El mercat immobiliari es troba immers en una realitat complexa i bifront, marcada per la paradoxa de l'escassedat d'habitatge i la coexistència amb un fenomen creixent d'ocupacions. Un estudi d'Idealista, amb dades referents al tercer trimestre de l'any, il·lumina amb xifres contundents aquesta problemàtica, revelant una distribució geogràfica profundament desigual que situa Catalunya al capdavant d'una llista poc envejable. Les dades són eloqüents: Catalunya concentra, per si sola, el 39% de tots els habitatges ocupats que estan en venda a l'Estat. 

Aquesta xifra, que supera amb escreix la mitjana estatal, no només reflecteix una situació crítica sinó que evidencia la magnitud del repte social i jurídic al qual s'enfronta la societat catalana. A gran distància, però també amb valors significatius, se situen les comunitats d'Andalusia (22%) i el País Valencià (11%). Aquesta concentració en regions de la costa i altament turístiques suggereix una relació directa entre la pressió turística, la inflació dels preus de lloguer i venda, i la vulnerabilitat davant les ocupacions.

La província de Girona s'erigeix en la capital amb el fenomen més acusat de tot l'Estat, amb un 8,9% dels habitatges en venda ocupats. Aquesta xifra, que gairebé triplica la mitjana espanyola (del 3%), és un símptoma de les tensions específiques que pateix el mercat immobiliari. La seva companya, Tarragona, li segueix de prop amb un 8,8%, consolidant així la costa catalana com l'epicentre del conflicte. Dins de Catalunya, les capitals restants presenten percentatges elevats, però lleugerament inferiors: Lleida (5,7%) i Barcelona (3,7%). No obstant això, la relativa moderació del percentatge a Barcelona es veu contrapesada per la seva immensa grandària en termes absoluts, com es detallarà a continuació.

Aquí rau una de les claus per entendre la veritable magnitud del problema. Mentre Girona i Tarragona presenten els pitjors percentatges, la demarcació de Barcelona és la que acumula el major nombre d'ocupacions en xifres absolutes, amb un total de 6.587 habitatges. Aquesta disparitat il·lustra com una província amb un mercat immobiliari molt més extens pot tenir un percentatge relatiu menor, però un impacte social i econòmic absolutament colossal. Barcelona representa, per si sola, gairebé un terç de tots els casos a l'Estat.

A nivell estatal, després de Barcelona, les províncies amb més casos en termes absoluts són Madrid (1.542) i Múrcia (1.395), seguides d'Alacant (1.265), Màlaga (1.254), Sevilla (1.222), Girona (1.101) i Tarragona (1.001). Totes elles superen la barrera psicològica del miler de casos, configurant un mapa d'alta incidència. Si ampliem el focus a tot l'Estat, l'estudi d'Idealista quantifica en 23.010 el nombre d'anuncis d'habitatges a la venda que reconeixen tenir ocupants il·legítims.

Aquesta xifra global amaga realitats locals extremes. En un extrem de la balança, Sòria es presenta com l'única província on no es registra cap cas d'aquest tipus. En l'altre, capitals com Lleó (0,2%), o Salamanca, Guadalajara i Segòvia (totes amb un 0,4%), mostren un fenomen gairebé testimonial, la qual cosa indica que es tracta d'un problema lligat a dinàmiques socioeconòmiques i de mercat molt específiques.

Més enllà de les estadístiques, l'informe recull la veu dels propietaris a través del portaveu d'Idealista, Francisco Irañeta. Aquest ha destacat l'enorme desgavell personal i financer que suposa per als ciutadans afectats. "Malgrat els intents des d'alguns llocs de treure ferro al fenomen de l'ocupació, el nombre de propietaris farts que es prenen una intervenció de la justícia és molt rellevant", va assenyalar. Irañeta va anar més enllà per quantificar el drama econòmic: aquesta situació "obliga els propietaris a vendre a un preu que en moltes ocasions frega el 50% del preu real del mercat".

Aquesta pèrdua de valor, sumada als costos legals i als trastorns personals, pinta un quadre desolador per a milers de famílies i petits inversors. La crida del portaveu és clara i directa als poders públics. "Són necessàries polítiques que reverteixin la recuperació del seu habitatge", considera Irañeta. Les dades presentades no només descriuen una situació estadística, sinó que delineen un repte social de primera magnitud. Catalunya, i especialment les seves províncies de Girona i Tarragona, es troben en el punt de mira d'un fenomen que combina vulnerabilitat residencial, tensions del mercat i buits legals.

La concentració del problema en aquestes àrees exigeix anàlisis més profundes i, sobretot, solucions polítiques i jurídiques àgils i efectives que puguin equilibrar la protecció del dret a l'habitatge amb la seguretat jurídica i la propietat privada, tot evitant que milers de ciutadans es vegin abocats a assumir pèrdues econòmiques catastròfiques.