L'any passat, les empreses van pagar a Hisenda 32.176 milions d'euros per l'impost sobre societats, un 20,8% superior a la seva aportació de 2021, el que el converteix en l'impost que més creix entre els grans. Tan sols l'impost sobre l'alcohol va registrar un increment superior, el 26,4% l'any passat, encara que es tracta d'un tribut minoritari que recapta 1.270 milions a l'any, segons les dades de l'Execució Pressupostària de l'any passat fetes públiques aquest dijous. Els ingressos de l'IRPF, el tribut que més recapta (109.485 milions d'euros l'any passat), van augmentar un 15,8% i l'IVA (82.595 milions d'euros) un 13,9%. No obstant això, el creixement de la recaptació pel principal tribut que abonen les empreses -equivalent a l'IRPF de les persones físiques- és lluny de l'increment d'un 91% dels beneficis del conjunt de teixit empresarial, segons la Central de Balanços del Banc d'Espanya. L'impost sobre societats s'aplica sobre els beneficis: a més beneficis, més recaptació. En conjunt, l'Estat va ingressar 255.463 milions d'euros l'any passat, un 14,4% més que l'anterior.

La forta pujada en la recaptació d'aquesta figura impositiva el 2022 és, tanmateix, lluny de l'increment del 68% de l'any anterior, quan les empreses van aportar 26.226 milions. Tanmateix, la comparació de 2021 amb 2020 està viciada, ja que l'any del confinament i de les mesures restrictives es van desplomar els beneficis i, per tant, el pagament per l'impost sobre societats. El 2020 tan sols es van recaptar 15.857 milions d'euros (un 33% menys que el 2019) i cal remuntar-se a 1999 per trobar uns ingressos tan baixos. Per tant, el 2021 i el 2022 s'ha produït una certa normalització en les bases tributàries d'aquest tribut. Encara que, ja el 2021 es van superar amb escreix els 23.732 milions d'euros recaptats per l'impost sobre societats.

A més de la recuperació del descens de 2020, hi ha un segon efecte que explica els forts augments en els beneficis de les empreses i, en conseqüència, la seva tributació: la inflació. S'ha de tenir en compte que els diners han perdut valor amb l'IPC i, encara que es guanyi més diners en conjunt, el poder adquisitiu ha disminuït. Un fenomen que afecta les famílies, però també les empreses. I es pot recordar que la inflació mitjana el 2021 va ser del 3,1% l'any passat del 8,4%.

Les gran empreses, malgrat que el 99% de les empreses són pimes, aporten el 84,4% de la recaptació per l'impost sobre societats i les pimes l'altre 13,4% (en les dades d'Execució d'Hisenda, el 2,2% restant s'atribueix a la resta d'empreses). En el cas de la gran empresa, el 31% els aporten les grans empreses que no estan en un grup i el 53,4% prové de grups empresarials.

El creixement més gran dels ingressos d'IRPF

Però si bé és cert que el principal imposats de les empreses ha tingut un creixement major, l'IPPF ha batut un rècord històric ja que no ha registrat un increment del 15,8% en els 27 anys en què Hisenda aporta dades. El més a prop va ser una pujada del 15,6% el 2007. A més, s'ha de tenir en compte que en l'impost de la Renda, la inflació ha pesat molt menys que en el de Sociedades, doncs si les empreses han tingut més marge per pujar els preus i compensar així les pujades de cost i recuperació de marges, els treballadors no ha pogut compensar la inflació del 8,4% perquè les seves empreses no han pujat els salaris en aquesta proporció. Segons les diferents estadístiques, les nòmines van augmentar entre un 3% i un 4%.

Per tant, l'augment de la recaptació de l'IRPF s'explica per l'augment de les persones ocupades que segons les dades d'afiliació de la Seguretat Social van acabar en 20,24 milions, davant els 19,8 milions de desembre de 2021. Hisenda ressalta que entre gener i febrer d'aquest any l'afiliació ha sumat 210.000 treballadors. El que explica que els ingressos bruts obtinguts per Hisenda en aquells dos mesos hagin crescut en 3.270 milions d'euros, un 6,3%. Tanmateix, el comportament de l'impost sobre societats en els dos primers mesos de l'any ha estat negatiu, ja que s'han recaptat 1.270 milions d'ingressos nets, un 6,1% menys que en el mateix període de 2022. Caldrà estar, doncs, molt atent a veure l'evolució dels ingressos del principal tribut de les empreses.

Dèficit fiscal de les comunitats autònomes

Respecte al tancament pressupostari de les comunitats autònomes, les 17 van sumar un dèficit fiscal conjunt de 15.085 milions d'euros equivalent a l'1,14% del producte interior brut (PIB). En dèficit del conjunt de les administracions va tancar l'any passat en el 4,8%. En termes absoluts, la Comunitat Valenciana (3.847 milions d'euros) és al capdavant amb un 3,11% del dèficit en proporció amb el seu PIB, seguit de la Regió de Múrcia (1.032 milions), un 2,91% sobre el seu PIB, ambdues amb una infrafinanciación reconeguda pel Govern d'Espanya. En tercer lloc es col·loca Castella la Mancha (893 milions d'euros), amb un dèficit de l'1,92% sobre el seu PIB i Catalunya (3.816 milions d'euros) i un dèficit de l'1,51% sobre el PIB del territori. Només dos territoris han acabat l'any amb superàvit pressupostari: Balears, 36 milions d'euros i un 0,11% del seu PIB, i Navarra, 345 milions i un 1,54%.