El Fons Monetari Internacional (FMI) ha millorat les seves previsions de dèficit i deute públic per a Espanya fins a 2030 i calcula que el desfasament dels comptes públics tancarà el 2025 en el 2,7% del PIB, una dècima menys respecte a l'anterior pronòstic, mentre que l'endeutament baixarà al 100,6% del PIB, també una dècima menys. En un moment d'enorme incertesa global, Espanya és, juntament amb Rússia, l'únic país o regió inclòs en l'última previsió de l'organisme que rep una revisió a l'alça per a 2025 respecte al pronòstic de l'FMI de gener en el qual s'estimava que el creixement espanyol per a aquest any seria del 2,3% del PIB, en comptes del 2,5% que s'espera ara.
El Fons Monetari Internacional (FMI) considera que, malgrat ser objecte d'una revisió de creixement a l'alça per a 2025 de dues dècimes, l'economia espanyola no és immune als efectes negatius de la guerra aranzelària iniciada pel Govern nord-americà de Donald Trump i es preveu que els seus efectes siguin palpables el 2026.
D'acord amb la base de dades per països actualitzada pel fons després de publicar les seves previsions macroeconòmiques, Espanya reduirà el dèficit públic al 2,4% del PIB el 2026 i partir d'allà el retallarà una desena cada any fins a acabar el 2030 en un 2%. Aquesta estimació és superior a la del Govern d'Espanya, que calcula que el dèficit se situarà en el 2,5% del PIB el 2025 i en el 2,1% el 2026.
Quant al deute públic, l'FMI pronostica un camí decreixent amb una disminució al 99% del PIB el 2026, que arribarà al 93% el 2030. En aquest cas, millora el camí del govern espanyol, que preveu retallar el deute al 101,4% del PIB el 2025 i al 100,1% el 2026. L'FMI considera que aquests nivells de deute són encara molt elevats i ha suggerit a Espanya anticipar l'ajustament fiscal previst per als anys vinents, segons assenyalava l'organisme i recull Efe, amb la declaració de fa dues setmanes al terme de l'avaluació econòmica anual del país.
Segons l'opinió del fons, les autoritats espanyoles haurien d'aprofitar el fort impuls econòmic per recompondre més ràpidament l'espai fiscal i reduir els riscos de deute sobirà. Per a això, recomanava enfortir el marc fiscal nacional per garantir que les regions contribueixin a l'esforç de consolidació i adoptar mesures favorables a l'ocupació per resoldre la creixent fractura projectada entre la despesa en pensions i les cotitzacions a la Seguretat Social conseqüència de l'envelliment de la població.
L'informe situa Espanya a més com l'únic dels grans països europeus al qual l'FMI li millora la seva previsió de creixement econòmic, ja que dins de l'eurozona retrocedeixen Alemanya, França i Itàlia i també es redueix el pronòstic del PIB del Regne Unit, que avançarà aquest any l'1,1%, mig punt per sota de l'últim pronòstic.