L'economia espanyola manté el seu dinamisme en créixer un 0,735% en el segon trimestre respecte a l'anterior. El fort creixement del consum de les famílies i la inversió de les empreses han estat els artífexs d'aquest augment del PIB entre abril i juny; encara que el resultat podria haver estat millor, si no fos per l'increment de les compres espanyoles de béns i serveis en altres països, gaire per sobre de les exportacions. Així, en el trimestre, les importacions han crescut un 1,66% respecte al primer trimestre, mentre que les exportacions ho han fet a un ritme menor de l'1,11%, amb les dades de la Comptabilitat Nacional publicades aquest dimarts per l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

Com a resultat d'aquesta dispar evolució, les importacions han restat al creixement del PIB alguna cosa més de mig punt (0,556%), mentre que les exportacions de béns i serveis han aportat al creixement de l'economia espanyola un 0,417% entre els mesos d'abril i juny. El que suposa que la demanda externa (exportacions menys importacions) no ha sumat al creixement, sinó que ha restat, en concret 0,139%. Si la demanda externa s'hagués estat neutra, l'economia hauria pujat a prop del 0,9% en termes trimestrals.

I és així, perquè la demanda nacional o interna -les compres i les vendes realitzades per les empreses, les famílies i les administracions nacionals-, han empès l'economia un 0,874% entre abril i juny, un impuls que, lamentablement, ha estat retallat per la diferència entre les vendes i les compres a l'exterior amb aquest saldo negatiu de 0,139%, la qual, cosa que minvat el creixement econòmic al 0,735% del PIB en el segon trimestre.

Exportacions, en positiu

Tanmateix, en plena guerra aranzelària amb els Estats Units, les exportacions no són les responsables del saldo negatiu exterior del segon trimestre; més aviat al contrari, ja que les vendes de béns i serveis (s'inclou el turisme en un trimestre que ha comptabilitzat la Setmana Santa) han tingut un excel·lent comportament. En el segon trimestre han registrat una pujada de l'1,11% -segons les dades de Comptabilitat Nacional, que difereixen dels aportats pel Banc d'Espanya i la Secretaria d'Estat de Comerç. Encara que ha estat inferior que l'1,71% del primer trimestre, és el millor segon trimestre des de 2022, quan les dades estaven distorsionades pel conflicte d'Ucraïna i les vendes espanyoles a l'exterior van pujar 6,6% en un sol trimestre. En els últims tres anys, tan sols s'han donat creixements per sobre de l'1% en dos trimestres (l'1,7% del primer de 2025 i l'1,6% del quart de 2023).

Però les importacions han pesat més en aquest segon trimestre. Així, amb dades en volum encadenat (són comptabilitzar l'impacte de la inflació), les importacions han augmentat en el segon trimestre un 1,66% en referència amb el primer trimestre de 2025. És la pujada més important en un trimestre des del primer de 2023, quan les compres espanyoles a l'exterior van créixer un 2,26%.

Aportacions al PIB

En l'històric dels últims anys, cal remuntar-se al primer trimestre de l'any 2023, per trobar una aportació negativa tan voluminosa de les importacions en el creixement del PIB trimestral. Així, en el passat trimestre les compres a l'exterior van restar 0,55 punts percentuals (pp) a l'increment de l'economia, només superat pels 0,68 pp del primer trimestre de 2023.

Del costat de les exportacions, com queda apuntat anteriorment, la contribució al PIB ha estat notable, una de les més algues dels últims trimestres. Així, les vendes de béns i serveis van aportar 0,41 pp positiu al creixement del PIB intertrimestral, per sota del 0,65 de l'aportació entre gener i març, però cal esperar al primer trimestre de 2024 i l'últim de 2023, per veure aportacions superiors.

Respecte a la resta o la suma de la demanda externa a l'evolució trimestral del PIB, dels últims 17 trimestres (fins al segon de 2021), en 7 ocasions el saldo ha estat negatiu i ha minvat creixement a l'economia espanyola, però en les altres 10 ha sumat. El llast dels 0,139 pp en l'increment del PIB, és molt inferior als 0,369 pp del quart trimestre de 2024, els 0,212 pp de l'anterior o els 0,426 pp del primer trimestre de 2024.

Amb inflació

Si baixem a les dades de Comptabilitat Nacional en preus corrents (mesura l'efecte de la inflació), el primer i el segon trimestre d'aquest any són els dos únics de la sèrie històrica que s'han superat els 150.000 milions d'euros amb les exportacions. En concret, el segon va assolir els 154.074 milions i el primer, els 153.403 milions.

En el cas de les importacions, les compres a l'exterior van sumar 137.884 milions d'euros, el segon més alt després dels 144.235 milions del tercer trimestre de 2022, amb el petroli i el gas i la majoria dels aliments pels núvols per la invasió d'Ucraïna. Tanmateix, les importacions han augmentat en més de 7.000 milions d'euros, des del segon trimestre de 2024, un 5,35% (el doble de la inflació en aquell període), mentre que les exportacions ascendeixen en alguna cosa menys de 5.500 milions, percentualment un 3,8%, sempre amb les dades de l'INE.

Es pot recordar que Comptabilitat Nacional inclou l'entrada de diners procedents del turisme com a ingressos de les exportacions, el que explica que aquestes superin a les importacions. Tanmateix, en el saldo comercial (només béns que passen per la duana), les vendes espanyoles es queden per sota de les compres. Així, les exportacions de béns has reportat 97.770 milions a Espanya, mentre que les importacions han tret 109.548 milions entre abril i juny.

Però les exportacions de béns -amb el turisme al capdavant- compensen aquest dèficit merament comercial. En el segon trimestre, les vendes espanyols de serveis han assolit 56.303 milions d'euros, dels quals 22.282 són producte del turisme estranger. En canvi, en les importacions, les compres espanyoles de serveis pesen molt menys, en concret, 28.336 milions d'euros, dels quals 6.895 es deuen a la sortida dels espanyols a l'estranger.