El sector de la salut i la biotecnologia està en auge a tot el món, i particularment a Barcelona, amb l’aposta per l’Eix Diagonal Salut i el nou Clínic, però també amb la implantació d’empreses com AstraZeneca al bell mig de la ciutat. La farmacèutica britànica valora molt positivament la seva arribada a Barcelona, però no tant la seva presència a Europa, on té 10 centres estratègics, ja que troba a faltar més inversió en innovació.

Laura Colón, presidenta d’AstraZeneca España, ha donat tant la visió positiva com la negativa d’Europa i també de l’Estat, en una taula rodona a la reunió del Cercle d’Economia, amb Carolina Aguilar, CEO d’Inbrain Neuroelectronics, i Tim Knotnerus, CEO d’Agomab Therapeutics. Tots tres han coincidit, però, en que les empreses del sector necessiten més fons i aconseguir-los a Europa és més difícil que als Estats Units.

“Europa ha estat estancat la inversió en innovació en el 2,2% del PIB, mentre que als Estats Units és més del 3% i a la Xina el 2,8%. Hem d’accelerar”, ha explicat Colón. “A Europa, el finançament en les primeres fases és difícil per a les empreses de biociència. Si vols anar a més, has d’anar als Estats Units, on hi ha més fons. Però no tenen la mateixa comprensió de les ciències de la vida, per això hem anat al Nasdaq”, ha afegit Knotnerus, que malgrat això, ha assegurat que Europa “és un lloc fantàstic per a la innovació”.

Carolina Aguilar ha reclamat “velocitat en la innovació”. Aquest és l’altre punt feble d’Europa, i encara més d’Espanya, els temps. “Sobreregulem i el que passa és que perdem competitivitat. Un assaig clínic als Estats Units són 60 dies i, a Europa, 110 dies. Som un sector important i necessitem velocitat per ser competitius”, ha afegit Colón.

Els terminis per posar un medicament al mercat són crítics, i Espanya està a la cua en rapidesa, com ha denunciat la presidenta d’AstraZeneca a l’Estat “La UE ha aprovat que des de l’aprovació d’un fàrmac fins que arriba els pacients passin com a màxim 180 dies. A Alemanya són 60 dies. A Espanya són més de 500 dies. I després venen les comunitats autònomes”.

Colón ha posat l’exemple de pacients de càncer amb metàstasi, que si han d’esperar gairebé dos anys per rebre un tractament innovador que ja existeix per culpa dels tràmits i la lentitud de l’administració, pot ser massa tard. “Això és inacceptable”, ha lamentat.

Presència a Barcelona

Les tres empreses han fet una valoració positiva de la seva presència a Barcelona. AstraZeneca va aterrar l’any passat al renovat Edifici Estel, a l’avinguda de Roma de Barcelona, on ja treballen 1.600 persones en recerca, innovació i IA, gairebé el 60% de les quals són dones, després de rebre 60.000 sol·licituds de feina.

“Hem fet una aliança amb la Generalitat i l’alcalde Collboni, és una aliança magnífica que ens ha permès crear el hub de Barcelona”, ha explicat la presidenta de l’empresa a Espanya, que ha valorat també la facilitat per captar talent. “És un lloc on pots atraure talent de tot el món”, ha afegit Aguilar. “A Barcelona estan passant coses, però necessitem més empreses de biociència i més emprenedors en sèrie”, ha rematat Knotnerus.