El deute de llars, empreses, bancs i governs de tothom ha sumat en el tercer trimestre de 2023 un total de 307,4 bilions de dòlars (283,4 bilions d'euros). Es tracta d'un nou rècord assolit, davant els 289 bilions de dòlars (266,4 bilions d'euros) comptabilitzats en el mateix període de 2022 i 93,2 bilions de dòlars (85,9 bilions d'euros) més que fa una dècada, segons els càlculs de l'Institut Internacional de Finances (IIF).

Aquest augment de l'endeutament ha obeït que les economies avançades van ampliar el volum de deute agregat a 206 bilions de dòlars (189,9 bilions d'euros) des dels 194,4 bilions de dòlars (179,2 bilions d'euros) que es van anotar dotze mesos abans. Entre les economies emergents, el volum de deute es va incrementar fins als 101,3 bilions de dòlars (93,4 bilions d'euros) des dels 94,5 bilions de dòlars (87,1 bilions d'euros) previs.

En suma, l'IIF anticipa que el deute mundial superi els 310 bilions de dòlars (285,8 bilions d'euros) per a finals de l'any. Els principals països responsables de l'augment van ser els Estats Units, el Japó, França i el Regne Unit en el cas dels països rics, mentre que la Xina, l'Índia, el Brasil i Mèxic van ser al capdavant de les nacions emergents.

El deute de les llars augmenta fins als 53,9 bilions

Per sectors econòmics, l'IIF assenyala que a nivell global les llars van augmentar el seu deute fins als 57,9 bilions de dòlars (53,4 bilions d'euros) des dels 55,1 bilions de dòlars (50,8 bilions d'euros) al tancament de setembre de 2022, mentre les empreses van registrar un endeutament de 91,1 bilions de dòlars (84 bilions d'euros) davant els 86,3 bilions de dòlars (79,6 bilions d'euros) precedents.

A més, els governs tampoc no van aconseguir reduir el seu deute, i es van quedar en un import agregat de 88,1 bilions de dòlars (81,2 bilions d'euros), davant els 81,5 bilions de dòlars (75,1 bilions d'euros) de l'any anterior, igual que tampoc no ho ha aconseguit el sector financer mundial, que va veure créixer el seu passiu a 70,3 bilions de dòlars (64,8 bilions d'euros) des dels 66,1 bilions de dòlars (60,9 bilions d'euros).

L'organisme apunta que el creixement del deute ha estat més voluminós en el cas dels governs pels dèficits fiscals, que continuen "molt per sobre dels nivells prepandèmics", tant a les nacions desenvolupades com les emergents.

Eleccions el 2024 i perill d'augmentar el desfasament

En aquest sentit, l'IIF apunta que el 2024 veurà eleccions a més de 50 països, el que podria marcar un "viratge cap al populisme" i la polarització política que, unida a les tensions entre els Estats Units i la Xina, així com a la guerra entre Israel i Hamàs, podria "plantejar desafiaments", ja que les polítiques populistes podrien conduir a una despesa pública més gran i a una menor disciplina fiscal.

De fet, els desfasaments d'ingressos i despeses en els pressupostos nacionals es espera que afegeixin 5,3 bilions de dòlars (4,9 bilions d'euros) anuals entre 2024 i 2027. Segons l'IIF, un increment "abrupte" de la despesa pública derivaria en uns serveis de deute majors, així com a una minva de la confiança dels inversors atès l'escenari de tipus d'interès "més alts per més temps" que es plasmaria, potencialment, en "mini-cicles d'expansió i contracció" als mercats de renda fixa.

Així mateix, els serveis de deute de famílies i empreses van augmentar en les principals economies. Aquesta tendència va ser especialment pronunciada" a la Xina, fruit de la ràpida acumulació de deute durant anys, l'alentiment econòmic i els problemes soferts pel seu sector immobiliari. Encara que en termes globals la càrrega de deute del sector privat "roman en nivells majorment manejables", les alces de tipus per part dels bancs centrals ha "exacerbat" certes vulnerabilitats macro.

Ràtio Deute/PIB

La ràtio deute/PIB es va situar just per sota del 335% del PIB mundial el setembre de 2023, la qual cosa suposa un descens d'un punt des de juny. "La ràtio d'endeutament/PIB ha romàs aquest any majorment estable en l'entorn del 333%", han destacat els responsables de l'estudi.

En aquest sentit, també han assenyalat que els retrocessos en les ràtios dels països rics "ha compensat en gran manera" la pujada en els emergents. De cara al futur, l'IIF anticipa que l'índex reprengui el seu camí alcista a mesura que l'economia s'alenteixi i la inflació es moderi.