.

L'objectiu global del port és "disposar d'unes infraestructures sòlides, modernes i ben connectades, que permetin garantir la competitivitat del sector exterior, reforçar la sostenibilitat i mantenir el paper del port com a motor econòmic i social".

Un pla amb 125 iniciatives

El cinquè pla estratègic que elabora el Port de Barcelona té tres eixos: econòmic, mediambiental i social. En l'àmbit econòmic, una de les fites és augmentar el cash-flow de l'organisme per abordar el cicle inversor a 15 anys. Un aspecte que depèn exclusivament de l'autoritat portuària, ha remarcat el cap d'estratègia del Port de Barcelona, Jordi Torrent, qui ha exposat les línies mestres d'aquest full de ruta. 

En els pròxims 4 anys, una part important de les inversions se centraran en la zona sud del perímetre portuari. Allà s'està procedint a la reordenació dels espais -amb la construcció dels molls Jaume I i Catalunya; la prolongació del moll Prat i l'ampliació del moll Adossat- i a la construcció de les terminals ferroviàries per a recepció i expedició de mercaderies.

En àmbit ambiental, per reduir un 50% les emissions de gasos d'efecte hivernacle, el port es proposa el desplegament de l'energia solar a la zona logística on disposa de gairebé 1.000 metres quadrats de coberta en diversos magatzems logístics i fomentar l'ús de combustibles alternatius, el proveïment del qual s'iniciarà el 2027.

Socialment parlant, les iniciatives del port, que té 40.000 persones treballant dins de les seves instal·lacions, posarà el focus en la generació de llocs de treball de qualitat, la formació i captació de talent, i en l'impuls d'activitats vinculades a l'economia bava, la innovació i el coneixement.