Els jubilats han de fer front al repte de protegir el seu poder adquisitiu en un context d'inflació. Les pensions es revaloren cada any (un 2,7% el 2026), encara que no necessàriament en la mateixa proporció que ho fan els preus d'algunes despeses (alimentació, llum, calefacció, lloguers…).

La inflació sol afectar més els jubilats per la cistella de consum (energia i alimentació) i perquè poden afrontar més despeses sanitàries (dentista, òptica, associades a la dependència…) encara que es beneficiïn del sistema de sanitat pública. I hi ha un element que marqués la despesa i la capacitat d’estalvi en la vellesa: disposar d’habitatge propi o pagar lloguer.

L'estabilitat a la jubilació ve de planificar. Encara que hi hagi diferències, tant si es posseeix habitatge propi com si es viu de lloguer, els assessors solen donar aquests consells:

• Ajustar el pressupost a la inflació real. Per això, és aconsellable revisar les despeses com a mínim un cop a l'any, no només quan s'apugen els preus, i identificar quines partides pugen més que la pensió (energia, alimentació, assegurances…). Això permet prioritzar despeses essencials i reduir les “automàtiques” (subscripcions, serveis infrautilitzats…).

• No confiar només en la revaloració de la pensió. Tot i que la pensió s'actualitza cada any, la inflació personal –dels productes o serveis que un consumeixi– pot ser més alta que l'IPC oficial. Per exemple, les despeses mèdiques o de dependència solen créixer més ràpidament. Per això, els assessors solen aconsellar complementar la pensió amb estalvi ben gestionat.

• Mantenir estalvis amb liquiditat i baix risc. Es poden tenir estalvis per a possibles despeses en comptes remunerats o dipòsits a curt termini, però sempre és aconsellable comparar les ofertes de les entitats financeres. Evitar productes complexos o amb un risc elevat si l'horitzó és curt. I tenir un matalàs de 6 a 12 mesos de despeses per a imprevistos.

• Protegir part de l'estalvi davant de la inflació. Per als diners que no es necessitin a curt termini, hi ha fons conservadors o mixtos molt prudents. Hi ha actius que històricament resisteixen millor la inflació. I cal evitar concentrar tot l'estalvi en un sol producte. L'objectiu no és el de guanyar molt, sinó el de no perdre poder adquisitiu.

• Planificar les retirades d’estalvi. Extreure els diners de manera ordenada i fiscalment eficient. Evitar treure grans quantitats en un sol any si això eleva el pagament d'impostos. I ajustar les retirades al ritme real de la despesa, no al temor de la inflació.

• Revisar despeses fixes i beneficis per a gent gran. Cal comprovar les possibles bonificacions per a gent gran, que varien segons la comunitat i el municipi on resideixin: transport, energia, cultura, impostos locals… I renegociar assegurances, tarifes elèctriques o de telefonia. També cal valorar si l'habitatge és eficient energèticament per reduir despeses.

• Compte amb les “solucions miracle”. Desconfiar de promeses de rendibilitat alta i segura. Evitar decisions per possibles pressions comercials o por de la inflació. I un consell: si no s'entén un producte, és millor no contractar-lo.

• Actualitzar el pla amb l'edat. A mesura que passen els anys, es recomana més liquiditat i simplicitat. No contraure riscos ni contractar productes que no es tinguin clars.

Amb habitatge propi

Amb habitatge en propietat, no cal pagar lloguer, s'aconsegueix més estabilitat financera i, si cal, hi ha la possibilitat de monetitzar-lo. Però també hi ha despeses: de comunitat, IBI, manteniment… Els habitatges antics solen ser poc eficients energèticament. Recomanacions:

• Pressupost. Controlar especialment determinades despeses (comunitat, derrames, energia…) i crear un fons específic per a possibles actualitzacions o reparacions de l'habitatge.

• Estalvi. Disposar d’un matalàs de 6 a 12 mesos de despeses en compte remunerat o dipòsit. La resta de l’estalvi es pot invertir en productes conservadors o molt diversificats. Cal evitar immobilitzar massa diners “per si de cas”.

• Optimitzar despeses. Tenir presents les bonificacions locals (sobretot a l'IBI) i el bo social elèctric o tèrmic si es compleixen requisits. Revisar assegurances de llar i serveis cada un o dos anys.

• Pla B. Només com a opció, es pot plantejar la venda per un altre habitatge més petit o situat en una localitat més barata. També se'n podria llogar una part i hi ha altres possibilitats com 'últim recurs'.

Amb habitatge de lloguer

Si es viu de lloguer, un té més flexibilitat, possibilitat d'anar-se'n a viure a un altre lloc, i no s'hi afronten despeses de manteniment estructural. Però s'està exposat més a la inflació i a les pujades del lloguer. La clau és mantenir la flexibilitat i protegir l’estalvi de l’encariment del lloguer. Recomanacions:

• Pressupost. El lloguer és la despesa crítica, que no hauria de superar el 30% o el 35% dels ingressos totals. Reservar marge per a futures pujades.

• Estalvi i liquiditat. Disposar d'un matalàs de 9 o 12 mesos, i, preferiblement, encara més. I liquiditat immediata per a canvis d’habitatge o fiances.

• Protecció davant de la inflació. Això és més important que quan l'habitatge és en propietat. L'estalvi no es pot quedar aturat molts anys. Diversificar amb prudència perquè els diners no perdin valor real.

• Estratègies per al lloguer. Intentar aconseguir contractes estables i ben negociats. Valorar zones amb lloguers més moderats encara que això impliqui trasllats. Tenir en compte les possibles ajudes per a més grans de 65 anys que ofereixen les comunitats, que poden incloure el lloguer.