El sector de la construcció està immers en un canvi estructural molt profund. La construcció convencional -fragmentada, poc estandarditzada i de baixa productivitat- dona pas progressivament a una nova construcció: digitalitzada, industrialitzada, basada en dades i orientada a la sostenibilitat. I, per acabar-ho d'adobar, l'evolució de la població i la manca de polítiques d'habitatge eficaces han creat un dèficit immobiliari creixent. Aquesta situació s'ha convertit en una de les preocupacions ciutadanes principals, tant a Catalunya i Espanya com a escala global.
Aquesta pressió pel cada vegada més difícil accés a l'habitatge força encara més el canvi estructural en la construcció: modificar la capacitat del model tradicional del sector cap a un patró per apta per produir més, millor i més ràpidament. El model habitual basat en la majoria dels projectes que es desenvolupen en la singularitat, una elevada fragmentació de la cadena de valor, una forta dependència de la mà d’obra i una producció principalment desenvolupada a peu d’obra tendiran a desaparèixer o ser residuals. Alhora perquè també hi ha un problema de costos en l'edificació, que s'han disparat, i que juntament amb la manca de mà d'obra, han conduït al sector a uns nivells molt baixos de productivitat.
Arribats a aquest escenari en què predominen l'increment dels costos, la pèrdua de competitivitat i els retards en l'execució de les obres, davant d'una pressió cada vegada més forta de la demanda, el sector no té més remei que reaccionar. En aquest sentit, entre els temes a resoldre, l'informe La transformació del sector de la construcció: context actual i perspectives de futur, elaborat per l'Associació TECNIO, entitat que agrupa una setantena d’agents TECNIO acreditats per ACCIÓ, i l'Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya ITeC) constata la necessitat de construir i rehabilitar amb més rapidesa i capacitat, la fragmentació de la cadena de valor i les noves exigències reguladores.