La pandèmia per la covid ha canviat la manera d'entendre la política econòmica de la Xina, un país on totes les empreses estan conduïdes pel mateix govern de Xi Jinping. Un exemple evident el trobem amb la ciutat de Monterrey, a Mèxic, i propera amb la frontera dels Estats Units. La inversió xinesa s'ha disparat en aquest país i no només per la política d'aranzels que es troba amb el govern de l'administració de Joe Biden. La necessitat de produir en el lloc de destinació, en comptes del d'origen, per no patir els estralls i retards que va causar el coronavirus és una de les motivacions. Però també ho condiciona la salut de l'economia xinesa i els canvis de rumb que està patint en els darrers temps. Tot plegat fa que les ciutats que aposten per la reindustrialització, vulguin optar a ser candidates per atraure el negoci xinès.
Barcelona es desmarca de l'estat espanyol
En aquesta batalla hi ha Barcelona. Malgrat que Espanya no figura ni entra en els cinc països europeus amb una major inversió xinesa, el cas de la capital catalana pot desmarcar-se de la resta de l'Estat per diferents atractius davant altres ciutats europees. D'una banda, el cost humà: la reducció de sous entre Barcelona i qualsevol ciutat alemanya continua sent una evidència. De l'altra, la potencialitat de les seves connexions gràcies al Port de Barcelona. En un any, pot arribar a gestionar prop de 800.000 vehicles xinesos, dels quals un 10% són elèctrics. Els productors d'aquest país aposten per aquest port com a porta d'entrada dels seus productes a Europa. Però encara hi ha més dades: un 42% dels components que s'importen a través de Barcelona venen de la Xina. Amb la darrera crisi al canal de Suez, que representa un 15% del comerç global i per on passen 20.000 vaixells anuals, encara s'ha fet més evident. Per evitar el conflicte, els vaixells passen per Sud-àfrica, on el viatge triga fins a trenta dies més per anar i tornar i els xinesos han decidit eliminar les escales del nord d'Europa per recuperar temps. Això provoca més trànsit al Port de Barcelona i, en part, els de l'est d'Europa. Per entendre l'interès xinès en la capital catalana, podem fer números: el cost d'un vaixell diari són 20.000 dòlars i, amb la crisi al canal, s'ha disparat fins als 100.000.
Alemanya atrau la Xina
Per tot plegat, Chery serà el primer, però no l'únic d'aquesta arribada d'empreses xineses amb una forta aposta per l'electrificació, més enllà de l'automoció, produïda des de Barcelona. Així doncs, quins són els seus rivals directes? Si anem al conjunt de la Unió Europea, el passat 2023, hi va haver de nou més adquisicions d'empreses i inversions en el segment d'alta tecnologia a tot Europa —que inclou principalment empreses de programari i semiconductors— que en els sectors industrials tradicionals. No obstant això, el nombre d'adquisicions d'empreses d'alta tecnologia va baixar de 32 a 26, mentre que al mateix temps el nombre d'empreses industrials adquirides va baixar de 25 a 24. Tant en el sector industrial com en el sector d'alta tecnologia, els inversors xinesos van preferir invertir a Alemanya: de les 26 transaccions del sector d'alta tecnologia arreu d'Europa, set empreses alemanyes implicades. I de les 24 transaccions en què es van adquirir empreses industrials, vuit van tenir lloc a Alemanya. La conclusió és clara, les empreses xineses compren menys empreses industrials, però més empreses d'alta tecnologia.
Segons un informe de la consultora EY, "els compradors xinesos són cada cop més rars quan es tracta d'adquisicions d'empreses a Europa: el nombre de transaccions va baixar de 139 a 119 el 2023 en comparació amb l'any anterior. Aquesta caiguda es deu en gran part a la situació econòmica actual de la mateixa Xina. Per exemple, em ve al cap la crisi immobiliària. Per tant, les empreses xineses tenen menys probabilitats d'expandir-se, sobretot a l'estranger", assegura Michael Messerli, cap d'Estratègia i Transaccions de EY a Suïssa. I afegeix: "Tot i que estem veient menys adquisicions, estem veient moltes més configuracions greenfield, que en aquest cas significa que les empreses xineses estan establint filials a Europa per tal d'ampliar el seu propi negoci". Però per davant, Barcelona no només té Alemanya, sinó el Regne Unit al segon lloc (17 inversions el 2022 amb un total de 27), Itàlia (15 inversions, 2022: 6), els Països Baixos (10 inversions, 2022: 8), França (9 inversions, 2022: 17) i Suïssa (3 inversions el 2023, de 6). Novament, la comparativa es fa per països, però Barcelona es reivindica com a àrea regional.
I l'Europa de l'est?
De la mateixa manera que passa amb els ports marítims com a punts clau de l'atracció de fàbriques xineses, els dels països de l'Europa de l'est també constitueixen una forta competència directa per Barcelona. De fet, el fabricant d'origen xinès BYD va planejar el desembre del 2023, construir la primera fàbrica d'automòbils d'Europa a Hongria. La ciutat de Szeged es convertirà en el primer pol europeu de producció de vehicles elèctrics i híbrids endollables per al mercat europeu de la companyia, fet que tira per terra les expectatives d'Espanya, Alemanya i França per seduir el gegant asiàtic amb aquesta empresa concreta.
I fora d'Europa?
I si ampliem encara més la mirada, les inversions xineses que més s'assemblen a les europees les trobem a Mèxic, el qual s'està convertint ràpidament en un nou centre per a la inversió i les exportacions offshore de la Xina. La quota dels EUA de la inversió estrangera directa (IED) a Mèxic ha canviat poc al llarg dels anys, mentre que la quota de la Xina augmenta ràpidament. La Reserva Federal de Dallas estima que la IED procedent de la Xina va ser d'aproximadament 1.200 milions de dòlars el 2022, eclipsada per la IED dels EUA i el Canadà, però això canviarà en els propers anys.
A l'octubre de 2023, el govern de Nuevo León, un estat del nord que limita amb els Estats Units, va anunciar que el Lingong Machinery Group de la Xina, que fabrica excavadores i equips de construcció pesada, va anunciar plans per invertir 5.000 milions de dòlars a l'estat, inclòs un edifici d'una fàbrica nova. Trina Solar va dir que invertiria fins a 1.000 milions de dòlars a Nuevo León. BYD Auto, una empresa que compta amb Berkshire Hathaway de Warren Buffet com a inversor, també està buscant una nova línia de muntatge a Mèxic tant per vendre cotxes BYD als mexicans com per enviar-los a la frontera als compradors nord-americans. La gran pregunta que es fan els empresaris locals de cada país i la mateixa administració és si cal reivindicar el talent propi i assumir l'error d'haver menystingut el potencial xinès o adherir-se a ell i buscar sinergies de valor per seguir fent créixer el país.