El sector del cafè a l'Estat es mostra resilient i amb perspectiva de creixement, tot i afrontar un escenari marcat per una inflació sostinguda i tensions geopolítiques que han encarit la matèria primera. La confiança s’asseu en la demanda interna, una millor previsió logística, l’ajust de marges i la capacitat d’adaptació a les noves tendències de consum.

Segons les dades més recents de l'Organització Internacional del Cafè (ICO), el preu internacional del cafè s'ha estabilitzat després d'una forta oscil·lació, però es manté un 22% per sobre dels nivells del novembre de 2023. Aquesta volatilitat respon a un cúmul de factors: l'impacte recurrent del canvi climàtic sobre les collites, la tensió aranzelària transitòria amb els Estats Units i les disrupcions persistents en les cadenes de subministrament globals.

A l'Estat, l'Índex de Preus de Consum (IPC) reflecteix per al cafè una pujada interanual del 17,3% fins a novembre, tot i registrar una lleu correcció mensual del 0,5%. Les dades de la consultora Circana precisen encara més l'escenari: el producte s'ha encarit un 15% de mitjana en el darrer any, una xifra que supera el 25% en les categories més pures, com el cafè molt o en gra. Aquesta pressió als preus ha provocat retraccions en el volum de compra en la majoria de les categories, amb l'excepció significativa del cafè en gra i del cafè natural, que mostren un consum més estable.

Moviments de previsió i diversificació

L'Associació Espanyola del Cafè, que agrupa les principals empreses del sector, assegura, no obstant això, que el mercat manté un "context de creixement". L'entitat atribueix aquesta trajectòria a un consum de "volums estables, derivats d'una millor oferta i més coneixement sobre la cultura del cafè". Des de l'Associació recorden que el sector fa anys que lluita contra factors estructurals com les sequeres, les gelades i les onades de calor als grans països productors, a més de la inestabilitat logística al canal de Suez, que ha obligat a desviar rutes des del Sud-est Asiàtic i Àfrica, amb l'increment de costos i terminis que això comporta.

Enfront d'aquest panorama, la indústria ha reaccionat implementant estratègies a mitjà termini. Les companyies aposten per la diversificació dels orígens i dels proveïdors, la signatura d'acords comercials a llarg termini per assegurar subministraments, i la recerca contínua de l'eficiència en la producció i la logística per contenir costos. Els actors del sector expliquen la complexitat del moment actual. Javier Peña, director de Negoci de Cafè del grup Pascual enumera els desafiaments. 

"Pujades contínues en origen per males collites, una demanda mundial que creix més d'un 10%, l'increment dels diferencials de qualitat, la guerra aranzelària i, fins i tot, l'arribada de fons d'inversió de caràcter especulatiu al mercat de matèries primeres", descriu Peña. Malgrat aquest context i una certa desacceleració en el canal Horeca (hostaleria, restaurants i cafeteries) des de l'estiu, Pascual confia a tancar l'any "per sobre del mercat" i projecta seguir en expansió el 2026, amb l'objectiu de consolidar-se com a líder en el canal Horeca amb una proposta de valor diferencial.

Des de Cafés Candelas coincideixen en el diagnòstic. Reconeixen que, durant el 2024, el consumidor ha respost relativament bé tot i la pèrdua de poder adquisitiu, i que la inflació ha afectat tant el canal Horeca com al comerç al detall o comerç detallista. Per al pròxim exercici, preveuen un consum estable però amb preus encara alts i un mercat cada cop més segmentat. La seva estratègia implica treballar "amb molta previsió per garantir l'avituallament sense comprometre la qualitat". A més, asseguren que han repercutit "només en una petita part" els increments de costos al consumidor final, absorbint una part significativa de les pujades –que en origen han arribat a ser de fins al 80%–.

En el camp de la restauració, la filosofia sembla anar en la mateixa línia. Antonio Moreno, director general de Starbucks per a Espanya i Portugal, explica que, encara que han ajustat preus puntualment, la seva prioritat ha estat protegir els marges comercials i, sobretot, consolidar "relacions a llarg termini amb els agricultors". Aquesta política, segons Moreno, permet "establir un preu per sobre del mercat i mantenir-lo en el temps", oferint estabilitat tant al productor com a l'empresa en un entorn volàtil.

En conjunt, el sector cafeter estatal navega per un període de transició, amb l'objectiu de consolidar el creixement mitjançant una gestió prudent, una aposta per la qualitat i la diversificació, i la confiança en una demanda interna que, de moment, demostra ser lleial malgrat els preus alts. La capacitat d'adaptació i la previsió es presenten com les principals eines per superar la volatilitat global.