El sector de la construcció pública a Catalunya ha llançat un crit d'alarma sobre l'estat d'abandonament crònic que, segons els seus càlculs, pateixen les infraestructures ferroviàries a càrrec de l'Estat. En un informe presentat aquest divendres, la Cambra de Contractistes d'Obres de Catalunya (CCOC) ha quantificat la desinversió acumulada al llarg de més d'una dècada, un dèficit que situa en 5.000 milions d'euros la diferència entre el que es pressuposta i el que s'ha executat realment per l'Administrador d'Infraestructures Ferroviàries (Adif) des de l'any 2010. Aquesta radiografia financera, elaborada a partir del seu Informe de Licitació anual, dibuixa un panorama de promeses incomplides i execucions raquítiques que, segons la patronal, posen en risc la seguretat i la competitivitat del país.
La mitjana del grau de compliment dels pressuposts d'Adif per a Catalunya entre 2010 i 2023 no arriba ni a la meitat, situant-se per sota del 50%. No es tracta només d'una tendència històrica, sinó d'una dinàmica que s'ha agreujat en el període més recent: en els darrers tres anys, aquest percentatge de realització ha caigut fins a un mínim insostenible que "amb prou feines arriba al 30%". Aquesta realitat estadística significa, en termes pràctics, que els milions assignats per la modernització de vies, estacions o sistemes de senyalització mai han passat del paper.
La desconnexió entre la planificació anunciada i l'obra realitzada ha generat un buit inversor de dimensions estratosfèriques que el sector qualifica d'"endèmic". Aquesta alarma es produeix en un context social especialment sensible, després de l'accident mortal de Gelida, que va posar el focus sobre l'estat de conservació de la xarxa de Rodalies. El president de la CCOC, Lluís Moreno, ha vinculat amb contundència la manca d'inversió amb la seguretat del servei: "No podem dir que els accidents passen perquè no es licita, però sí que es podrien evitar si s’invertís més, sobretot en manteniment de les infraestructures". Moreno va més enllà, assenyalant que aquest dèficit no només amenaça vides, sinó que també és la causa quotidiana d'"avaries, retards innecessaris i un malestar profund per part de la societat".
El manteniment com a solució dels problemes
El contrast amb l'activitat d'altres administracions és notori i accentua la inacció de l'Estat. Mentre la Generalitat i els ajuntaments van incrementar les seves licitacions d'obra pública un 35,2% i un 16,2% respectivament durant el 2025, impulsant el total del sector a 4.000 milions d'euros (la xifra més alta des de 2010). La inversió licitada per l'Estat a Catalunya va registrar una caiguda del 6,9% el 2025, el tercer any consecutiu de retrets, amb un import total de 619,1 milions. Dins d'aquesta davallada general, la situació d'Adif és pràcticament dramàtica.
L'organisme ferroviari va licitar el passat any obres per valor de només 129,5 milions d'euros a Catalunya, la qual cosa suposa un descens del 81,6% respecte al qual va licitar el 2022, any en què es van adjudicar els primers treballs per al polèmic soterrament de Montcada i Reixac. En el rànquing d'administracions licitadores, cap institució estatal apareix fins al desè lloc, ocupat precisament per Adif. Els contractistes consideren que la xifra hauria de ser de "2.000 milions d'euros" per anar cobrint necessitats bàsiques, allunyant-se d'allò que Moreno ha descrit com unes dades "flagrants" d'inactivitat.
El problema, subratllen des de la Cambra, no es limita a la construcció d'infraestructures noves, sinó també, i de manera urgent, al seu manteniment. En aquest sentit, han reclamat que es compleixin les promeses fetes pel govern espanyol d'incrementar les partides per a la conservació del pla de Rodalies. "El manteniment és la meitat de la solució per a Rodalies avui", ha afirmat Moreno. Tanmateix, la desconfiança és gran. Segons els seus càlculs, del total d'inversió promesa en infraestructures ferroviàries per al període 2020-2030, només s'han licitat 2.600 milions i s'han executat "amb prou feines" 1.000 milions.
La denúncia de la CCOC trasllada una sensació d'urgència i frustració acumulada. Després d'una setmana de debat públic intens sobre l'estat de les infraestructures, el sector constructor, peça clau per a materialitzar qualsevol millora, ha alçat la veu per advertir que el dèficit no és només una qüestió de xifres en un informe, sinó una realitat que es paga amb ineficàcia, inseguretat i un llast continu per al desenvolupament econòmic i social de Catalunya.