La temporada de creuers als ports de la Costa Brava ha conclòs amb balanços sense precedents, marcant un punt d'inflexió en la projecció d'aquest sector turístic al litoral gironí. Els ports de Palamós i Roses han registrat conjuntament 80 escales i han rebut gairebé 69.000 passatgers, xifres que han generat un impacte econòmic de 6 milions d'euros, un 29% superior a la temporada anterior. Aquest creixement sostingut situa els creuers com un dels motors econòmics del territori en mesos tradicionals de menor activitat.

El secretari general de Mobilitat i Infraestructures de la Generalitat, Manel Nadal, ha qualificat els resultats "d'importantíssims" i de "xifres de rècord". Nadal ha destacat especialment l'èxit en la desestacionalització. "És el que volem, que la gent vingui a Palamós, a Roses i a la Costa Brava durant tot l'any", ha afirmat, alhora que ha introduït un apunt de cautela sobre el model de creixement futur. "No es pot créixer indefinidament per raons de sostenibilitat i d'impacte ambiental", ha remarcat, assenyalant com a objectiu assenyat arribar a les 70 escales anuals al port de Palamós, una xifra propera a l'actual que busca l'equilibri entre activitat i preservació.

El port de Palamós consolida la seva posició líder amb les dades més altes de la seva història: 65 escales i 65.000 passatgers, xifres que suposen increments del 30% i 27%, respectivament, respecte a 2024. Un factor determinant d'aquest èxit, segons l'alcaldessa Maria Puig, és la proximitat física del port al nucli urbà. "El comerç els acull", ha assenyalat Puig, destacant la simbiosi entre l'activitat creuerista i el comerç local.

Segons l'estudi de l'Associació Internacional de Línies de Creuers, cada passatger desembarcat té una despesa mitjana de 90 euros a la destinació, un ingrés directe que repercuteix en botigues i serveis. Puig també ha celebrat que el tancament de temporada coincidís amb la primera escala de l'AIDAluna, un vaixell que no havia visitat mai al port, mostrant el seu atractiu creixent per a les companyies. Un altre indicador de la transformació del model és que un 63% de les escales d'aquest any a Palamós es van produir en temporada baixa, redistribuint la pressió turística i l'activitat econòmica al llarg de l'any.

L'aposta decidida pels creuers de mida mitjana

A Roses, el model és diferent i s'adapta conscientment a les característiques tècniques del seu port. Amb 15 escales i 4.000 visitants, gairebé el triple que l'any passat, l'ajuntament aposta per creuers de dimensions reduïdes, més compatibles amb la seva infraestructura i amb menor impacte visual i ambiental. L'alcalde, Josep Maria Martínez, ha defensat aquesta estratègia i ha subratllat que l'impacte econòmic "s'estén més enllà del municipi", beneficiant destins de l'interior i de la mateixa costa com Figueres, Cadaqués o Portlligat. Martínez també ha remarcat l'allargament de la temporada. "Rebre un creuer el 13 de desembre, com avui, era impensable fa anys", ha assegurat, exemplificant el canvi de paradigma. Aquesta activitat, segons l'alcalde, complementa el turisme tradicional, majoritàriament automobilístic, i aporta un plus d'internacionalització.

L'anàlisi per nacionalitats revela diferents perfils turístics per a cada port, reflectint estratègies comercials distintes de les companyies. A Palamós, el turista creuerista és majoritàriament britànic (72%), seguit a gran distància per nord-americans (12%), irlandesos i alemanys (3% cadascun). A Roses, en canvi, hi ha una diversitat més elevada, amb predomini de nord-americans (34%) i francesos (21%), seguits d'australians (8%) i britànics (7%). Aquesta diversitat contribueix a una resiliència més gran davant de fluctuacions de mercats específics.

El balanç global és positiu, però els responsables coincideixen a assenyalar els reptes. La sostenibilitat ambiental emergeix com la principal limitació a un creixement il·limitat, qüestionant la capacitat d'acollida dels ports i les poblacions. La gestió de multituds, la pressió sobre recursos i la convivència amb altres usuaris del litoral són debats oberts. Tanmateix, la temporada 2025 ha demostrat que el model de creuers de la Costa Brava, basat en ports de mida mitjana, desestacionalització i impacte distribuït en el territori, funciona i genera riquesa. L'objectiu ara, com assenyala la Generalitat, no és créixer més, sinó créixer millor, consolidant un sector que ja és una peça clau en l'ecosistema turístic anual de les comarques gironines.