El Consell de Govern del Banc Central Europeu (BCE) ha ratificat la seva posició de vigilància i ha decidit, com ja anticipaven tots els analistes, mantenir sense canvis els tipus d’interès oficials. La decisió, presa en la darrera reunió de l’any, significa que els costos dels préstecs a l’eurozona romanen en les mateixes xifres des del passat mes d’octubre. Concretament, el tipus de dipòsit es manté en el 2%; la taxa de referència per a les operacions principals de refinançament (MRO) segueix en el 2,15%; i la facilitat marginal de préstec (MLF) roman en el 2,40%.

Aquesta pausa consolida la fi del cicle de flexibilització que l'organisme va iniciar el passat mes de juny i que va suposar un retall acumulat de 200 punts bàsics (dos punts percentuals sencers) al llarg de vuit ajustos a la baixa, set d’ells consecutius. L’organisme que presideix Christine Lagarde sembla haver entrat ara en una fase d’observació, avaluant l’impacte ple de les mesures ja adoptades en l’economia real i esperant al fet que les dades macroeconòmiques, especialment les relatives als sous, confirmin una tendència sòlida cap a l’objectiu d’inflació.

“El Consell de Govern ha decidit avui mantenir sense variació els tres tipus d’interès oficials del BCE. La seva avaluació actualitzada continua confirmant que la inflació hauria d’estabilitzar-se en l’objectiu del 2% a mitjà termini”, ha argumentat el BCE en el seu comunicat oficial. Un missatge de continuïtat i prudència que busca transmetre calma als mercats, tot i no descartar noves accions en el futur si la situació ho requereix.

Estabilitat amb una certa preocupació

La decisió del BCE s’ha pres davant d’un panorama d’inflació que, tot i haver millorat significativament des dels pics de més del 10% registrats el 2022, mostra encara signes de resistència. Els darrers números de novembre per a l’eurozona situen la taxa interanual en el 2,1%, idèntica a la d’octubre. Aquesta xifra, però, amaga dinàmiques internes més complexes. Una anàlisi més detallada revela que, en excloure l’impacte volàtil de l’energia, la inflació es va mantenir estable per segon mes consecutiu en el 2,4%.

Si s’eliminen també els preus dels aliments, l’alcohol i el tabac, la taxa també es va moderar una dècima, fins al 2,4%. Aquesta persistència de la inflació subjacent, per sobre de l’objectiu del 2%, és precisament el que manté en estat d’alerta els governadors del banc central, que temen que les pressions salarials i els marges elevats de les empreses puguin arrelar les expectatives d’inflació alta.

La foto de la inflació a la Unió Europea (UE) en conjunt, que va registrar una mitjana del 2,4% (una dècima menys que el mes anterior), mostra disparitats notables entre estats membres, cosa que complica encara més la política monetària única. Als extrems del tauler, destaquen països com Romania (8,6%), Estònia (4,7%) i Croàcia (4,3%), que encara lluiten amb taxes molt elevades.

En el pol oposat, Xipre (0,1%), França (0,8%) i Itàlia (1,1%) presenten les inflacions més moderades de tot el club. Espanya, per la seva banda, va veure com la seva taxa interanual es va mantenir estable en el 3,2% per segon mes seguit, una xifra que encara supera en més d’un punt percentual l’objectiu del BCE i que reflecteix, en part, l’impacte particular de l’evolució dels preus dels aliments i dels serveis turístics en l’economia espanyola.

Les previsions del 2026

La gran pregunta ara és quants temps es prolongarà aquesta pausa. Els mercats financers, que al començament d’any especulaven amb baixades agressives dels tipus per part del BCE, han anat ajustant les seves previsions a la realitat de les dades. L’avaluació actual apunta a un inici de flexibilització més tardà i més gradual del que es preveia. Els analistes coincideixen que el Consell de Govern necessitarà veure proves concloents que la inflació de nucli baixa de manera sostinguda i que el procés de moderació salarial, especialment en sectors clau com els serveis, és ferm.

La pròxima publicació de les projeccions macroeconòmiques del BCE, així com l’evolució dels sous negociats col·lectivament, seran peces clau en les pròximes reunions. En definitiva, el BCE ha optat per un missatge d'estabilitat i paciència. Davant d’una economia europea feble, però que evita la recessió tècnica, i amb una inflació que descendeix, però resisteix a morir del tot, l’institut prefereix no precipitar-se. La batalla contra la inflació, tot i estar en la seva fase final, encara no està guanyada, i el banc central no vol córrer el risc de declarar una victòria prematura.