L'any ha acabat amb una inflació del 5,8%, encara que els espanyols han patit un IPC del 8,4% de mitjana el 2022, una cosa desconeguda fa quaranta anys. Ha estat doncs un any molt dur, especialment per a les persones que viuen d'una nòmina, ja que segons les dades del Banc d'Espanya, els beneficis empresarials han crescut més que els salaris. Per aquesta raó, els sindicats han premut l'accelerador en la negociació col·lectiva a fi que la quantitat de convenis col·lectius més gran recollissin una clàusula de revisió salarial que asseguri que les nòmines no perdin poder adquisitiu per efecte de l'alça del cost de la vida.

Efecte de les negociacions entre empresaris i sindicats, un de cada dos treballadors amb conveni, alguna cosa més de quatre milions, tenen ja garantit que recuperaran el poder adquisitiu que puguin perdre l'any 2023, segons expliquen a ON ECONOMIA fonts sindicals. Una inflació que diversos organismes diuen podria acabar en un 4%. Respecte a aquest any, quan s'estan aplicant els convenis firmats en anys anteriors a 2022, el número es redueix a un de cada quatre, el que significa que a alguna cosa més de dos milions d'empleats se'ls aplicarà una clàusula de revisió salarial que els compensi per la inflació interanual del 5,8% amb què ha tancat l'any segons les dades donades a conèixer per l'INE aquest divendres.

Amb revisió salarial

Fernando Luján, vicesecretari general de Política Sindical de UGT, ha avançat a ON ECONOMIA que a la primavera un de cada dos treballadors es beneficiarà de garantia salarial. El número dos del sindicat apunta que les estadístiques de convenis del Ministeri de Treball porten retard i recullen només les clàusules que s'apliquen aquell any. Com a mostra, el sector de la construcció apareix sense clàusula en les Estadístiques, però el conveni firmat aquest any garanteix la revisió salarial per als anys 2023 i 2024. I són un milió de treballadors.

Luján entén que es va recuperant així la garantia d'aquestes clàusules que van arribar a emparar fins al 70% dels treballadors amb conveni abans de la crisi financera. Però des de 2012, amb la reforma popular, ha anat decreixent fins aquest mínim de l'any passat. I ha remarcat que, encara que no es recull en les estadístiques, els gairebé tres milions d'empleats públics han tingut una recuperació del poder adquisitiu aquest any, encara que hagi estat parcial. Per tant, conclou que les mobilitzacions han funcionat relativament bé, especialment als sectors amb una presència sindical més gran.

Negociació a dos ritmes

Mari Cruz Vicente, responsable d'acció sindical de CCOO, assenyala a aquest diari econòmic que dels convenis firmats al llarg d'aquest any hi ha ja un 48,8% de persones que tenen garantida una clàusula de revisió salarial per a almenys els dos propers anys. Un número que anirà a l'alça, doncs al llarg d'aquest any cal negociar 1.200 convenis d'àmbit sectorial que han quedat pendents el 2022 o que vencen al llarg del proper any.

La líder sindical de CCOO coincideix en l'efecte generat per les mobilitzacions per poder incloure les clàusules de revisió salarial als convenis. Tanmateix, remarca que s'ha produït una negociació col·lectiva a dues velocitats: amb més avenços en aquells sectors on hi ha una major presencia sindical i amb una paralització en els quals la força dels sindicats és menor. El que explica que molts treballadors estan emparats per convenis prorrogats que no compten amb clàusules de revisió salarial.

Un 25% el 2022

Respecte a aquest any que acaba, alguna cosa més de dos milions de treballadors (1.904.160 a novembre) recuperaran tot el poder adquisitiu perdut aquest any per la inflació, per la qual cosa els seus salaris pujaran el 5,8% després que l'INE hagi donat a conèixer aquest divendres que l'índex de preus de consum (IPC) ha tancat en aquesta xifra. Són empleats emparats per una clàusula de garantia salarial que impedeix que els seus salaris perdin valor per l'increment dels preus. Segons les dades del Ministeri de Treball els beneficiaris d'una clàusula de revisió salarial suposen al novembre el 22,6% del total de les persones que comptaven amb un conveni col·lectiu (8,4 milions), un dels percentatges més grans dels últims anys.

No obstant això, seran més, segons Lujan i Vicente. El dirigent d'UGT assenyala que segons les seves dades el percentatge de treballadors ja coberts ronda el 24% i la de CCOO assenyala que cal esperar a veure les últimes dades de convenis col·lectius de desembre, doncs l'estadística recollirà l'actualització d'almenys uns altres 200 convenis firmats aquest any, una bona part amb recuperació salarial.

El comportament de la inflació ha convertit la firma d'aquestes clàusules en una prioritat per als sindicats durant la negociació col·lectiva d'aquest any. El que ha empès a l'alça el percentatge de treballadors que aquest any estan coberts amb aquest tipus de salvaguarda fins aquest 22,6%, quan l'any passat a novembre eren el 16,8%, el percentatge més baix dels últims sis anys. El 2019, abans del covid, els treballadors amb aquesta empara legal van arribar al 21,6%, un punt inferior a 2022. Una empenta aconseguida amb la conflictivitat laboral, ja que molts convenis, especialment del metall, s'han firmat després de mobilitzacions dels treballadors.

Dos tipus de clàusules

Existeixen dues modalitats de clàusules de revisió salarial -una amb efectes retroactius i una altra sense efectes retroactius- en funció del moment en què els treballadors recuperen el poder adquisitiu. En la primera, les empreses abonaran una paga, generalment en la nòmina de gener, que cobreix la diferència entre la pujada aplicada per al conjunt de l'any i la inflació real d'aquell mateix any. Així, si un treballador va tenir una pujada del 3% el gener de 2022, rebrà de cop una pujada del 2,8% (diferència entre el 3% aplicat al gener i la inflació interanual del 5,8%). Per tant, aquests treballadors recuperaran el seu poder adquisitiu aquest mateix mes de gener.

En les segones, sense efectes retroactius, la compensació s'emprèn pujant cada any en funció de la inflació de l'any anterior. Així, aquells treballadors amb aquest tipus de clàusules tenen ja garantit que el 2023 els pujarà la nòmina el 5,8% i se'ls assegura la recuperació del poder adquisitiu si la inflació de l'any vinent supera aquesta pujada. Vicente declara que a partir de la reforma laboral del PP de 2012, s'ha anat imposant la modalitat de clàusula de revisió salarial sense efectes retroactius.

A parts iguals

Amb les dades Treball, alguna cosa més d'un milió de treballadors (1.003.737) gaudiran d'una pujada salarial del 5,8% per a l'any entrant en comptar amb una clàusula amb efectes no retroactius. I gràcies a les clàusules amb efectes retroactius, uns altres 900.423 assalariats rebran una paga per compensar la diferència entre la pujada que se'ls va aplicar el gener passat i la inflació del 5,8% soferta aquest any.

Com a curiositat, les pujades salarials pactades als convenis amb clàusula de revisió han estat superiors aquest any que les pujades dels convenis sense clàusula. Si la mesura dels 8,4 milions de treballadors amb un conveni actiu ha estat a novembre del 2,69%, aquells treballadors amb clàusula estan en el 2,8% i els sense clàusula en el 2,66%. I en el cas dels convenis amb les clàusules amb efectes no retroactius, les alces salarials pactades aquest any han estat del 3,31%, un punt més que el 2,23% per a les de convenis amb clàusules d'efectes retroactius.