Comprar un pis és una de les decisions financeres més importants que es poden prendre al llarg de la vida. En un context de tipus d'interès elevats, inflació persistent i incertesa econòmica, qualsevol pas en fals pot comprometre l'estabilitat de les finances familiars. Per això, abans de firmar una hipoteca, els experts recomanen tenir en compte quatre criteris bàsics per evitar caure en el sobreendeutament.
El primer criteri fa referència al preu total de l'habitatge. La norma no escrita del sector immobiliari estableix que el cost de l'habitatge no hauria de superar les cinc vegades el salari brut anual de la persona o parella que vol comprar. A aquest preu s'hi han d'afegir els impostos i despeses associades a la compra, que solen representar al voltant del 10% del valor de l'immoble. Per tant, si un pis costa 300.000 euros, el cost real serà de 330.000 euros, fet que exigiria uns ingressos bruts anuals mínims de 66.000 euros per a qui el compra.
El segon criteri es refereix a la quota mensual de la hipoteca, que no hauria de superar el 30% o el 35% dels ingressos nets mensuals. Aquest percentatge garanteix que la persona o la parella pugui fer front a la resta de despeses habituals (alimentació, subministraments i transport) sense comprometre la seva capacitat d'estalvi. En l'exemple anterior, uns ingressos bruts anuals de 66.000 euros es tradueixen en uns ingressos nets mensuals d'entre 3.800 i 4.100 euros, depenent de les retencions i de la situació personal. En aquest cas, la quota de la hipoteca no hauria de superar els 1.300 euros mensuals. Aquest límit permet que, fins i tot en situacions de pujada de tipus d'interès, la família pugui continuar pagant el préstec sense estrènyer excessivament el pressupost.
Estalvi previ per a l'entrada
Un altre criteri essencial, i sovint el més difícil de complir, és disposar d'un estalvi previ suficient per afrontar l'entrada de l'habitatge i les despeses associades. En principi, la hipoteca no hauria de cobrir més del 80% del preu de compra, de manera que la persona o la parella ha de tenir estalviats com a mínim el 20% del preu, més el 10% addicional per a impostos i despeses. En total, cal tenir al voltant del 30% del preu de compra. En el cas del pis de 300.000 euros, això significa disposar de 90.000 euros estalviats abans de començar la compra. Això suposa un dels principals obstacles per als compradors, sobretot per als joves i per a aquells que viuen en ciutats amb un mercat immobiliari tensionat, com Barcelona i la seva àrea metropolitana.
Finalment, els experts aconsellen que el préstec hipotecari quedi liquidat abans de l'edat de jubilació. L'objectiu és que la persona no hagi de destinar una part de la pensió al pagament de l'habitatge, un cop reduïts els ingressos. Tot i que les entitats financeres poden concedir hipoteques fins als 70 o 75 anys, el més prudent és que el crèdit finalitzi abans d'aquesta etapa vital. Aquest criteri és especialment rellevant per a aquells que contracten hipoteques a llarg termini, de 30 o 40 anys, perquè les quotes siguin més baixes. Si es comença a pagar amb 35 anys, una hipoteca a 30 anys es liquidaria als 65, mentre que si s'inicia als 40, el préstec s'allargaria fins als 70. Per tant, l'edat de l'hipotecat és un factor que cal tenir en compte a l'hora de triar el termini.
La realitat del mercat
Complir tots aquests criteris no és fàcil. Els preus de l'habitatge a Barcelona s'han encarit notablement, i els sous, tot i que han augmentat, no ho han fet al mateix ritme. Això significa que moltes famílies s'han de conformar amb pisos més petits, més allunyats del centre o amb més antiguitat per ajustar-se al seu pressupost. Malgrat les dificultats, els experts insisteixen que és millor esperar i estalviar més temps que endeutar-se per sobre de les possibilitats reals de la unitat familiar. Una hipoteca excessiva pot hipotecar, literalment, el futur de la persona o de la parella, i limitar la seva capacitat de respondre a imprevistos.
Els quatre criteris exposats no són regles infal·libles, però sí una guia útil per prendre decisions. Cada cas és diferent, i hi pot haver factors com l'estabilitat laboral, les despeses previstes o les perspectives de futur que facin variar les xifres. Però, en general, seguir aquestes recomanacions ajuda a evitar el sobreendeutament i garanteix que la compra d'un habitatge sigui una inversió i no un problema en la vida quotidiana. En un entorn de pujada de tipus i d'incertesa, la prudència és un dels millors consells per a qualsevol comprador.