El sector de la construcció està immers en un canvi estructural molt profund. La construcció convencional -fragmentada, poc estandarditzada i de baixa productivitat- dona pas progressivament a una nova construcció: digitalitzada, industrialitzada, basada en dades i orientada a la sostenibilitat. I, per acabar-ho d'adobar, l'evolució de la població i la manca de polítiques d'habitatge eficaces han creat un dèficit immobiliari creixent. Aquesta situació s'ha convertit en una de les preocupacions ciutadanes principals, tant a Catalunya i Espanya com a escala global.

Aquesta pressió pel cada vegada més difícil accés a l'habitatge força encara més el canvi estructural en la construcció: modificar la capacitat del model tradicional del sector cap a un patró per apta per produir més, millor i més ràpidament. El model habitual basat en la majoria dels projectes que es desenvolupen en la singularitat, una elevada fragmentació de la cadena de valor, una forta dependència de la mà d’obra i una producció principalment desenvolupada a peu d’obra tendiran a desaparèixer o ser residuals. Alhora perquè també hi ha un problema de costos en l'edificació, que s'han disparat, i que juntament amb la manca de mà d'obra, han conduït al sector a uns nivells molt baixos de productivitat.

Arribats a aquest escenari en què predominen l'increment dels costos, la pèrdua de competitivitat i els retards en l'execució de les obres, davant d'una pressió cada vegada més forta de la demanda, el sector no té més remei que reaccionar. En aquest sentit, entre els temes a resoldre, l'informe La transformació del sector de la construcció: context actual i perspectives de futur, elaborat per l'Associació TECNIO, entitat que agrupa una setantena d’agents TECNIO acreditats per ACCIÓ, i l'Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya ITeC) constata la necessitat de construir i rehabilitar amb més rapidesa i capacitat, la fragmentació de la cadena de valor i les noves exigències reguladores.

L’activitat residencial concentra una pressió més elevada sobre la capacitat productiva del sector en mercats com el català. El 2025, es van iniciar a Catalunya 15.589 habitatges, i se’n van acabar 16.562. Això quan la demanda estaria al voltant dels 80.000, segons alguns perspectives sectorials. "Per assolir aquests volums no n’hi ha prou amb incrementar l’activitat dins del model actual. Caldrà augmentar la capacitat de produir habitatge amb els recursos disponibles, reduir els temps de desenvolupament i execució i trobar formes més eficients d’organitzar i industrialitzar part del procés constructiu", explica l'informe de TECNIO.

Aquesta associació ha copsat quines necessitats té el sector i com la tecnologia pot contribuir a resoldre una part del problema. TECNIO agrupa diferents grups de recerca procedents d’universitats i centres de recerca del sistema CERCA i CSIC de Catalunya amb capacitat demostrada per transferir tecnologia i coneixement al mercat, a través de projectes amb empreses, llicències de patents o creació d’spin-offs.

L'informe publicat aquesta setmana identifica que l’increment de costos, la pèrdua de productivitat i els retards, seguits pels errors i reprocessos i la insatisfacció del client són els principals problemes per dur a terme els projectes constructors. Per tant, el que vol el sector és identificar quines solucions té per aplicar la tecnologia que ofereixi "resultats concrets i mesurables en el dia a dia dels projectes. La simplificació administrativa, una millor gestió de la informació i la industrialització poden ajudar a reduir ineficiències i generar les condicions necessàries per incorporar solucions més avançades", assenyala Francisco Diéguez, director general de l’ITeC.

De la cadena de valor a la industrialització

Entre els diferents aspectes que toca l'estudi, la industrialització del sector té un pes important en les decisions empresarials. Això, en un sector que a Catalunya i Espanya té un pes destacat del teixit de pimes. Abasten el problema entenent que la industrialització no és només una tècnica constructiva, sino una transformació profunda de la manera de projectar, fabricar i executar els edificis.

"El seu objectiu és incrementar la productivitat, reduir la variabilitat, millorar la qualitat, augmentar la seguretat i escurçar els terminis d'execució", destaca la radiografia sectorial de TECNIO.

S'identifiquen diferents reptes empresarials: repensar la cadena de valor i transformar la cadena de subministrament del sector, augmentant l’escala del mercat; repensar la cadena de valor i transformar la cadena de subministrament del sector, augmentant l’escala del mercat; avançar en l’estandardització dels fluxos connexió digital entre els models BIM i els processos de fabricació (BIM-to-Factory); o consolidar l'ús de noves eines com la impressió 3D i la manufactura avançada, encara que per a això caldrà la validació normativa dels nous processos, la industrialització a escala, la garantia de qualitat dels components fabricats i la seva integració dins de cadenes de subministrament industrialitzades.

La fàbrica compartida per reduir inversió

També es fa esment els models de Manufacturing as a Service (MaaS), és a dir, la fàbrica compartida, que permeten externalitzar part dels processos de fabricació de components industrialitzats i accedir a equips productius, enginyeria de procés, control de qualitat o capacitat de producció segons les necessitats de cada projecte. 

Expressat d'una altra manera: col·laboració entre diferents empreses de totes les àrees d'activitat del sector per tirar endavant un únic projecte. Aquesta fragmentació de la planificació de les obres i la consegüent execució permet reduir les inversions o, si més no, compartir els riscos i la xifra de recursos.

"A mitjà termini, aquests models poden afavorir la creació d'ecosistemes industrials col·laboratius, en què diferents empreses participin en una mateixa cadena de valor aportant capacitats especialitzades", indiquen els autors de l'estudi que s'ha realitzat analitzant el teixit d'empreses, professionals i agents tecnològics (com la xarxa d'agents TECNIO) que formen el sector de la construcció al territori català.

Els principals reptes del teixit empresarial se centren en "l'estandardització de processos i interfícies, la planificació de la capacitat productiva, la digitalització de la cadena de subministrament i la generació de demanda suficient per garantir la viabilitat de les instal·lacions", sentencia l'informe.

Aplicar solucions que resolguin problemes reals i immediats

Les respostes mostren que una part rellevant de les empreses i entitats del sector està oberta a testar noves tecnologies en projectes reals. El 35% de les empreses i entitats de la construcció consultades participaria directament en un pilot tecnològic -una prova d’una nova solució en un projecte real-, mentre que un 33% ho faria en funció de la dedicació requerida i un 23%, segons el cost associat.

Pel que fa al grau de maduresa, el 44% considera adequat provar una solució quan ja disposa d’un pilot validat. Un 30% estaria disposat a provar-la des de la fase de prototip funcional, fet que obre la porta a desenvolupar i validar tecnologies conjuntament amb les empreses abans que arribin al mercat. 

El propòsit final és traslladar les capacitats de recerca aplicada i desenvolupament tecnològic als reptes concrets de les empreses, i que els diferents actors del sector tecnològic desenvolupin solucions amb elles i contribueixin a reforçar la competitivitat del sector.