L'Autoritat Bancària Europea (EBA) ha demanat aquest dimarts de recuperar el fons comú de garanties de dipòsits bancaris (EDIS). El president de la institució, José Manuel Campa, ha apel·lat als dirigents de la Unió Europea a tornar a crear aquest instrument que porta bloquejat una dècada per l'oposició d'Alemanya. Així ho ha expressat durant la seva compareixença davant el Comitè d'Assumptes Econòmics i Monetaris del Parlament Europeu, on també ha intervingut el president del Consell de Supervisió del Banc Central Europeu (BCE), Andrea Enria.

Aquest fons comú permetia que els estalvis dels europeus de fins a 100.000 euros per compte tinguessin el mateix nivell de protecció sense tenir en compte el país on es trobés el banc. En aquest sentit, el propòsit és evitar les fugues massives de dipòsits que els bancs no puguin fer front amb la seva liquiditat, tal com va ocórrer a Espanya i a Grècia durant l'anterior crisi econòmica.

D'altra banda, durant la jornada, el BCE ha recordat la importància d'"evitar la temptació" de relaxar la supervisió d'aquells bancs que inverteixen en noves tecnologies després de la fallida del Silicon Valley Bank (SVB), que concentrava tant les seves activitats de préstec com de captació de dipòsits entre empreses de capital risc, 'fintechs' i 'empreses emergents'.

"La millor protecció és evitar aquests models de negoci extrems que són molt fràgils en aquestes situacions, com les inversions en capital risc o criptoactivos", ha explicat Andrea Enria. El dirigent ha apuntat que el cas del Silicon Valley Bank és "especialment esclaridor", ja que més del 80% de la seva base de dipòsits consistia en dipòsits corporatius no assegurats, que tendeixen a ser "més mòbils" que d'altres.

Això va succeir, ha agregat, en un context normatiu nord-americà en el qual els bancs de mida mitjana, com és el cas del SVB, estan exempts o reben un tracte preferent en virtut de les normes prudencials pertinents, com els requisits de liquiditat --el coeficient de cobertura de liquiditat (LCR) i el coeficient de finançament estable net (NSFR)-- i els requisits de capital.

Els bancs europeus tenen clients més diversificats

A més, ha aclarit que aquests bancs estan subjectes a proves de resistència menys freqüents que les de més mida i se'ls pot permetre que no reflecteixin a la seva capital reglamentari certs tipus de pèrdues, a diferència també de la supervisió en el sistema bancari de la UE, del qual ha tornat a destacar la seva "resiliència".

"La resistència general del sector en matèria de liquiditat també es deu a la revisió del marc normatiu aplicada després de la crisi financera mundial i a l'elecció, per part de la Unió Europea, d'aplicar les normes internacionals a tots els bancs que operen en la seva jurisdicció," ha incidit l'italià. Així mateix, ha indicat que, en general, els bancs europeus operen amb una base de clients "més diversificada", encara que els dipòsits no assegurats també són una important font de finançament a la zona de l'euro.

No obstant això, Enria ha advertit que "de vegades pot donar-se el cas que existeixi la temptació de mirar amb bons ulls a bancs o institucions que inverteixen en noves tecnologies", que pot donar peu a relaxar les mesures de supervisió per facilitar que aquestes "floreixin". "Suport que els bancs inverteixin en noves tecnologies i és necessari que ho facin, però un banc ha d'estar reglamentat i aplicar de forma estricta els requisits de supervisió", ha postil·lat.

Per la seva part, Campa ha destacat que la millora de la supervisió i la governança dels bancs també ha col·locat la UE "en millor posició per avaluar els riscos de forma més prospectiva". Tanmateix, ha instat a "romandre vigilants" i evitar "caure en la complaença", doncs encara que les crisis recents "demostren que, malgrat totes les millores en les posicions de capital i liquiditat dels bancs, la millora de la regulació i la supervisió, encara poden produir-se fallides i falta de confiança".