No sempre és fàcil saber com es diuen els habitants d’un poble en concret, fora dels veïns i dels més habituals. Com que és més aviat una qüestió de costums i no de regles estables, ens toca fer memòria. En català hi ha diverses terminacions per crear gentilicis a partir de noms, els sufixos més productius són -à -ana (manresà), -enc- a (begurenc), -er -a (santjaumer), -ès -esa (empordanès), -í -ina (barceloní), però, com ja hem dit, l’elecció del sufix no depèn de com acabi el nom de la localitat, sinó de la tradició. Ara bé, no sempre hi ha un gentilici en concret en forma d’adjectiu, a vegades s’ha de recórrer a un sintagma amb de, com per exemple “de Guimerà” (estratègia que també s’ha de tenir en compte a l'hora de fer trampes, perquè és molt útil quan no sabem com es diuen els habitants d’un lloc i no tenim manera de buscar-ho en aquell moment).

Posa't a prova!

 

📝 Aquí pots fer tots els tests de llengua d'ElNacional.cat