Aquesta setmana ha fet tres mesos que els Estats Units i Israel van atacar l’Iran. Era 28 de febrer, dissabte, i van començar els calfreds en el món financer pel que esperaven que passés dilluns. Tornava la incertesa, aquest cop, acompanyada de realitats palpables, com el trencament de les cadenes de subministrament de matèries primeres. Petroli i gas a l’alça. Borses a la baixa.

Els pronòstics es van complir i el cop als mercats de valors va ser important. L’Ibex va perdre un 7% en dos dies. Però la crisi anava per barris, ja que mentre que les empreses més sensibles a les pujades dels preus energètics, com les aerolínies o els grans grups de l’acer, van patir molt, algunes energètiques van repuntar davant un previsible increment dels marges.

Els bancs, els valors que tenen més pes en l’Ibex, estaven en la banda dels perjudicats i tots van caure amb intensitat aquelles primeres sessions. Les entitats financeres fluctuen en funció de molts factors, però són els valors més sistèmics, és a dir, que pugen o baixen en paral·lel al funcionament de l’economia i a les expectatives de com anirà. Si s’espera crisi, baixen. No obstant això, i que el conflicte continua –sembla que per poc temps, però mai se sap–, ja s’han refet del cop i cotitzen per sobre dels nivells de finals de febrer.

CaixaBank va ser el primer banc de l’Ibex en recuperar-se, ja que també va ser el que menys va patir. Cotitzava per sobre dels 10,50 euros per acció el divendres anterior a la invasió de l’Iran. Els dos primers dies va perdre un 5% i després va anar tenint alts i baixos fins que, dos mesos després, a finals d’abril, ja va recuperar aquells nivells i tot el maig ha cotitzat per sobre. A tancament d’aquest divendres, un 10% per sobre.

El BBVA va patir més i també li ha costat més tornar a recuperar-se. Estava a prop dels 20 euros i en un dia va caure un 4% i gairebé un 9% en dues sessions. Aquesta setmana ha tornat a aquell nivell i divendres va tancar un 2% per sobre. El Santander és el que pitjor ho ha passat. En dos dies va perdre un 11% i, com el BBVA, fins aquesta setmana no ha tornat al preu de fa tres mesos, tot i que ha acabat tancant el mes de maig lleugerament per sota.

El Sabadell és un cas a banda. Es movia sobre els 3,20 euros i va perdre un 6% en dos dies. La seva remuntada va ser una mica més ràpida que la del BBVA i ja els havia recuperat la setmana passada, cotitzant fins a un 8% per sobre. Però de sobte, aquest dimecres, una caiguda del 14% l’ha deixat per sota. El motiu d’aquesta brusca baixada és el dividend extraordinari de 50 cèntims que va pagar aquest divendres als accionistes que tinguessin accions fins dimarts. Dimecres, alguns inversors que només esperaven el dividend van vendre. Però en termes comparables –el dividend estava anunciat des de l’any passat—, es podria dir que també ha superat el sotrac de la invasió d’Iran.

El bon moment de la banca a borsa

Un dels motius que explica la bona evolució dels bancs a la borsa són els seus bons resultats financers. A finals d’abril van presentar els seus comptes del primer trimestre del 2026 i les xifres eren bones, de manera que es confirmava que les entitats mantenen la bonança del 2025, un any rècord per a elles, i fins i tot poden millorar les xifres. No és només que els beneficis s’incrementin, com apunten diversos analistes, com els de Bankinter, sinó que l’activitat creditícia creix i la morositat, que ja estava molt baixa, continua moderant-se. Davant aquest escenari, i ara que ja superen el 50% de pay out dels beneficis, els inversors continuen confiant en els bancs.

L’altre motiu és el canvi d’expectatives respecte als tipus d’interès a la zona euro. En el 2% des del juny de l’any passat, no s’esperaven alces fins que la invasió de l’Iran va començar a elevar la inflació. Ara, tanmateix, es preveuen entre dues i tres pujades aquest any, fins al 2,5% o al 2,75%, i la primera podria ser abans de l’agost. Amb tipus més alts, els bancs guanyen més diners i fan millorar les previsions de beneficis; per tant, són valors més atractius.