Coses que crec que sé.

Que els interessos d’Aena, companyia amb accionistes i interessos publicoprivats, no haurien de definir per si sols el futur del país.

Que el negoci d’Aena està centrat avui en els beneficis de l’explotació de la ciutat aeroportuària més que en infraestructures tecnològiques de futur, pensant en la macroeconomia del país, més enllà del seu compte de resultats. Els primers els internalitza en els seus excedents; els segons són externalitzats per l’economia en general.

Amb la situació actual, augmentada amb més infraestructures limitades, el low-cost i l’increment del nombre de turistes fan que els excedents d’alguns no cessin d’augmentar. Però amb fets, i no amb paraules, ara toca a les majories socials demostrar que aquesta no és l’estratègia desitjada.

Que necessitem una nova pista llarga de 3.500 metres, com tenen tots els aeroports que acullen de manera regular i sistèmica connexions intercontinentals, no de turistes de cap de setmana, no esporàdiques —promocionals per a les llançadores low-cost—. Per a turistes amb destí final Catalunya/Barcelona ja tenim dos aeroports quasi buits.

Aprofitar-los millor, amb bones connexions per al turisme de destí Catalunya, ajudaria i molt a estructurar el territori. El desplaçament no té per què ser pitjor que l’actual del Prat per entrar a la ciutat.

Que estendre una de les pistes actuals uns 500 metres (fins a 3.100) com proposa Aena no soluciona efectivament les necessitats del que ens cal; essencialment sabent que podem incidir mínimament en la gestió i gens en la governança de l’aeroport, si adoptem una perspectiva de llarg termini (l’oferta sovint crea la seva demanda) i afavorint condicions necessàries a l’espera que siguin suficients. 

Actuar per aquesta via de recuperació d'inversions és ara més efectiva que esperar grans canvis del finançament autonòmic, que no admet cap mena d’asimetria. La nostra proposta ho és! En tot cas, no es tracta d’augmentar capacitats de manera indiscriminada, sinó de reorientar el seu contingut cap a vols que ens connectin amb allà on s’està desenvolupant l’economia del futur.

Que l’opció d’Aena —estendre fins a 3.100— es carregaria espais mediambientals que la societat catalana no està disposada col·lectivament a sacrificar, pensi el que pensi cada interessat de manera aïllada. El trasllat d’espais per compensació que proposaria en aquest cas Aena sona a una artificialitat, qüestionada fins i tot pels fets i incompliments del passat.

La proposta alternativa de pista mar és molt més respectuosa amb el medi ambient: pilons no són illes pel que fa a males sedimentacions i a impediment de corrents marítims i és fins i tot positiva en qüestions de flora i fauna.

Que és comprensible que davant de la proposta nova i sense precedents, possible ara i no en el passat, d’una pista pilotada sobre el mar —no sobre una illa, repetim— es generin incerteses.

Aquestes situacions sempre d’entrada —comprensiblement— alimenten la inacció, el manteniment de l'statu quo, i que en el nostre cas alguns pensem que aquest fet pot portar a la mort per inanició de l’economia catalana. 

Que al check list avui a l’hora de decidir la ubicació d’un centre logístic de mercaderies o de talent, de congressos o de fires, de dissenys o de producció, tenir un aeroport supeditat en connexions envers altres aeroports és un condicionant que ens exclou.

Aquella gent que no veu ara el problema a resoldre és la mateixa que surt al carrer quan perd la feina per deslocalitzacions de multinacionals, o per falta de noves alternatives empresarials.

Que la sorpresa tecnològica que suposa una pista sobre el mar, que alguns la consideren ocurrència; però per a bastants dels promotors no és quelcom improvisat. Fa mesos que s’analitza amb el millor dels suports mediambientals i tècnics.

Per això, sense cap interès inconfessable, alguns dels qui donen la cara es juguen la poca o molta reputació que acumulen a canvi de res que no sigui el que ells consideren el millor servei per al país.

Que siguin assenyades o no les propostes que provenen dels lobbies empresarials, neixen aquestes per la ciutadania contaminades pels interessos que representen: les cambres de contractistes, condicionades per les expectatives de dividends borsaris dels operadors d’Aena, i similars. La decisió és social i la legitimitat per això la tenen els governs. Tractant-se de temes d’infraestructura i de mirada llarga, convé la major acceptació possible per part dels grups parlamentaris.

Estem davant la presentació d’una idea innovadora, disruptiva, que incomoda l'statu quo; no d’una proposta forassenyada que faci més factible l’alternativa que es vulgui prevalent.

Que parlin tots els tècnics, tecnòlegs i mediambientalistes, abans que els polítics. I tots ells, per descomptat, abans que els tertulians!

Algunes coses que no sé

Fins a quin punt això servirà, a través de l’entrada de capital a Aena, per canviar la seva governança, o si això millorarà la gestió aeroportuària. Són temes tant incerts com diferents.

Estic parlant d’infraestructures i de l’impacte en l’economia del país: moltes de les externalitats desitjades (efectes multiplicadors sobre el territori) no les internalitzarà certament Aena (beneficis pels seus accionistes) i voldrà compensacions.

Fins i tot pels qui no volen créixer, però volen millorar el benestar, l’opció de la pista pilotada té virtuts. No òbviament pels qui vulguin decreixement o enfonsar l’economia (tot i que regulada) de mercat. No sé quants catalans hi ha de cada mena.

Tampoc sé si no acabarem, com en altres casos, fagocitant-nos entre nosaltres, els catalans, amb una sortida airosa per a Aena (ha provat solucions, ‘nou’?), i entre mediambientalistes extrems i reticents a les noves tecnologies acabem avortant la criatura, en benefici del gran hub estatal: el madrileny. I no ens podrem queixar!

No sé si un acord d’ampla base de govern i oposició és avui possible després de la radicalització en l’eix dependentista/independentista, trencadora de molts altres eixos avui necessaris per seguir lluitant pel futur.

Tampoc conec quines compensacions requerirà Aena, o les companyies que ara tenen slots al Prat, per acceptar les necessitats del país i la preservació dels espais naturals. Un país que no és estat té menys palanques i menys potents per resoldre-les.

Si el Govern actual sabrà liderar l’estratègia necessària, tant per acotar les alternatives com per visualitzar els projectes i buscar complicitats socials.

Fins a quin punt els promotors (pocs) que estem darrere de la idea avui podrem aguantar les desqualificacions dels qui parlen sense saber, i dels que saben de què parlen per fer prevaldre l'statu quo que tant els beneficia.