El mercat laboral català ha experimentat el creixement habitual de l'atur durant el mes d'octubre, encara que amb una intensitat menor que l'any passat. Segons dades del Ministeri de Treball, el nombre de persones aturades a Catalunya ha augmentat en 2.423 aquest mes, un 0,75% més, situant la xifra total de demandants d'ocupació en 324.495. Malgrat aquest increment estacional, la situació és millor que la de fa un any, amb 10.344 persones menys a les llistes de l'atur.
En l'aspecte positiu, l'ocupació mostra solidesa. El mes d'octubre va registrar un augment de 19.205 afiliats a la Seguretat Social a Catalunya, un creixement del 0,5%. Encara que la xifra no assoleix els rècords d'estiu, el balanç anual continua sent positiu, amb 80.008 nous ocupats en els últims dotze mesos. Aquest progrés situa el total de treballadors a Catalunya a les portes dels 3,9 milions, concretament en 3.882.857. A escala estatal, la tendència és similar. L'atur ha crescut en 22.101 persones (0,91%), però el Ministeri ha destacat que aquest augment és tres vegades inferior a l'habitual per a un mes d'octubre. D'altra banda, l'ocupació va assolir el seu millor octubre de la història amb 141.296 nous afiliats.
El comportament de la desocupació per sectors a l’Estat no va ser homogeni, sinó que va dibuixar un panorama de clares divergències. Mentre la construcció es consolidava com l'únic sector que va veure reduir el seu atur, amb un descens de 2.121 persones, el sector serveis concentrava el major augment de l'atur, amb 18.496 persones més a les llistes. Aquesta xifra, que representa un increment de l'1%, mostra la vulnerabilitat del motor principal de l'economia als ajustos estacionals i als canvis en la demanda dels consumidors.
Per la seva banda, l'agricultura va registrar un augment de 1.270 aturats, reflectint la finalització de les collites de tardor, mentre que la indústria va presentar un increment més modest de 1.148 persones, indicant certa estabilitat, però també una manca de capacitat per absorbir més mà d'obra a curt termini.
La perspectiva de gènere
L'atur va augmentar en ambdós sexes, però amb diferències importants. La desocupació femenina va créixer en 11.561 dones, un 0,8% més, mentre que l'atur masculí ho va fer en 10.540 homes, que representa un increment de l'1,1%. Malgrat aquest augment mensual, l'anàlisi interanual revela una millora estructural significativa. El nombre total de dones en atur és el més baix en un mes d'octubre des de 2007, i la desocupació masculina es manté per sisè mes consecutiu per sota de la barrera psicològica del milió.
La situació dels joves resulta especialment preocupant. El col·lectiu sense feina anterior, majoritàriament format per joves en cerca de la seva primera oportunitat laboral, va veure com el paro augmentava en 3.308 persones. Quan es desglossa per edat, la situació esdevé més crítica: la desocupació entre els menors de 25 anys es va disparar un 5,5% en un sol mes, amb 10.082 joves més a les llistes de l'atur. Aquesta xifra contrasta vivament amb l'augment del mer 0,5% en el grup de 25 i més anys, posant en relleu la precarietat i la falta d'oportunitats d'accés al mercat laboral per a la població més jove.
La qualitat de la contractació
Si la quantitat d'ocupació mostra signes de maduresa, la qualitat de la contractació revela un retrocés alarmant. Octubre va tancar amb 1.510.580 contractes, un 1,1% menys que en el mateix mes de l'any anterior. El problema no rau només en la quantitat, sinó en la seva naturalesa.
Els contractes indefinits van experimentar un descens del 3,1%, situant el seu pes sobre el total de la contractació en el 42,6%. Dins d'aquests, tots els tipus van retrocedir: els indefinits a temps complet van caure un 1,9%, els a temps parcial un 0,6%, i els fixos discontinus, pensats precisament per a la temporalitat estructural, van sofrir una forta caiguda del 6,4%.
En canvi, els contractes temporals van ser 867.397, un 0,5% més que en octubre de l'any passat. Aquest augment, encara que lleu, fa que la temporalitat representi el 57,4% de tots els contractes signats al mes, consolidant un model encara molt lligat a la precarietat i allunyat de la qualitat que necessita el mercat laboral.