La construcció d'habitatges nous a la ciutat de Barcelona ha patit una davallada del 69% durant el primer semestre en comparació amb el mateix període de l'any passat, informa l'Agència Catalana de Notícies. Així ho constaten les dades del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) a partir de l'anàlisi dels projectes d'execució visats. En concret, fins al juny a la capital catalana s'han visat 240 habitatges de nova creació, pels 777 del mateix període de 2022, xifra que se situa a nivells similars a la de l'any 2012, en "plena crisi" immobiliària, segons ha indicat la directora general del COAC, Sònia Oliveras. La superfície total visada a Catalunya ha baixat un 5% anual en el primer semestre i s'ha allunyat dels registres prepandèmia. "El sector no acaba d'agafar la velocitat que tots voldríem", ha resumit Oliveras.
Les dades facilitades surten dels projectes d'obra visats, de manera que, segons el COAC, són les xifres "més fiables" d'allò que en el futur immediat es construirà. Segons l'organisme, les dades del primer semestre constaten que la construcció "acusa l'impacte del context econòmic" i mostren un "alentiment" del sector. Així mateix, l'activitat "s'allunya" de les capitals de demarcació. Oliveras també ha assenyalat l'obligació de reservar un 30% de les noves construccions a habitatge social com un dels motius de la davallada.
La davallada de la capital catalana s'atribueix a la caiguda de l'habitatge, ja que si es comptabilitza tant l'obra nova com la rehabilitació, el nombre de visats per llars també han caigut. En concret, ho fan fet un 55% en comparació amb el semestre anterior. El COAC ha atribuït aquest "retrocés important" a la regulació per part de l'administració, el context econòmic actual marcat per la pujada dels tipus d'interès i la "poca disponibilitat" de sòl lliure per construir.
Pujada al conjunt de la província
Les dades d'habitatge a Barcelona contrasten, en canvi, amb les de la resta de la demarcació. Fora de la capital catalana el nombre de visats per habitatges ha crescut un 6,49% (4.614 habitatges) i ha assolit ja registres prepandèmia. De fet, a Vilanova i la Geltrú, Sabadell i Esplugues s'han visat més habitatges nous que a la capital catalana, amb 372, 359 i 306 visats, respectivament. Oliveras ha assegurat que en els territoris "ben comunicats", la construcció "fuig" de les capitals. A tot Catalunya fins al juny s'han visat un 4,97% menys d'habitatges de nova creació, fins a 7.433.
Tot i el retrocés del 5% en la superfície total visada durant el primer semestre, el COAC ha ressaltat el creixement "excepcional" de la superfície total visada durant el mes de juny, amb més de 600.000 metres quadrats. Es tracta de registres que no es veien des d'abans de la crisi immobiliària, segons Oliveras, i que s'atribueixen en part a l'impacte del 28-M. "Hi ha obres que probablement han estat esperant a veure què passava amb les eleccions municipals", ha defensat la directora general. "Ens fa pensar que potser en el segon semestre tenim millors dades", ha anticipat.
En aquesta línia i amb la mirada posada també en les eleccions generals, el COAC ha demanat un "treball conjunt" entre administracions per agilitzar processos, "més entesa" en els projectes estratègics, "estabilitat" i col·laboració publicoprivada.
Rehabilitació "estancada" i baixada en el comerç, les oficines i la indústria
Pel que fa a la rehabilitació, el COAC ha indicat que "continua estancada" i tan sols ha representat el 30% de la superfície total visada. En aquest sentit, el col·legi ha lamentat que les xifres no reflecteixen l'impacte que haurien d'haver tingut els fons europeus i ha assegurat que "continuarà treballant" per "renovar i millorar" els edificis.
D'altra banda, la presidenta del COAC a la demarcació de Barcelona, Sandra Bestraten, ha indicat que ha baixat per segon semestre consecutiu la superfície visada per oficines (-27%), el comerç (-32%), la indústria (-6%) i l'hostaleria (-20%). "Són els sectors de l'economia", ha dit Bestraten. "No donem el missatge d'optimisme de llocs de treball que tots desitjaríem", ha agregat. En canvi, l'àmbit de la sanitat ha continuat amb creixement positiu (+42%) respecte del primer semestre de l'any passat i també l'educació (+14%).