Durant 2022, un any marcat pels alts preus de l'energia, va créixer el nombre de famílies que no van poder fer davant les factures de llum i gas, i també el nombre de llars que no es podien permetre posar la calefacció. Així ho posa en relleu l'informe d'Indicadors de Pobresa Energètica a Espanya donat a conèixer aquest dilluns per la Universitat Pontifícia Cometes.

Segons l'esmentat informe, les persones que no van poder pagar en data les seves factures d'energia el 2022, l'any més agut de la crisi energètica, van ser 4,2 milions (un 9% més que un any abans) i gairebé vuit milions no van poder mantenir una temperatura adequada a les seves llars, un 17% més. Malgrat l'escenari d'altíssims preus de l'energia que es va viure l'any passat, la pobresa energètica oculta (llars on la despesa en energia és significativament sota) no va augmentar, malgrat que es va mantenir molt alt, amb més de 4 milions de persones en aquesta situació.

El 2022, un 11,8% de les llars d'Espanya tenia una despesa insuficient en energia (per sota de 382,5 euros a l'any). A més, un 16,8% havia de dedicar una quantitat desproporcionada a la despesa en energia respecte als seus ingressos (per sobre del 9,8% dels seus ingressos), segons recull l'Agència EFE. Així mateix, en un any d'altíssims preus de l'energia, un 30,9% de llars incorria, en la qual cosa es classifica com a pobresa energètica estàndard, un indicador que va ser el 2022 especialment alt perquè moltes llars van rebaixar el seu consum pels alts preus de l'electricitat i el gas que es van disparar amb la guerra d'Ucraïna.

Però, les llars sense un confort mínim per no poder gastar en energia (pobresa energètica oculta severa), van ascendir a un 10,6% de les llars, baixant alguna cosa el 2022. L'informe assenyala també que les mesures de protecció social que va desplegar el Govern per pal·liar l'efecte de la pujada dels preus de l'energia, com l'increment dels descomptes del bo social elèctric i la quantia del tèrmic, va aconseguir reduir la bretxa de pobresa energètica a les llars més desfavorides.

El Govern va ampliar els descomptes del bo social, que van passar del 25% que tenien a la factura de la llum els consumidors considerats vulnerables al 40%, i del 65% al 80% per als vulnerables severs, en tant que la partida per al bo tèrmic (una transferència d'ajuda directa per a despeses en calefacció) es va triplicar.

Segons l'estudi, que no analitza el consum d'energia per a transport, com els carburants, sense el reforç del bo social, el percentatge de llars en pobresa energètica el 2022 hauria estat superior. En el cas de la pobresa energètica estàndard, el percentatge de llars afectades s'hauria elevat a un 31,3%, davant el 30,9% registrat, i en el cas de la pobresa energètica oculta severa hauria afectat un 10,9% de llars davant el 10,58% en què es va quedar.

A més, segons l'estudi, les ampliacions del bo social també van contribuir a reduir la bretxa de pobresa energètica (la diferència entre les despeses reals en energia d'una llar i l'hauria d'haver tingut) a les llars més desfavorides en un 13% i van estar a prop de cobrir la meitat de la seva despesa energètica requerida.

Quant al retard en el pagament de les factures, un altre dels indicadors analitzats, va millorar lleugerament, en passar del 9,5% del total de llars el 2021 al 9,2% el 2022. El que sí que va empitjorar significativament va ser el percentatge de llars que no va poder mantenir la seva casa a una temperatura adequada en els mesos d'hivern, que va passar d'un 14,3% al 17,1%, una cosa en la qual l'estudi creu que va poder incidir una reducció del consum per l'alt preu de l'energia.

Per comunitats autònomes, una vegada més la incidència de la pobresa energètica és més gran a les regions del sud d'Espanya, a causa de les menors rendes i ingressos, i menor al nord del país i a Madrid. El director de la Càtedra d'Energia i Pobresa de la Universitat de Cometes, Efraim Centeno, ha assenyalat en la presentació dels indicadors que la pobresa energètica segueix en nivells alts a Espanya.

Per la seva part, José Carlos Romero, coordinador de la Càtedra, ha manifestat que el bo social no arriba a tots els que hauria d'arribar i creu que no n'hi ha prou per eliminar amb la pobresa energètica, sinó que fa falta també una política de rehabilitació d'habitatges.