El deute de les administracions públiques a l'Estat es va situar al juliol en el 99,9% del PIB, cosa que suposa un descens de 2,4 punts percentuals respecte al mateix mes de l'any anterior i permet a la ràtio baixar del 100% per primera vegada des del febrer del 2020, abans de la pandèmia, segons les dades avançades pel Banc d'Espanya. Tanmateix, en termes absoluts, el deute públic ha continuat creixent. El saldo ha arribat als 1,744 bilions d'euros, un 3,8% més que el juliol del 2025. L'evolució reflecteix una nova reducció del deute en relació amb la mida de l'economia, tot i que el volum total d'endeutament continua augmentant. Aquesta combinació s'explica pel creixement del PIB, que ha estat superior a l'augment del deute, fet que ha permès reduir la ràtio.

Per subsectors, el deute de l'Estat ha assolit els 1,589 bilions d'euros, un 4,2% més que un any abans, i s'ha situat en l'equivalent al 91% del PIB. Aquesta xifra representa la part més important del deute total de les administracions públiques i reflecteix el pes del govern espanyol en l'endeutament del conjunt del sector públic. El deute de les altres unitats de l'Administració ha ascendit a 31.000 milions, un 10,5% menys que el juliol del 2025, i ha representat l'1,8% del PIB. Aquesta reducció contrasta amb l'augment generalitzat de la resta de subsectors i indica una evolució diferenciada dins de l'estructura de l'Estat. El deute de la Seguretat Social s'ha situat en 136.000 milions d'euros, un 7,9% més que un any abans i equivalent al 7,8% del PIB. El Banc d'Espanya explica que aquest increment es deu als préstecs concedits per l'Estat a la Tresoreria General de la Seguretat Social per finançar el seu desequilibri pressupostari. Aquests préstecs han estat una constant en els darrers anys i reflecteixen les dificultats financeres del sistema de pensions.

El deute de les comunitats autònomes puja i la dels ajuntaments baixa

Pel que fa a les administracions territorials, el deute de les comunitats autònomes ha assolit els 349.000 milions d'euros, equivalent al 20% del PIB, després d'augmentar un 2,7% respecte al juliol de l'any passat. Aquest increment reflecteix les necessitats de finançament dels governs regionals, que en els darrers anys han hagut de fer front a un augment de la despesa en serveis públics com la sanitat i l'educació. En canvi, el deute de les corporacions locals ha descendit un 7,9% interanual, fins a situar-se en 22.000 milions d'euros, l'equivalent a l'1,2% del PIB. Aquesta reducció indica una millora de la situació financera dels ajuntaments, que han pogut reduir el seu endeutament gràcies a l'augment dels ingressos i a la contenció de la despesa.

Des del desembre de l'any passat, el saldo de deute del conjunt de les administracions públiques ha augmentat en 45.700 milions d'euros. D'aquesta quantitat, 40.600 milions corresponen a l'increment del deute de l'Estat, mentre que la de les comunitats autònomes ha augmentat en 7.700 milions i la de les corporacions locals, en 900 milions. Per contra, el deute d'altres unitats de l'Administració de l'Estat s'ha reduït en 3.200 milions. Per instruments, tots han registrat increments interanuals. Els valors a llarg termini han augmentat un 2,4% i els préstecs amb venciment superior a un any, un 5,1%, mentre que els instruments a curt termini han registrat un creixement molt més elevat, del 24,9%. Aquest augment dels instruments a curt termini pot respondre a les necessitats puntuals de liquiditat de les administracions i a les condicions del mercat en el moment d'emetre deute.