L'escalada de la inflació, els problemes de subministrament, les conseqüències de l'esclat de la guerra a Ucraïna o el canvi de política monetària per part del Banc Central Europeu en l'última part de l'any frenaran la nostra economia aquest any. L'Institut d'Estudis Econòmics (IEE), el servei d'estudis de CEOE, rebutja que l'economia espanyola entri en recessió, però vaticina creixements del 0% o lleugerament superiors durant aquest trimestre i el primer de 2023. El president de l'IEE, Íñigo Fernández de Mesa, revelava dilluns que l'economia espanyola mostrarà un comportament una mica més desfavorable en el quart trimestre respecte al que ha fet la resta de l'any. Per al període octubre-desembre esperen que el creixement "sigui zero o lleugerament positiu, però no fort". Malgrat això, consideren que el PIB creixerà un 4,5% aquest exercici. Fa un any, la seva projeccions macroeconòmiques eren del 5,2%.
El PIB va registrar un lleuger creixement del 0,2% en el primer trimestre però es va alçar a l'1,5% en el segon per tornar a descendir el 0,2% en el tercer. "El que suposa una notable desacceleració respecte al primer semestre". I l'esmentada desacceleració, continuarà en la recta final d'any en línia amb un context internacional més deteriorat; L'augment dels preus de l'energia i els problemes de subministrament estan impactant de forma més intensa a l'activitat industrial. Les empreses, a més, reben menys comandes, que s'associa amb un menor consum a causa de l'augment de la inflació. I la pujada de tipus d'interès erosionen la capacitat de consum de les famílies, pel que la despesa en serveis patirà certa desacceleració els propers mesos.
Però també hi ha factors positius. Un d'ells és l'entrada de turistes internacionals, que a l'octubre només va estar un 5% per sota de les dades de 2019. La bona evolució dels turistes internacionals i nacionals, fa que el balanç per al conjunt de l'any sigui positiu, podent superar les xifres anteriors a la pandèmia malgrat que s'espera certa desacceleració en el quart trimestre, indica l'informe de conjuntura econòmica de l'IEE.
El mercat laboral també està afavorint a l'economia. Malgrat la incertesa, la creació d'ocupació va ser fort en la primera meitat de l'any, encara que va començar a perdre intensitat en el segon. Així, la taxa d'atur va descendir en el segon trimestre, però ha despuntat en el tercer, fins al 12,7%. L'ocupació ja supera els 20 milions d'ocupats, per la qual cosa, en termes de persones, ja ha sobrepassat les xifres de 2019, prèvies a la pandèmia.
Tanmateix, les hores treballades segons Comptabilitat Nacional encara no han assolit els nivells prepandèmia, i en el tercer trimestre són un 0,9% inferiors a les de l'últim trimestre de 2019. Al seu torn, el nombre d'empreses inscrites en la Seguretat Social està frenant el seu ritme de creixement i, al novembre, encara hi ha gairebé 11.000 empreses menys que fa tres anys.
D'altra banda, les empreses estan suportant més costos laborals que fa uns anys, de manera que en el tercer trimestre són un 8,8% superiors als de finals de 2019. Alhora, els nivells de productivitat per ocupat en el tercer trimestre estan un 4,9% per sota dels nivells previs a la pandèmia. Tot això perjudica la competitivitat de les empreses.
La inflació no baixarà fins a 2024
Durant la primera meitat de 2022 la inflació va continuar el senda de fort creixement iniciat el 2021 fins a assolir un màxim del 10,8% el mes de juliol, el seu nivell més alt des de setembre de 1984. Des d'aleshores ha mostrat un camí de desacceleració i el IPC se situa en el 6,8% el novembre, segons l'INE.
El servei d'estudis de CEOE espera que la mitjana de la inflació de 2022 se situï el 8,5%, tancant l'any entorn del 6%, i la subjacent al voltant del 5%. Els economistes entenen que les tensions de preus han d'anar moderant-se, de manera que, el 2023, la inflació podria situar-se entorn del 3,9% i la subjacent entorn del 3,5%.
Per aquesta raó, els de l'IEE descarten que s'assoleixi la xifra objectiu del Banc Central Europeu l'any que ve malgrat que ja s'han pujat els tipus d'interès quatre vegades aquest 2022 i continuaran el 2023. "No veiem que la inflació arribi al 2%, que és objectiu del BCE, fins almenys 2024", apuntava Fernández de Mesa. Ja que a més de la política monetària, "s'ha d'comptar amb una política fiscal més prudent i per exemple, no indexar salaris a la inflació", indicava. Amb tot, vaticinen un creixement del PIB de l'1,2% per a l'any que ve.
L'impost a la banca i energètiques: "un risc per a l'economia"
Hi ha elements positius que beneficiaran al PIB l'any que ve, segons l'IEE. Per exemple, no tenir tanta dependència energètica, comptar amb un menor pes en el sector industrial o no estar tan exposats al "boom" immobiliari que es viu a Europa. A més, l'augment dels tipus d'interès està impactant -de moment- de manera limitada en les famílies perquè els bancs no estan repercutint del tot l'esmentada pujada. I la majoria d'hipoteques variables que hi ha al mercat són antigues.
S'hi suma que les famílies tenen una situació d'endeutament molt menor que en el passat i que el mercat laboral mostra una important resistència, de fet, la taxa d'atur està a prop de mínims del 2008. Però els economistes adverteixen d'altres elements negatius que afectaran el PIB el 2023. Entre ells, l'impost a la banca i les energètiques.
El president de l'IEE assegurava en la presentació de l'informe que un augment d'imposició "és un factor de risc en l'economia espanyola". En general, esgrimia que el disseny de tributació a Espanya ha generat menys ocupació que en altres països i de manera particular apuntava que un impost com el d'aquests dos sectors, incideix en la inversió empresarial.
Per aquesta raó, advertia el Govern que "tenim un problema de despesa i no d'ingressos" i criticava que es canviïn les regles del joc cada 24 hores, perquè un país tradicionalment atractiu per a la inversió "deixa de ser-ho".