La Cambra de Comerç de Barcelona ha elaborat un decàleg de 20 mesures per afrontar la crisi de l'habitatge a Catalunya, més concretament a Barcelona i la seva àrea metropolitana. Atès que en els pròxims cinc anys caldrà donar resposta a més de 180.000 noves necessitats d’habitatge, una part molt significativa de les quals corresponen a habitatge assequible i social, l'entitat insta a l'administració a reformular normatives com l'augment de la densitat residencial o l’obligació de reservar el 30% d'una nova promoció a habitatge protegit, entre altres.
Per debatre, consensuar i argumentar les diferents mesures que planteja, la Cambra ha creat l’Observatori de l’Habitatge. Aquest observatori vol ser també una eina de proposta de noves mesures i polítiques a disposició de les administracions, des de la col·laboració publicoprivada, segons ha informat aquest dimecres. La proposta parteix de la constatació que la manca d’habitatge s’ha convertit en un dels principals reptes socials i econòmics del país, amb un impacte directe sobre la cohesió social, la competitivitat territorial i la capacitat d’atracció i retenció de talent.
Les 20 mesures proposades per la Cambra en matèria d’habitatge:
- Reduir els terminis de concessió de llicències al que s'ha establert per la llei.
- Reformar la Llei del Sòl per agilitzar modificacions de planejament, entre altres.
- Facilitar els canvis d’ús (oficines i locals buits a habitatge) i ampliar les comunicacions prèvies.
- Densificar els àmbits 20a/10, que permet dividir habitatges unifamiliars per plantes.
- Promoure la construcció industrialitzada per reduir terminis i millorar la sostenibilitat.
- Garantir l’estabilitat de les polítiques d’habitatge a llarg termini.
- Assegurar seguretat jurídica en el mercat del lloguer, evitant canvis constants.
- Assegurar seguretat jurídica en el mercat de venda, evitant que es desincentivi la inversió.
- Revisar l’obligació del 30% d’habitatge protegit a Barcelona, introduint flexibilitat i incentius.
- Impulsar un pacte d'estat per l’Habitatge amb objectius i instruments estables a llarg termini.
- Reduir la fiscalitat en la construcció d’habitatge assequible.
- Incentivar fiscalment els inversors que posin habitatge de lloguer en zones tensionades.
- Facilitar l’accés al primer habitatge, especialment per joves i rendes mitjanes i baixes.
- Ampliar línies de crèdit bonificat (ICO, ICF) per a promoció d’habitatge assequible.
- Augmentar la despesa pública en habitatge fins a aproximar-se als estàndards europeus.
- Crear finançament específic per a rehabilitació i conversió d’espais en habitatge.
- Garantir un equilibri entre habitatge lliure, assequible i social, amb implicació del sector privat.
- Impulsar mecanismes àgils de col·laboració publicoprivada, amb procediments simplificats.
- Permuta en concursos públics d’habitatge social per fer-los viables econòmicament.
- Professionalitzar la gestió del parc públic d’habitatge.
La Cambra ha desenvolupat les mesures més immediates a reclamar a les administracions. Així, exposa que cal la reducció efectiva dels terminis de concessió de llicències, la reforma de la legislació urbanística, per agilitzar la modificació dels plans i evitar anul·lacions totals per defectes formals esmenables, així com una flexibilitat més gran en els canvis d’ús de locals i oficines buides cap a habitatge.
La Cambra considera necessari impulsar mesures que permetin augmentar la densitat residencial sense comprometre la qualitat urbana, aprofitant millor el sòl ja urbanitzat i el parc edificat existent.
Així mateix, cal revisar instruments com l’obligació del 30% d’habitatge protegit a Barcelona per fer-los més eficients i compatibles amb la promoció d’obra nova.
Pel que fa a la fiscalitat, s’aposta per reduccions impositives per a la promoció d’habitatge assequible, incentius fiscals per fomentar el mercat de lloguer en zones tensionades i mesures específiques per facilitar l’accés al primer habitatge, especialment per a joves i famílies amb rendes mitjanes i baixes.
En matèria de finançament, s’advoca per l’ampliació de línies de crèdit bonificat a través de l’ICO i l’ICF, l’increment progressiu de la despesa pública en habitatge fins a homologar-la amb la mitjana europea i el suport específic a projectes de rehabilitació i regeneració urbana.
Menys burocràcia i finestreta única
La Cambra de Comerç de Barcelona també posa el seu objectiu en l'eliminació o reducció dràstica de la complexitat administrativa, la fragmentació competencial i la durada excessiva dels procediments com un dels principals frens a la producció d’habitatge i subratlla que l’increment de l’oferta d’habitatge passa necessàriament per una simplificació dels tràmits urbanístics i ambientals.
Per aquest motiu, es proposa "avançar cap a models de finestreta única, expedients integrats i tramitació simultània d’informes, reforçar l’ús de comunicacions prèvies i declaracions responsables per a actuacions de baix impacte, i impulsar decididament la digitalització dels processos", segons ha explicat en un comunicat.
La Cambra remarca que la simplificació administrativa no ha d’implicar una reducció de garanties, sinó una millor organització del control públic, basada en el principi de proporcionalitat, la seguretat jurídica i la responsabilitat tècnica. En aquest sentit, es planteja un paper més rellevant per als professionals i entitats acreditades en la verificació prèvia de projectes, combinat amb un reforç de la funció inspectora a posteriori per part de l’Administració.