Tot i que el discurs públic que predomina és que cada cop ha de ser més important el sector de les cures, els salaris encara estan entre els més baixos. Així ho mostra l'estudi 'Innovació en el sector de les cures i bones pràctiques internacionals en clau FP', de Barcelona Activa i la Fundació BCN Formació Professional. L'informe ha estat presentat aquest dimecres a la jornada 'El futur del sector de les cures: reptes, innovació i talent', organitzat per Elnacional.cat i ON ECONOMIA amb la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona i de la Fundació “la Caixa”, celebrada al monestir de Pedralbes de Barcelona. 

Les dades de l'Enquesta d'estructura salarial de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) mostren que les feines d'assistència en establiments residencials són la 72a activitat en salaris sobre un total de 78, és a dir, la setena activitat professional més mal pagada. Les feines de serveis socials sense allotjament estan encara pitjor, al número 74, és a dir, cinquena més mal pagada. Només les activitats sanitàries, entre les cures, estan millor, en el número 13, però ho està perquè els salaris també compten als metges i metgesses. 

En comparació amb el salari mitjà brut anual de 26.948,87 € a Espanya, el salari de les activitats d’assistència en establiments residencials va ser un 30,6 % inferior, mentre que el de les activitats de serveis socials sense allotjament ho va ser un 34,1 %. I, a l’altra banda, les activitats sanitàries van rebre un salari mitjà un 35,9 % superior al de la mitjana nacional l’any 2022.

Els sous, a més, són encara més baixos entre les dones, que representen un 78% del sector de les cures a l'àrea metropolitana de Barcelona (AMB). La bretxa és menor que la mitjana en l'assistència residencial, però més elevada en els serveis socials sense allotjament. Mentre la desigualtat salarial de gènere a tot l’Estat va ser d’un 17,1 % a favor dels homes, en el cas de l’assistència en establiments residencials va ser d’un 11,7 %; en els serveis socials sense allotjament, d’un 18,9 %, i en les activitats sanitàries, d’un 20,7 %.

La directora de Formació i Plans Estratègics d'Ocupació de Barcelona Activa i autora de l'estudi Lorena Ventura ha assenyalat en la presentació de l'estudi que "cal una aposta per millorar les condicions laborals i atraure gent jove". Per a Ventura, la digitalització pot ser aquest atractiu".

Antonio Espinar, coautor de l'estudi i membre de l'Observatori Fundació BCN FP, ha defensat que les condicions laborals són un obstacle per a la retenció de talent. 

El sector, juntament amb l'envelliment de la població, ha crescut en assalariats un 45% en els darrers anys, amb 59.306 professionals en activitats centrals de les cures a l'AMB actualment i 164.900 en activitats auxiliars, un 18% més que fa 10 anys. 

Tot plegat en un sector cada cop més necessari, ja que l'envelliment de la població fa que l'any 2022 les persones de més de 65 anys representessin el 18,9% de la població, un percentatge que ha d'arribar al 27,2% l'any 2045. Entre els anys 2030 i el 2045, el gruix de persones en edat activa de l'AMB ha de caure del 65,1% al 59,1%, dificultant també que es trobin professionals en el sector de les cures, especialment amb els salaris actuals.