El sector de les cures s’ha de prestigiar i, més encara, les persones que es fan càrrec de l’atenció a les persones dependents, de qualsevol franja d’edat, perquè no només s’ha d’assistir a les persones grans. Aquesta és una de les conclusions de la taula de debat Corresponsabilitat: oportunitats per cuidar en igualtat, que s’ha celebrat aquest dimecres en el marc de la jornada El futur del sector de les cures: reptes, innovació i talent, organitzada per ON ECONOMIA.
L’atenció als cuidadors esdevé un dels grans reptes en el sector de les cures perquè les dades demostren que és una activitat significativament feminitzada, tant dins el camp laboral com a les famílies. Qui té cura de les persones dependents és majoritàriament la dona, per la qual cosa es necessita el disseny de noves polítiques amb perspectiva de gènere, ha comentat Saray Espejo Benito, directora general de Cures, Organització del Temps i Equitat en els Treballs de la Generalitat de Catalunya, durant la seva participació en el debat.
La ponent ha compartit taula amb Laura Llinàs, coordinadora de l'Observatori Dona, Empresa i Economia (ODEE) de la Cambra de Comerç de Barcelona, i Patricia Cabré, representant de la Xarxa de Suport de Famílies Cuidadores i coordinadora de l’Associació Catalana d’Hemofília. Ha estat Cabré qui ha defensat que “cal un gran canvi cultural dins la societat, que ha d’entendre que cuidar és un bé comú, que les cures ha de ser una infraestructura social com ho és, per exemple, l’educació”.
Una activitat que equival el 2,1% del VAB
En opinió de Llinàs, aquest reconeixement ha d’anar acompanyat d’una visió més economicista de l’activitat de les cures, ja que és “una infraestructura pública cabdal a la qual se li ha d’atorgar el valor que té”. Per posar xifres, Llinàs s’ha referit a un estudi de l’Observatori de la Cambra que palesa com la dona és el puntal de l’atenció a les persones a totes les famílies i que quan hi ha una persona dependent hi dedica unes 7 hores diàries, “això vol dir fer una segona jornada laboral”. Per tant, si es paguessin les hores que es dediquen a la cura de les persones amb el salari que fixa el conveni, el cost equivaldria al 2,1% del VAB de Catalunya i si se sumen altres sectors indirectes s’arriba al 4,1%. “Queda clar que no és un tema marginal, sinó que és una activitat que sosté part de la nostra economia”, ha manifestat Llinàs.
Davant d’aquesta realitat, les tres ponents han reclamat mesures per, d’una banda, incitar la corresponsabilitat amb la participació i responsabilitat dels homes en l’atenció a les persones i, per altra banda, en què les empreses prenguin mesures per no discriminar els treballadors que necessiten flexibilitat per poder tenir cuidar a terceres persones.
'I tu, com estàs?'
“Totes les persones que cuiden (no només la gent gran, la gent dependent, sinó també infants i joves o persones necessitades) han de rebre el suport de tota la comunitat”, ha afegit Patricia Cabré. Des de la Xarxa de Suport de Famílies Cuidadores es reclama una atenció a les persones cuidadores: mai se’ls pregunta ‘i tu, com estàs?’, ha reblat Cabré. “Hi ha d’haver una responsabilitat compartida dins de les famílies, però també dins la societat, les empreses, la comunitat en general”, ha insistit Cabré.
El Govern destina 23 milions a la conciliació
En aquest sentit, la directora general de Cures, Organització del Temps i Equitat en els Treballs de la Generalitat, Saray Espejo, ha anunciat que el Govern destinarà 23 milions als ajuntaments de més de 20.000 habitants i als consells comarcals per desplegar el Pla Corresponsables 2025 a Catalunya. La nova edició del pla incorpora, entre altres novetats, l’ampliació dels serveis de cura fora de l’horari escolar a joves de 17 a 21 anys amb discapacitat, una mesura que dona resposta a una necessitat llargament reivindicada per moltes famílies i que contribueix a millorar-ne les condicions de conciliació. El pla manté el seu caràcter universal, però incorpora criteris de priorització segons la renda familiar per garantir un accés equitatiu als serveis i donar preferència a les famílies amb menys recursos o en situació de vulnerabilitat.
Precarització
Les ponents han coincidit en el fet que la feminització del sector porta aparellada una precarització laboral. Sous baixos, economia submergida, precarització i discriminació amb un pes elevat de persones migrants dedicades a aquestes feines... són un conjunt d'elements que es donen en el sector de les cures. "És un sector superinvisibilitzat", ha remarcat Saray Espejo.