El dèficit fiscal que pateix Catalunya amb l’Estat supera els 21.000 milions d’euros, segons els últims càlculs de la Conselleria d’Economia, que ha inclòs els resultats de les balances fiscals el 2021 i el 2022 en l’Informe econòmic i financer que acompanya els Pressupostos del 2026 presentats aquest divendres. El dèficit equival al 8,2% del PIB català.

Economia ha inclòs els quatre mètodes de càlcul: per flux monetari, ajustant via ingressos o via despeses, i per càrrega-benefici, també amb els dos ajustaments. El mètode flux monetari ajustat per ingressos és el més acceptat i el que es pot comparar al llarg del temps, i és el que va ascendir a 21.092 milions d’euros el 2022. L’any anterior encara havia estat més alt, de 22.013 milions, el 9,6% del PIB.

Per fer-se una idea, si es compara el dèficit fiscal amb els pressupostos, equival a més de la meitat del que gasten totes les conselleries de la Generalitat, o al que gasten Salut i Educació, les dues que més s’emporten.

El Govern inclou les xifres històriques del dèficit fiscal, per flux monetari ajustat per ingressos, que sempre s’ha situat entre el 6% i el 10% del PIB, i amb una mitjana del 8,1%. Per tant, malgrat baixar, el 2022 el dèficit es va situar lleugerament per sobre de la mitjana històrica. Des del 2019, els diners que van a Madrid i no tornen han superat cada any els 20.000 milions d’euros.

Catalunya aporta el 19% del total a l'Estat, però només rep el 14%

Les balances deixen en evidència el desigual tracte que rep Catalunya com a aportador i receptor de recursos a les arques de l’Estat. El 2022, va aportar 77.742 milions d’euros en impostos recaptats aquí, el 19,3% de la recaptació total de l’Estat. Això és gairebé tres punts per sobre del que li correspondria per població.

A l’hora de rebre, però, la lògica s’inverteix: el govern de Pedro Sánchez va enviar a Catalunya 56.650 milions d’euros pel model de finançament, el 14% del que va gastar a les autonomies i més de dos punts per sota del que li correspondria per habitants. Entre el 1986 i el 2022, Catalunya ha aportat un 19,4% dels recursos de l’administració central i la Seguretat Social, mentre que de mitjana ha rebut només el 13,9%.

Aquestes xifres expliquen el clam que hi ha a Catalunya a favor d’un nou model de finançament, però també el desacord pel que fa al seu abast. I és que la reforma que s’està negociant amb el govern espanyol, acceptable per al Govern de la Generalitat i per a ERC, aportaria 4.686 milions més a les arques catalanes, segons càlculs de la mateixa conselleria d’Economia. Per tant, no resoldria ni una quarta part del dèficit fiscal.

La consellera d’Economia, Alícia Romero, ha presentat aquest divendres al Parlament els Pressupostos del 2026, la viabilitat dels quals no està garantida perquè encara han de ser aprovats i, a hores d’ara, no compta amb prou suport per aconseguir-ho. Els comptes preveuen una despesa de 49.162 milions, un 22,8% més que els últims aprovats, els del 2023.