El Banc Central Europeu ha confirmat el que s'esperava i ha anunciat que mantindrà els tipus d'interès al 2%, en el primer fre després de 7 baixades consecutives que van començar ara just fa un any, al juliol de l'any passat, en passar dels 3,75 punts als 3,25. De 0,25 en 0,25, l'entitat presidida per Christine Lagarde ha anat rebaixant el preu dels diners fins a arribar al 2% a la darrera reunió del passat mes d'abril, que aquest cop no s'ha mogut ni un centímetre. Amb els preus controlats, el regulador prefereix no tocar la política monetària i, en funció de com avanci l'economia en els mesos vinents, els tipus agafaran un rumb o un altre i els inversors estaran molt atents per veure si és preferible augmentar el consum o l'estalvi.
Després que la invasió de Putin a Ucraïna desfermés una inflació del 7,4% a Europa el març de 2022 i de fins al 10,6% a l'octubre, el BCE va iniciar una política restrictiva després de mantenir els tipus per sota del 3% des de l'any 2008. Per tal de contenir l'espiral inflacionària, el setembre de 2022 els tipus van passar del 0 al 0,75% i des de llavors van anar pujant fins a un màxim del 4% el setembre de 2023. Així es va mantenir a les següents 6 reunions, fins que la contenció dels preus va permetre iniciar una davallada que aquest dijous s'ha agafat una pausa.
Amb la inflació estabilitzada al 2% malgrat les turbulències mundials per la guerra aranzelària engegada per Trump, el regulador europeu es dona per satisfet i prefereix mantenir la política monetària immòbil que tornar a intervenir. Ara bé, no descarta futures baixades en cas que els preus es moderin encara més. Justament, si la política aranzelària afecta als preus, ara que Europa està a prop de tancar un acord amb Trump amb aranzels del 15% a les importacions tant d'un indret com de l'altre, és possible que es visqui fins i tot una nova pujada. Si això no passa, els analistes esperen que el BCE torni al camí de les retallades de tipus a finals d'any.
La recent revalorització de l'euro i el repunt dels preus mundials del petroli podrien augmentar la pressió en el Consell de Govern del BCE perquè torni a baixar els tipus.
La política monetària europea, tot i el fre, contrasta amb una major prudència dels Estats Units, que ha costat al president de la Reserva Federal (Fed), Jerome Powell, les crítiques i fins i tot amenaces d'acomiadament per part del president Donald Trump, que continua pressionant des del despatx oval perquè baixi els tipus d'interès.
La Fed només ha abaixat els tipus dels 5,5 punts de juliol de l'any passat als 4,5 actuals, xifra que es manté inamovible des de finals de l'any passat. La inflació, que va arribar al seu mínim des de 2021 el passat mes d'abril amb un 2,3%, ha tornat a pujar fins al 2,7% al juny, fet que encara dificulta més una baixada de tipus.