Carme Hortalà Vallvé és la presidenta de Barcelona Finance Cluster, una iniciativa publicoprivada que vol donar visibilitat al sector financer català i reposicionar-lo com a referent al món. Membre d'una família avesada al món de les finances, forma part de l'equip directiu de GVC Gaesco, és membre del comitè consultiu de la Comissió Nacional de Mercat de Valors (CNMV), té un càrrec en el Consell de Govern de l'Institut Català de Finances (ICF)... es pot dir que desenvolupa tot els papers de l'auca del món financer.
Què la va empènyer a acceptar la presidència de Barcelona Finance Cluster?
He dedicat la meva vida a les finances, suposo que per trajectòria familiar. El pare és catedràtic de teoria econòmica, la mare va ser la primera dona agent de canvi i borsa, l'any 1971. Per tant, jo diria que això dels números i les finances ho porto a la sang. Ja fa anys que vaig començar la meva trajectòria, primer a l'Ajuntament de Barcelona i després desenvolupant diversos càrrecs dintre de la companyia familiar GVC Gaesco, una gestora de patrimonis. La proposta va arribar des de la Generalitat, a través de Josep Maria Sánchez, director general de Política Financera, Assegurances i Tresor del Departament d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya. L'objectiu és engrescador: Barcelona Finance Cluster vol que Barcelona sigui un hub de les finances i un referent internacional en aquest àmbit. Barcelona, històricament, ha estat una plaça molt financera i volem que torni a tenir aquesta vivacitat i força els pròxims anys i les dècades vinents.
Per qui no conegui l'entitat, quina estructura hi ha darrere?
En formen part les principals administracions i institucions i, en el vessant privat, les empreses que treballem al sector financer, però vist des d'un ecosistema molt ampli. No només bancs o caixes, o brokers i gestores de patrimoni, sinó també totes aquelles empreses que funcionen al voltant de tot el sector. És a dir, les empreses jurídiques que treballen pel sector financer, les empreses tecnològiques que fan desenvolupaments tecnològics, aquelles empreses que treballen en el món de la sostenibilitat vers el sector financer. Tot l'ecosistema que es belluga a través d'aquest sector de les finances; un sector important dins de l'economia. Barcelona Finance Cluster és una evolució de l'associació Barcelona Plaça Financera i s'ha gestat durant molt de temps per, finalment, posar-ho en marxa el juliol de 2025.
Esmenta els bancs... deixi'm que li pregunti per les vicepresidències de l'entitat. Una l'assumeix CaixaBank i l'altre el Banc Sabadell. Tant un com l'altre van traslladar la seu fiscal fora de Catalunya. El Banc Sabadell, arran de la frustrada opa del BBVA, es va fer enrere i ha tornat; però CaixaBank no. No és una contradicció tenir a l'associació una empresa amb seu fora de Catalunya i, a més, atorgar-li una vicepresidència?
Abans que res, deixi'm que aclareixi que Barcelona Finance Cluster no té absolutament cap posicionament polític. El que volem és tirar endavant el territori en el seu ampli espectre: Barcelona i tot Catalunya. On estiguin les seus no ens fa res, mentre l'entitat sigui una empresa que ens ajudi a impulsar tot aquest sector financer, tot aquest hub de finances, de tecnologia, d'emprenedoria, que volem que estigui i reforci el territori. Per tant, no tenim en absolut cap posicionament polític, ni tenim cap condicionament sobre la seu social que, al final, no deixa de ser una dada molt jurídica; l'important és realment on està el negoci, on s'estan generant llocs de feina, on s'està creant prosperitat, on s'està creant negoci, on s'està creant innovació.
Posem xifres a l'ecosistema financer de Catalunya.
L'ecosistema, que és molt ampli. Segons un informe publicat per la Generalitat i elaborat per Clúster Development, indica que el sector dels serveis financers de Catalunya engloba 650 empreses, amb una facturació total de 48.180 milions d’euros i 104.738 treballadors. Com que hem captat més socis al Barcelona Clúster Finance, aquestes dades que corresponen a 2023, ara han augmentat, tot i que no disposem de xifres concretes actualitzades.
"L'ecosistema financer el formen 600 empreses, 48.180 milions i 104.738 treballadors"
Quin és el balanç d'aquest primer any de funcionament?
La veritat és que molt positiu. Primer perquè considero que Barcelona és una gran plaça. Aquestes associacions, aquestes forces publicoprivades crec que tenen molta força -la Generalitat, l'Ajuntament, la Cambra de Comerç...- i ens donen suport. Però també tenim més de 40 associats, i volem arribar a 60 o 80 durant aquest any 2026. Aquests associats són empreses privades que participem dins del clúster. Tothom vol que Barcelona sigui una plaça internacional referent per donar molta més força a aquest ecosistema i on tota aquesta escala de valor, i aquest valor afegit que li donem a l'economia, pugui donar força a la ciutat. Jo sempre explico que les finances són la sang del sistema econòmic. Sense finances no tindríem indústria; sense finances no tindríem turisme; sense finances no tindríem els altres grans sectors econòmics. Les finances són l'assaig que fa que tots els diners puguin bellugar-se, que puguis endeutar-te, puguis fer inversions, puguis demanar crèdit, puguis... Les finances donen servei a tot el teixit empresarial.
Quines accions fa el clúster per a les empreses i per aconseguir aquests objectius?
El clúster no pretén fer molts esdeveniments. Farà algunes actuacions, importants, que tinguin un reconeixement i, sobretot que aportin valor a Barcelona, a Catalunya i aportin valor també als membres de Barcelona Finance Cluster. Intentarem trobar aliances que ens aportin i on trobem sinergies i punts de col·laboració per créixer.
Fer networking?
Sí, però amb una finalitat molt específica: tirar endavant tot aquest sector financer, que al final és el que dona un gran suport a tota l'economia.
Per tant, estableixen aliances, busquen atraure inversions, capital estranger...?
Tenim quatre grups de treball que són els pilars que treballem ara per ara. Estem treballant nous mercats i visibilitat. Què vol dir amb això? Que estem treballant perquè Barcelona en un futur pogués tenir una fira financera. Estem treballant perquè altres clústers, com és ara el clúster de París (on anirem pròximament a fer una missió internacional), ens coneguin i puguem establir una relació més estreta, per donar més visibilitat a totes aquestes companyies que estan a Barcelona.
Expliqui'm els altres grups de treball.
Un altre grup de treball seria, òbviament, la innovació i la tecnologia, que avui és molt important. Barcelona és un hub, sobretot en el segment fintech, és a dir, aquestes empreses que són una interrelació entre les finances i la tecnologia. en coneixem moltes d'aquí i d'altres de fora, com Revolut o Bizum, per posar alguns exemples més coneguts popularment. Al clúster tenim empreses fintech que fan tecnologia aplicada a les finances perquè l'economia funcioni millor. Un altre grup de treball és l'enfocat al talent i l'educació, molt important també. Considerem que s'ha de donar molt de més coneixement financer a tots els nivells, tant a les edats més primerenques com a la gent més gran. És a dir, tothom hauria de saber calcular-se una hipoteca, tothom hauria de saber com es gestiona i es negocia amb una entitat financera, amb un banc, amb una gestora de patrimonis... És a dir, és molt important que l'educació financera arribi, i arribi arreu del territori. Sobretot als més joves que, per exemple, estan connectats amb el mòbil comprant criptomonedes. Han de saber què estan fent, han de saber què hi ha al darrere, han de saber que això pot estar molt bé, però que també s'ha de tenir un pla d'inversió, s'ha de tenir una trajectòria financera i una expectativa financera al llarg de la vida.
Ens faltaria un quart grup de treball.
El grup de treball de finances sostenibles. Una de les primeres accions que hem fet, molt recentment, és les jornades de l’Interclúster, amb el Clúster de l’Energia Eficient de Catalunya (CEEC), dedicada a analitzar el paper estratègic de les finances en la transició energètica i el creixement empresarial. La trobada que va reunir directius, responsables financers, empreses energètiques, inversors, institucions i agents clau del país per activar col·laboracions entre dos sectors determinants per a la competitivitat de Catalunya: l'energia i les finances.
Comentava l'interès per estrènyer relacions amb París, però, amb qui s'ha emmirallat Barcelona Financer Cluster?
Amb París, Toronto, Casablanca... però també dins d'Espanya amb el País Basc i Madrid. Barcelona no només ha de ser una plaça de referència. Ha de ser, també, el centre neuràlgic de les finances al sud d'Europa.
A diferència d'aquests altres que em posa d'exemple, quin seria el valor afegit que podria aportar Barcelona?
Ja només per ser a Barcelona aporta un valor afegit. Dit això, Barcelona avui és un centre neuràlgic en molts vessants; innovació, tecnologia, emprenedoria, centres tecnològics, de recerca... La ciutat és un hub d'emprenedoria i molt especialment en el camp de les fintech, que s'estan instal·lant aquí i, per tant, hi ha una infraestructura òptima per, entre tots, tirar endavant molt projectes. . Especialment de fintech. Moltes companyies s'estan instaurant aquí. Barcelona en aquests moments, està creant una infraestructura òptima per poder llançar tots aquests projectes endavant.
Dins dels àmbits d'actuació s'han fixat set eixos principals.
Dins dels grups de treball -innovació, tecnologia, talent i educació, nous mercats, finances sostenibles- es van identificar 24 eixos d'actuació per tirar endavant. Ara per ara, treballem en uns quants, com innovació, digitalització i tecnologia; talent i formació, perquè s'ha de fidelitzar aquest talent a Catalunya, que els estudiants de màster i doctorats en financers es quedin al territori i creïn valor.
Què vol dir treballar per a nous mercats?
Donar aquella visibilitat que considerem que té el sector financer català, per a l'atracció d'inversions internacionals però també del territori nacional, millorar aquest ecosistema, millorar molt les interrelacions. Deixar de tenir la sensació, que molts tenen i que ha arrelat, del fet que si ens ve una gran tecnològica internacional ho farà millor que una local; no és veritat. Moltes tecnològiques locals són les que al final alimenten a les grans tecnològiques internacionals. Per tant, si anem directes a conèixer-nos entre nosaltres, segurament hi ha moltes més sinergies de les que en som conscients.
"Moltes tecnològiques locals són les que al final alimenten a les grans tecnològiques internacionals"
I ja per últim, Barcelona com a eix en sostenibilitat.
Tots volem que aquesta sostenibilitat i aquest eix es potenciï. En energia, en reciclatge, però també en governança, en economia d'impacte social. Per tant, siguem un referent en aquest aspecte arreu del món i especialment en tot el que seria l'art del Mediterrani.
Quins serien els reptes de present del sector financer català?
Molts. El més important és que ens creiem que som bons, perquè ho som. Perquè tenim un gran teixit financer català no només dels dos grans bancs com hem comentat fa poc, també amb altres bancs més petits; moltes gestores d'inversions; molts assessors financers; moltes empreses tecnològiques a les finances; molts grups de consultoria financera; moltes empreses d'M&A; els venture capital, private equity. Per tant, és molt important, que ens donem a conèixer, que sapiguem que aquí hi ha bons professionals i que podem potenciar tot aquest ecosistema perquè segueixi creixent.
Ha esmentat les noves tecnologies... creu que la IA suplantarà els financers?
No, de cap manera. Ajudarà, òbviament, com crec que ajudarà a tots els sectors. La intel·ligència artificial serà una eina més per donar-nos molta eficàcia i productivitat. Canviarà llocs de feina? Sí, òbviament. Però en transformarà altres. Igual que en destruirà, en crearà. I, per tant, crec que serà una eina molt important en el futur, que tots haurem de treballar, haurem de conèixer, però que en cap moment substituirà ningú, ni dominarà el món.
Si hagués d'assessorar a un estudiant de qualsevol camp de les finances, què li recomanaria?
Gairebé tothom s'endinsa al món de les finances fent de becari en alguna entitat financera, després s'ha de picar pedra, ja sigui en el back-office de la cuina o de cara als clients. Ara per ara, Barcelona dona moltes possibilitats perquè els joves puguin trobar un camí i fer la seva trajectòria professional al sector financer.
Si volen estar una temporada a l'estranger, on és millor? Els Estats Units, Europa, l'Àsia?
Crec que tots... Com tot en aquesta vida, tot té blancs negres, tot té matisos. És evident que el sector financer per excel·lència és els Estats Units, però no per això potser és el millor, perquè tothom hi va. Potser un curs fet en un país asiàtic pot tenir una visió bastant més diferent i unes característiques diferenciades o inclús països del món àrab, on tenen unes finances i una cultura financera molt diferent de la nostra, però que s'ha de conèixer. Potser Europa, lògicament, també té unes seus molt potents en l'àmbit financer, no només Londres, també París, Frankfurt, Milà.... tot segons els seus interessos i la carrera professional que vulgui emprendre.