El conjunt de les empreses, en comptes d'estar guanyant-ne menys per la pujada dels costos per la inflació més gran, estan augmentant els seus beneficis. En canvi, els treballadors, els salaris dels quals han crescut l'any un 2,6%, estan perdent poder adquisitiu amb l'IPC; en concret un 5% o, el que és el mateix, han de deixar d'adquirir el 5% de les coses que es podien permetre fa un any. Aquesta és la principal conclusió de l'informe "Els beneficis empresarials creixen a costa dels salaris", elaborat pel Servei d'Estudis de UGT i presentat aquest divendres.

L'anàlisi, que maneja diverses fonts estadístiques, s'ha centrat en les dades de l'Agència Tributària per determinar quins són els marges de beneficis amb què operen les empreses; és a dir, els diners que es queden per cada cent euros que ingressen. Així, el marge de beneficis en els tres primers trimestres de l'any va ser del 10,6%, la qual cosa significa que es queden 10,6 euros per cada 100 euros que facturen, quan l'any passat eren 8,6 euros. El que significa que els seus marges s'han ampliat el 23,3%, nou vegades més que el 2,6% de pujada dels salaris en conveni. No obstant això, l'evolució dels marges difereix segons sectors: baixen en el primari 4,7 punts percentuals (p.p.) un 42% de descens i en l'industrial 0,2 p.p., un 2% de caiguda i pugen en construcció i activitats immobiliària 1,5 p.p., un 15,5% d'ales i al sector serveis 3.1 p.p. amb una pujada del 39%.

Diferències amb el Banc d'Espanya

La conclusió de UGT que les empreses han incrementat els seus marges contrasta amb els resultats de l'informe de la Central de Balanços del Banc d'Espanya que apunta a una reducció dels marges empresarials. Així, el regulador bancari defensa que l'increment dels costos de les empreses s'hauria traslladat parcialment als clients i l'altra part ho hauria assumit l'empresa. Al contrari, la tesi de UGT és que els costos s'han traslladat íntegrament als clients i fins i tot per sobre el que hauria permès augmentar els marges de les empreses.

Fonts del sindicat indiquen respecte a l'informe del Banc d'Espanya que han segmentat els marges per sectors, donant una conclusió confusa, encara que la Central de Balanç reconeixeria l'increment global dels marges de beneficis. De fet, l'informe de la Central de Balanços del Banc d'Espanya reconeix que els beneficis de les empreses (resultat ordinari net) pràcticament s'ha duplicat respecte a l'any anterior, en concret un 94,7%, una dada de la qual es fa eco l'informe del sindicat que el desagrega entre les empreses grans, el benefici de les quals augmenta un 95,9%, i les mitjanes, el 22%.

Repartiment dels beneficis

L'informe de UGT analitza en quina forma es reparteix entre els propietaris de l'empresa i els treballadors el valor afegit brut (VAB) -valor de la producció eliminades les entrades utilitzades per produir. L'esmentat d'una manera molt col·loquial, si una empresa fos una vaca, com es reparteix la llet una vegada descomptats els costos de producció. Doncs bé, la participació dels treballadors en el repartiment ha descendit de forma considerable aquest any, segons els càlculs del Servei d'Estudis del sindicat. Fins al setembre de 2022, de cada cent euros el conjunt de la plantilla es quedaria el 52% del VAB, mentre que la mitjana de la dècada 2009-2019 és del 60,6%. És a dir, els treballadors han perdut 8,6 punts en el repartiment a favor de l'empresa.

En comparació amb la UE

L'informe posa èmfasi que els salaris espanyols són entre els més continguts de la Unió Europea. En el primer semestre de l'any, el cost laboral per hora a Espanya ha augmentat un 2,1% davant el 4,1% a la mitjana d'Europa, amb Alemanya en el 5,1%. Al contrari, sempre segons les dades de UGT, el marge empresarial mitjà entre 2021-2022 citant a Eurostat va caure a l'eurozona un 3,1%, mentre que a Espanya puja un 7,9% amb un descens de l'11% a França.

L'objectiu de l'informe de UGT és comprovar de quina manera estan influint els salaris i els beneficis empresarials en les altes taxes d'inflació que s'emporten patint tot aquest any. Una vegada determinat que els marges han augmentat nou vegades més que els salaris, el Servei d'Estudis del sindicat conclou (analitzant les dades de Comptabilitat Nacional de l'INE) que els beneficis són responsables, de mitjana, del 84% de la pujada dels preus en els dos primers trimestres de l'any, mentre que la partida de remuneració d'assalariats explica el 14,7%, "sis vegades menys", remarquen en el sindicat.

Davant d'ells, Fernando Luján, vicesecretari general de política sindical, que va presentar aquest divendres l'informe, conclou que no es pot justificar per motius d'inflació no apujar els salaris per recuperar part del poder adquisitiu perdut pels assalariats, tal com "argumenta la CEOE i el Banc d'Espanya". I, per tant demanda que s'obri la negociació amb la patronal per incrementar els salaris, entre altres coses apunta Luján, perquè "si no es recupera el poder adquisitiu, es ressentirà el consum i afectarà l'economia".

OCDE demana de pujar el SMI

Els sindicats no són els únics que consideren necessari augmentar els salaris. La OCDE entén que davant de l'escalada de la inflació cal afavorir els augments del salari mínim (SMI) per esmorteir el cop per a les famílies més vulnerables, i acompanyar això d'altres prestacions socials i mecanismes o bonificacions per compensar l'encariment de l'energia. "Encara que l'elevada incertesa i una desacceleració significativa del creixement econòmic poden suggerir cautela en la pujada dels salaris mínims, diversos països tenen marges per anar més enllà dels actuals nivells salarials mínims i protegir, almenys parcialment, els treballadors més vulnerables de la pujada dels preus", assenyala.

En un informe dedicat al salari mínim en aquests temps d'inflació, publicat aquest divendres, l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) no diu quins són aquests països, però sí que dona algunes pistes indirectes. Una d'elles és comparar-ho en termes relatius -en cadascun dels 30 països dels seus 38 membres en qui hi ha un salari mínim nacional- amb el salari mitjà, és a dir, amb la remuneració per sota de la qual són el 50 % dels treballadors i per sobre l'altre 50 %, informa Efe. La OCDE posa èmfasi que, en el context actual d'inflació rècord que afecta "desproporcionadament" els menys afavorits, "els salaris mínims poden convertir-se en una eina encara més important per protegir el nivell de vida dels treballadors amb salaris baixos".