L'Institut Nacional d'Estadística ha publicat aquest dilluns l'informe Indicadors Urbans 2023, on classifica els municipis d'Espanya amb majors i menors taxes d'atur. De les 15 localitats amb un menor percentatge d'atur, la majoria es troben a Madrid, Euskadi i Catalunya, mentre que Andalusia compta amb el nombre més gran de municipis amb més atur a Espanya.

D'aquesta manera, s'observa que Sant Cugat del Vallés, a Barcelona, és el municipi d'Espanya amb menys atur, amb una taxa d'atur mitjana estimada per a 2022 del 5,2%. En segona posició es troba el municipi madrileny de Pozuelo de Alarcón, amb un 5,8% d'atur. Es tracta de dos municipis que ja van liderar la classificació l'any anterior, encara que intercanviant posicions, per la qual cosa Sant Cugat del Vallés ha desbancat Pozuelo com a municipi amb menor taxa d'atur d'Espanya

Per darrere d'ells se situa la localitat basca de Sant Sebastià, amb una taxa d'atur del 6,5% i en quarta i cinquena posició estan els municipis madrilenys de Las Rozas de Madrid i Majadahonda, amb una taxa del 6,7%. Fora del top cinc es troben el municipi basc de Getxo (6,9%), Barcelona (7%), Castelldefels (7,8%), Burgos (8,7%), Alcobendas (8,9%), Irun (9%), San Sebastián de los Reyes (9%), Santiago de Compostel·la (9,1%), Vitòria (9,2%) i la localitat catalana Cerdanyola del Vallés (9,2%).

La Línia de la Concepció és el municipi amb més atur

Pel costat contrari, Andalusia copa la major part dels municipis amb més atur. En aquest sentit, el municipi gadità de La Línea de la Concepción és el que més percentatge d'atur presenta, amb una taxa estimada per a 2022 del 29,3%. En segona posició se situa Ceuta (28%), seguida del municipi jaenès de Linares (25,9%) i dels municipis de Jerez de la Frontera (Cadis) i Granada, ambdós amb una taxa d'atur del 24,2%.

A més dels quatre municipis ja esmentats, a Andalusia també cal sumar a Algesires (23,5%), Sanlúcar de Barrameda (23,3%), San Fernando (22,4%), Còrdova (22,2%), Chiclana de la Frontera (22,1%), Cadis (21,6%), Alcalá de Guadaíra (21,2%) i El Puerto de Santa María (21%). Completen la llista de 15 municipis amb més atur la ciutat autònoma de Melilla (21,3%) i el municipi toledà de Talavera de la Reina (21,7%).

Respecte a les taxes d'activitat, els municipis que presentaven el 2022 les xifres més elevades són Rivas-Vaciamadrid (69,8%), Valdemoro (68,7%) i Parla (67,3%), tots ells en la Comunitat de Madrid. En el costat oposat, els municipis amb menors taxes d'activitat van ser Ferrol (50,1%), Avilès (50,3%) i Gijón (50,4%).

Així mateix, l'informe publicat aquest dilluns per l'INE recull les dades per a les conegudes com a Àrees Urbanes Funcionals (AUF). Cada AUF consisteix en una ciutat i els municipis que formen el seu entorn funcional, concretament d'influència laboral, definint així fins a 70 àrees urbanes funcionals per a tot Espanya. Un municipi pertany a l'AUF d'una ciutat si el 15% o més de la seva població ocupada es desplaça a aquesta ciutat per motius de treball.

Sant Sebastià és l'àrea urbana amb més renda i El Viso el barri més ric d'Espanya

El 2022 les AUF amb més població van ser les de Madrid (amb 6,98 milions de persones), Barcelona (5,09 milions) i València (1,78 milions). L'AUF de Sant Sebastià va encapçalar la renda neta mitja anual per habitant el 2020, amb 16.836 euros, seguida de Bilbao (15.436 euros) i de Madrid (15.407 euros). Per la seva part, Torrevella (8.441 euros), Lorca (9.402 euros) i Marbella (9.721 euros) van ser les Àrees Urbanes Funcionals que van presentar les menors rendes.

L'INE destaca que la proporció d'ocupació en la indústria i els serveis permet distingir entre AUF caracteritzades per una forta implantació d'aquests sectors davant d'altres. El 2021 van destacar com a àrees industrials les d'Avilès (amb un 26,7% d'ocupació en la indústria), Alcoi (23,7%) i Sagunto (23,5%). Per la seva part, les AUF de Marbella (2,6%), Almeria (3,1%) i Mèrida (3,1%) van registrar els menors pesos d'ocupació industrial.

Quant a la proporció de població ocupada en el sector serveis, totes les AUF superen el 64%. Les de Mèrida (91,5%), Toledo (91,2%) i Las Palmas de Gran Canària (87,7%) registren els percentatges més grans. Per la seva part, les AUF en les quals el sector serveis va tenir menor pes en l'ocupació van ser les d'Avilès (64,7%), Lorca (65,0%) i Sagunto (68,8%).

Ja que dins de les ciutats es donen també importants desigualtats, l'informe estadístic recull dades per a nivells inferiors al de la ciutat anomenats Sub-City District (SCD). En molts casos, aquests nivells coincideixen amb la divisió existent en districtes administratius o barris.

La llista actual de barris SCD la formen els municipis d'Alacant, Barcelona, Bilbao, Còrdova, Gijón, l'Hospitalet de Llobregat, Madrid, Màlaga, Múrcia, Palma de Mallorca, Las Palmas de Gran Canària, Sevilla, València, Valladolid, Vigo, Vitòria i Saragossa. En total es contemplen 523 barris SCD en l'estadística.

Els barris amb més renda neta mitjana anual per habitant amb dades de 2020 van ser El Viso (40.815 euros), Recoletos (37.067 euros) i Castellana (36.660 euros), els tres de Madrid. Per contra, les rendes més baixes es van localitzar a Sevilla, al barri Polígono Surdel districte Sud (5.816 euros) i als barris de Los Pajaritos i Amate del districte Turó-Amate, amb 6.043 euros, i al barri alacantí de Joan XXIII (6.503 euros).