La demanda de crèdit de les empreses es va enfonsar al ritme més alt des de la crisi del 2008 i la d'hipoteques segueix prop de mínims històric. Els bancs de la zona euro van reportar el primer trimestre del 2023 un enduriment substancial de les seves condicions de préstec, que va sobrepassar les expectatives de les mateixes entitats, com a conseqüència de la percepció de risc més gran en un context marcat per les pujades dels tipus de interès i les turbulències al sector després del col·lapse de diversos bancs als Estats Units i el rescat de Credit Suisse, segons reflecteix l'última edició de l'enquesta de préstecs bancaris del Banc Central Europeu (BCE).
Les previsions
Amb vista al segon trimestre, els bancs enquestats van informar el BCE que esperen emprendre un enduriment addicional, encara que més moderat, dels seus estàndards crediticis per als préstecs a empreses i per a adquisició d'habitatge. En el cas del crèdit al consum, els bancs de la zona euro anticipen un enduriment net més alt de les condicions de préstec a un ritme similar al del primer trimestre del 2023. Des del costat de la demanda i amb vista al segon trimestre de l'any, els bancs esperen una caiguda neta addicional de la sol·licitud de crèdit de les empreses, encara que de menor proporció a l'observada entre el gener i el març. Així mateix, els bancs esperen una forta disminució neta addicional en la demanda de préstecs per a habitatge i una disminució neta una mica menor en la demanda de crèdit al consum que el primer trimestre.
Com ho interpreta el BCE?
"L'enduriment dels préstecs a empreses i per a la compra d'habitatge va ser més fort del que esperaven els bancs el trimestre anterior i apunta a un debilitament persistent de la dinàmica creditícia", destaca el BCE, que ha advertit en les últimes setmanes de la rellevància de la informació sobre préstecs bancaris amb vista a les seves decisions sobre política monetària. En aquest sentit, a mitjan abril, l'economista en cap del BCE, l'irlandès Philip Lane, ja advertia de la rellevància de la informació proporcionada per l'enquesta de préstecs bancaris perquè permetria conèixer els primers efectes de les turbulències financeres del març sobre l'activitat creditícia a la zona de l'euro.
En concret, les entitats de la zona euro van indicar un enduriment encara més gran de les seves condicions de préstec a les empreses, amb un percentatge net del 27% de bancs que van reportar més restriccions, el ritme més alt des de la crisi del deute sobirà de la zona euro el 2011. Així mateix, des del costat de la demanda, els bancs van confirmar una forta disminució neta a la demanda de préstecs o disposició de línies de crèdit per part de les empreses el primer trimestre del 2023.
De fet, aquesta caiguda de la demanda neta va ser més forta del que s'esperava els bancs el trimestre anterior i "és la més forta des de la crisi financera mundial", adverteix el BCE, assenyalant que les entitats van informar que el principal motor de aquesta caiguda va ser el nivell dels tipus d'interès en un entorn d'enduriment de la política monetària. Pel que fa als préstecs a les llars per a la compra d'habitatge, els bancs de la zona de l'euro també van informar d'un nou enduriment net substancial dels seus criteris crediticis per a la concessió d'hipoteques, mentre que les restriccions netes van ser menys pronunciades per al crèdit al consum i altres préstecs a les llars.
Per la seva banda, la disminució neta en la demanda de préstecs per a habitatge es va mantenir a prop de la caiguda històrica reportada el trimestre anterior, mentre que hi va haver una disminució neta menor en la demanda de crèdit al consum i la resta de préstecs a les llars. En aquest sentit, el BCE reflecteix que l'augment dels tipus d'interès, l'afebliment de les perspectives del mercat de l'habitatge, la baixa confiança dels consumidors i la disminució de la despesa en béns de consum duradors van contribuir negativament a la demanda.