El mercat immobiliari estatal ha donat un clar senyal de frenada. La compravenda d'habitatges va registrar el passat mes d'agost un descens interanual del 3,4%, amb un total de 47.697 operacions, xifra que representa la més baixa per a un mes d'agost des de 2020, any marcat per la pandèmia. Aquest retrocés, segons les dades publicades per l'Institut Nacional d'Estadística (INE), posa fi a una ratxa de tretze mesos consecutius d'alces interanuals, un període de recuperació que ara sembla tocar fi. A Catalunya, la caiguda va ser d'un 0,6%, un percentatge que s'eleva al 3,4 en el conjunt de l'Estat. 

L'anàlisi dels números revela que el motor del descens es troba en el segment de l'habitatge usat. Les operacions sobre habitatges de segona mà van caure un pronunciat 4,9% respecte a l'agost de l'any passat, amb 37.574 transaccions. En canvi, el mercat de l'habitatge nou va mostrar una certa resistència, amb un creixement del 2,9%, fins a les 10.123 operacions. Aquesta divergència assenyala una major vulnerabilitat del mercat de revenda davant les condicions econòmiques actuals.

Si la comparació es realitza amb el mes immediatament anterior (juliol), la caiguda és molt més accentuada, situant-se en un 26,3%. Tot i que aquest descens intermensual és habitual a l'agost per efectes estacionals (vacances i menor activitat administrativa), la seva magnitud, combinada amb el retrocés anual, reforça la teoria d'un canvi en la tendència del mercat. Els experts apunten que l'encariment progressiu dels préstecs hipotecaris per les pujades dels tipus d'interès del Banc Central Europeu (BCE), juntament amb la inflació latent que minva el poder adquisitiu de les famílies, estan refrenant de manera decidida la demanda.

El protagonisme dels habitatges lliures

Pel que fa a la tipologia de l'habitatge, la gran majoria de les transaccions (un 93,4%) es van concentrar en els habitatges lliures, mentre que les protegides van representar només un 6,6% del total. La compravenda d'habitatges lliures va baixar un 2,6% interanual, fins a les 44.548 operacions. No obstant això, el segment de l'habitatge protegit va ser el que va sofrir el major tombat, amb una davallada del 12,6%, fins a un total de 3.149 transaccions, un senyal preocupant per a l'accés a l'habitatge dels col·lectius amb menys recursos.

Malgrat el mal comportament d'agost, el còmput global dels vuit primers mesos de l'any encara és positiu. Entre gener i agost, la compravenda d'habitatges ha acumulat un increment del 16,1% respecte al mateix període de 2023. Aquest creixement ha estat impulsat especialment pel bon comportament del mercat nou, que ha pujat un 26,1%, mentre que l'usat ho ha fet en un 13,5%. Tanmateix, les previsions per a la resta de l'any són cauts, i s'espera que aquesta desacceleració es consolidi en els pròxims mesos.

La fotografia per comunitats autònomes mostra un mosaic de situacions molt dispar. En valors absoluts, Andalusia va ser la regió amb més transaccions, amb 9.410 compravendes, seguida de Catalunya (7.611), la Comunitat Valenciana (7.293) i Madrid (5.171). No obstant això, la línia que separa les regions que guanyen de les que perden és clara. En nou comunitats autònomes les compravendes van ser inferiors a les d'agost de 2023.

Els descensos més notables es van registrar a Astúries (-23,2%), Canàries (-15,2%), la Regió de Múrcia (-8,2%) i Extremadura (-8%). Aquestes caigudes podrien estar lligades a una sobreexposició al turisme residencial i a mercats locals més volàtils. En el vessant positiu, La Rioja va experimentar un espectacular increment del 33,7%, seguida a certa distància per Castella i Lleó (+11,3%) i Aragó (+8,6%). Navarra (+4,4%) i Illes Balears (+1,3%) van completar la llista de territoris amb creixements, tot i que més modestos.

Signes de debilitat al mercat de les finques

L'activitat global del registre de la propietat també va reflectir un cert afluixament. El total de finques transmeses (que inclouen no només compravendes, sinó també donacions, herències i permutes) va ser de 155.256, un 2,6% menys que en l'agost de 2023. Les transaccions per compravenda de finques en general van baixar un 1,2%. Altres formes de transmissió van registrar descensos encara més acusats: les donacions van caure un 9,5%, les herències un 4,9% i les permutes es van ensorrar un 35,7%. D'aquest total de compravendes de finques, la immensa majoria (un 88,9%) van correspondre a finques urbanes, i d'aquestes, el 58,9% van ser habitatges, confirmant el pes específic d'aquest sector dins del mercat immobiliari global.