L'Observatori Cofidis d'Economia Sostenible a la Llar ha presentat un retrat de la situació financera dels jubilats espanyols, un col·lectiu que supera els 6,4 milions de persones i que constitueix més de dues terceres parts del total de pensionistes del país. Aquesta anàlisi no només descriu xifres, sinó que dibuixa un mapa de les vulnerabilitats i les fortaleses d'una generació clau per a comprendre la realitat econòmica espanyola.

La pensió mitjana de jubilació del sistema espanyol se situa en 1.500 euros mensuals, la qual cosa suposa un increment del 4,4% respecte a l'any anterior. Aquest augment, encoratjador en aparença, s'enfronta a l'erosió del poder adquisitiu causat per la inflació dels últims anys. La paradoxa rau en el fet que, tot i disposar d'una font d'ingressos estable, una part significativa d'aquest col·lectiu lluita per destinar part dels seus recursos a l'estalvi.

Les xifres són eloqüents: un 28% de les persones majors no aconsegueix estalviar res a final de mes. La majoria se situa en franges moderades: un 36% estalvia menys del 10% dels seus ingressos i un 31% ho fa entre un 10% i un 30%. Només una minoria, un 6%, aconsegueix superar la fita del 30% d'estalvi mensual. Aquestes dades reflecteixen una realitat complexa on la seguretat de la pensió no es tradueix automàticament en capacitat d'acumulació de riquesa. Els problemes per estalviar són especialment rellevants si tenim en compte l'estructura de les llars.

Un 59% viu amb la seva parella, un model que, en teoria, hauria de permetre economies d'escala. Només un 11% ho fa amb la seva parella i fills, i només un 17% viu sol. Aquesta distribució suggereix xarxes de suport familiar que podrien alleugerir les despeses individuals. No obstant això, el suport econòmic cap a tercers és limitat. Set de cada deu persones grans no ajuden econòmicament a tercers, mentre que un 23% ajuda els seus fills, un 4% a altres familiars i un 2% a persones properes no familiars. Aquesta dada revela que, tot i les dificultats, una quarta part dels jubilats encara exerceix un paper de xarxa de seguretat per a les generacions més joves, un fet que sense dubte impacta en la seva pròpia capacitat d'estalvi.

Una de les grans diferències amb les generacions més joves es troba en la capacitat de resposta davant de despeses imprevistes. Un 64% dels jubilats podria cobrir una despesa de 10.000 euros amb els seus estalvis, i fins a un 80% podria fer front a 5.000 euros. A més, per a imports més petits, la capacitat de solvència s'accentua: el 94% dels majors podria pagar una despesa de 100 euros únicament amb els seus ingressos.

Aquesta resiliència financera té una explicació clau en l'accés a la propietat de l'habitatge. Segons l'Observatori de Cofidis, el 76% dels jubilats és propietari de la seva llar i viu sense hipoteca ni préstecs. Aquest fet és, probablement, el factor més determinant en la seva estabilitat econòmica i el que explica la distribució de classes socials dins d'aquest col·lectiu: només un 5% es podria qualificar de classe baixa. Un 50% pertany a la classe mitjana, el 31% s'identifica com a classe mitjana-baixa, un 12% com a mitjana-alta i un 2% com a classe alta.

La comparació entre joves i majors a Espanya revela una divisió econòmica profunda. Gairebé la meitat dels menors de 31 anys encara viu amb els seus pares, i més del 38% dels emancipats requereix suport extern. Aquestes xifres evidencien les grans dificultats per a l'accés a l'habitatge i la precarietat laboral que afecta les generacions més joves.

En canvi, la majoria dels sèniors posseeix habitatge i només un 5% se situa en la classe baixa. A més, enfront del 42% de joves que no podria afrontar una despesa de 10.000 euros, un 64% de majors ho cobriria amb els seus estalvis. Aquests contrastos mostren com l'estabilitat patrimonial i d'ingressos situa les persones majors en una posició més sòlida, tot i que en tots dos col·lectius persisteixen limitacions econòmiques.

Joachim Rolland, director de Negoci Digital i Marketing de Cofidis, afirma que "les dades mostren que la població gran compta amb una base financera més sòlida que altres col·lectius, especialment gràcies a l'elevada taxa de propietat de l'habitatge i a l'estabilitat que ofereix el sistema de pensions. No obstant això, persisteixen reptes importants en matèria de capacitat d'estalvi i gestió d'imprevistos, la qual cosa obliga a continuar reforçant polítiques que assegurin la sostenibilitat del seu benestar econòmic a llarg termini".

Aquest informe posa de manifest la paradoxa d'una generació que gaudeix d'una estabilitat relativa, però que enfronta reptes específics en un context econòmic incert. La sostenibilitat del sistema de pensions, l'augment de l'esperança de vida i la pressió fiscal són factors que amenacen aquest equilibri. A la vegada, el paper dels jubilats com a xarxa de seguretat per a les generacions més joves afegeix una capa addicional de complexitat a la seva situació financera. El repte, doncs, no és només mantenir l'estabilitat actual, sinó assegurar-la per a les futures generacions de jubilats en un context demogràfic i econòmic canviant.