El grup d’experts que defensa la construcció d’una pista sobre el mar per ampliar l’aeroport del Prat va presentar aquest dimarts la seva proposta en públic amb un atac contra Aena. Tant aquesta proposta com la del gestor aeroportuari estan pressupostades en 1.700 milions d’euros, però els primers mantenen que els invertirien bàsicament en la nova pista, mentre que principal inversió de la companyia de Maurici Lucena seria una nova terminal per a usos comercials.
L’economista Guillem López Casasnovas va subratllar que l’aposta d’Aena implica construir una nova terminal per “traure més rendiment de la inversió immobiliària i comercial”. I l’exconseller Andreu Mas-Colell va afegir que aquest gestor aeroportuari està privilegiant els seus interessos a l’aeroport de Madrid i no els de Barcelona.
En un acte a l’Institut d’Estudis Catalans, el grup d’experts que defensa la construcció d’una pista sobre el mar, liderats per l’enginyer Joaquim Coello, va insistir en la seva proposta com a solució per garantir el futur de l’aeroport del Prat. En síntesi, plantegen la construcció d’una nova pista i el desviament de 10 milions de passatgers de vols low cost cap als aeroports de Girona i Reus. Descarten una nova terminal perquè consideren que es poden aprofitar millor les dues que ja estan en funcionament.
Els promotors d’aquesta proposta són Joaquim Coello, Guillem López Casasnovas, Andreu Mas-Colell, Joandomènec Ros Aragonès, Eduardo Alonso Pérez de Ágreda i Fernando Hermosilla (fotografia superior). Els dos últims van excusar la seva presència en l’acte de presentació. En les primeres files van seure, entre altres, Salvador Alemany (president de Saba i de la Fundació del Gran Teatre del Liceu), Mariona Carulla (accionista d’Agrolimen), Joan Majó (exministre d’Indústria), Juan Lanaspa (empresari), Alicia Casart (directora del Gabinet d’Estudi d’Infraestructures de la Cambra de Barcelona) o Cèlia Marrasé (investigadora de l’Institut de Ciències del Mar) a banda de la plana major de l’Institut d’Estudis Catalans.
Coello va començar la seva intervenció dient que “només ens representem a nosaltres mateixos perquè no tenim interessos al darrere” i es va centrar en “els tres principals problemes” actuals de l’aeroport: la congestió, la “poca capacitat” de vols intercontinentals per manca de pistes llargues (Londres compta amb 137 destinacions de llarg radi, Madrid amb 57 i Barcelona només amb 28) i l'“escassa” capacitat de la càrrega aèria (Madrid, amb 520.000 tones anuals, supera per molt Barcelona, amb 158.000 tones). Per solucionar-ho, va reiterar la proposta de desviament de passatgers a Girona i Reus i la nova pista de 3,7 kilòmetres sobre el mar, per a la construcció de la qual s’utilitzaria tecnologia de pilotatge dels aerogeneradors del Mar del Nord.
Longitud de la pista
Per evitar la limitació de vols intercontinentals, amb avions de gran volum (coneguts per wide body), calen pistes de com a mínim 3,5 kilòmetres de longitud. En aquest sentit, Coello va assenyalar que la proposta d'Aena np solucionava aquest problema perquè contempla l’allargament d’una de les actuals pistes fins als 3,1 kilòmetres. Hi ha una altra pista (el transversal) amb la longitud necessària, però per la seva ubicació no es pot utilitzar per l’impacte sonor en les poblacions veïnes.
López Casanovas va indicar que Aena factura prop de 4.300 milions d’euros dels quals prop de 1.500 els obté de la gestió immobiliària i de les botigues. A l’aeroport del Prat, n’hi ha un centenar. Per això, manté que Aena va darrere la construcció d’una nova terminal per generar més negoci comercial perquè ampliaria la capacitat fins als 70 milions de passatgers anuals. Va afegir que Aena ha invertit molt en el hub madrileny, on centralitza els vols de llarg radi, “i no pensa invertir en una nova pista sobre pilons al mar” sinó en ampliar l’àrea de botigues.
L’exconseller Mas-Colell va afirmar que Aena és a la pràctica un “monopoli” que “ha decidit privilegiar Madrid”. Manté que cal un aeroport que tingui en compte els interessos territorials catalans. Sobre els defensors de la pista sobre el mar, va indicar que no se’ls pot dir “somiatruites” ni que espatllen el territori i va posar com a exemple els dics holandesos per guanyar espai al mar.
Joandeomènec Ros Aragonès va defensar que la pista sobre el mar és la solució menys perjudicial per al medi ambient perquè potenciarà la biodiversitat. Va assenyalar que les pilones de formigó, amb una cobertura que facilitaria l’adheriment d’organismes, faran possible aquesta biodiversitat. Això no obstant, no va convèncer els ecologistes que hi havia a la sala.
Intervencions
En el torn de preguntes, Mariona Carulla, accionista d'Agrolimen i expresidenta de la Fundació Palau de la Música-Orfeó Català, va ser la primera que va prendre la paraula amb una intervenció que va sorprendre: considera “desaconsellable” que el gestor d’un bé públic com és un aeroport sigui una empresa privada.
Joan Pino, director de l’entitat ecologista Creaf, va preguntar com podria afectar la nova pista sobre el mar al Delta del Llobregat i al funcionament hidrològic de la costa. Alicia Casart, tècnica d’infraestructures de la Cambra, va plantejar si afectaria la possible ampliació sud del port de Barcelona i va recordar que el desviament de passatgers cap a altres aeroports és una decisió de les aerolinies. Un mebre d'Unió de Pagesos va dir que no era la primera vegada que es volia “destruir” el Delta i va posar com a exemple el fracassat projecte d’Eurovegas. Així i tot, va dir que la proposta “més dolenta” era la d’Aena. Altres intervencions van posar èmfasi que no s’havia tingut en compte la crisi climàtica ni una possible davallada del turisme per l’augment de les temperatures al sud d'Europa.
Més d’un assistent va preguntar per la posició del govern català. Sobre això, irònic, Mas-Collel va dir que “la Generalitat està meditant i, al final, potser no passa res o en surt una decisió genial”.