Catalunya és la comunitat autònoma amb el deute més elevat de tot l'Estat espanyol, assolint els 84.327 milions d'euros a tancament de 2022. Així es desprèn de l'informe 'Endeutament de les comunitats autònomes' publicat aquest dilluns per BBVA Research, que reflecteix un deute per càpita a Catalunya de 10.981 euros. La Comunitat Valenciana, amb 55.031 milions, i Andalusia, amb 37.870 milions, ocupen la segona i la tercera posició del rànquing. Sumant les xifres, s'observa que entre els tres territoris en concentren més de la meitat del deute autonòmic de l'Estat.

En termes de PIB regional, la Comunitat Valenciana ocupa la primera posició, ja que el seu deute equival al 44% de la seva producció, per davant de Castella-la Manxa i Catalunya (33% ambdues) i Múrcia (32%). Per la seva part, Navarra (14,1%), les Canàries (13,8 %), País Basc (13,7 %) i Madrid (13,5 %) són les comunitats amb una ràtio menor d'endeutament respecte al seu propi PIB.

A més, l'estudi recull que les comunitats més endeutades (Catalunya i la Comunitat Valenciana) tripliquen el nivell de deute per càpita de les menys endeutades. En termes de PIB, les diferències augmenten i a més apareixen en el grup de més risc regions com Múrcia i Castella-la Manxa, que tenen un menor nivell de PIB regional.

El deute autonòmic va assolir màxims històrics el 2022

Segons l'anàlisi de BBVA, encara que la càrrega financera augmenta amb el volum de deute, l'estructura de la mateixa porta a algunes comunitats, com a Castella-la Manxa, a situacions més difícils. A més, indica, les regions amb més càrrega financera i més volum de deute "són, persistentment, les que menys estalvien, perpetuant el problema i l'heterogeneïtat regional."

Algunes de les comunitats més endeutades, com Múrcia, Castella-la Manxa o la Comunitat Valenciana menys, tenen una estructura de despesa més rígida, amb un pes de la despesa de funcionament per sobre de la mitjana. Així mateix, algunes comunitats com Madrid, Catalunya o Múrcia mantenen nivells molt reduïts de despesa de capital.

L'informe destaca que, fins a 2007, el deute autonòmic va romandre en nivells moderats, amb taxes de creixement interanual mitjana del 7,3%. Any en què el deute de les autonomies era de 61.960 milions d'euros, tan sols un 5,8% del PIB. No va ser a partir de la crisi financera que es va desencadenar el 2008 quan es va disparar el deute de les comunitats autònomes.

D'aquesta manera, entre 2008 i 2015, el deute autonòmic va créixer a un ritme del 20% anual, fins a assolir el 25% del PIB. En els següents anys, entre 2015 i 2020, el deute es va estabilitzar entorn del 24% del PIB, però va tornar a pujar amb l'arribada de la pandèmia de la Covid-19. Així, a tancament de 2022, el deute autonòmic va assolir màxims històrics, superant 316.800 milions d'euros, un 23,9% del PIB.

El FLA, principal instrument de finançament

D'altra banda, de les conclusions de l'estudi de BBVA Research, s'extreu que les eines de finançament han anat evolucionant al llarg de les últimes dècades. Entre 1995 i 2011, l'emissió de valors va anar guanyant pes, representant un 47% de mitjana del total del finançament davant el 53% dels préstecs. No obstant això, el tancament dels mercats el 2012, provocat per la crisi financera, i l'entrada en vigor de mecanismes de liquiditat, com el Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA), va restar pes a aquests instruments de finançament.

És per això que el FLA s'ha convertit en el principal instrument de finançament dels governs regionals i representa gairebé el 59% del total del deute, davant el 14% dels valors emesos al mercat. A partir de 2020, algunes de les comunitats van recórrer de nou a les institucions financeres per captar finançament i els préstecs van guanyar pes fins a representar el 27% de l'endeutament autonòmic.

En aquest sentit, el FLA va permetre l'accés al finançament en un moment de tancament dels mercats i, a més, a unes condicions molt favorables. En la seva absència, les comunitats haurien hagut d'assumir un cost mitjana addicional de més d'1 punt percentual, la qual cosa hauria situat el deute 2 punts del PIB per sobre del nivell registrat el 2022.

"En línia amb el període continuat de tipus baixos fins a 2021, el cost del deute autonòmic ha seguit una tendència descendent, i amb l'entrada en vigor dels mecanismes de liquiditat es va accelerar la caiguda del tipus implícit, la qual cosa sembla haver protegit a les comunitats davant de la pujada del cost de l'accés al finançament el 2022 i 2023," destaca l'informe.