Un programa excepcional. A la segona temporada d’‘Els meus pares’ de TV3, Gemma Nierga ha entrevistat un famós que té els dos pares morts. Tota una novetat, tenint en compte que normalment visita els pares d’algun mediàtic perquè li parlin del fill. Però aquesta vegada ha estat diferent, amb un Toni Soler que ha volgut fer-los un homenatge.
TV3
La mare d’en Toni, la Carme Guasch, va morir el 1998. El pare, l’Antonio Soler, ho va fer molt abans. Va morir d’una llarga malaltia el 1982, ara fa 37 anys. Ell en tenia 53. El seu fill, 16. I malgrat que fa gairebé quatre dècades que la malaltia li va arrabassar el pare i que el troba a faltar, el presentador de l’‘Està passant’ té una sensació desagradable quan el recorda: “Si estigués ara aquí seria com començar de nou una relació, seríem desconeguts, hauríem de presentar-nos, pràcticament. Amb ma mare, en canvi, tinc una presència més fresca, més marcada, seria un retrobament més proper”, confessa.
TV3
Quan era un nen, la vida familiar estava fortament marcada per la feina del pare, que treballava en un banc. Primer el van destinar a Badalona, després a Terrassa i uns anys més tard un altre cop a Badalona. I en Toni, les seves germanes i la mare, amunt i avall al darrera del pare. Això, sense perdre mai les arrels empordaneses. Malgrat que no hi vivien, els pares viatjaven fins a Figueres cada cop que la mare es posava de part. És per això que en Toni i les seves germanes Sílvia i Blanca van néixer allà: “Perquè poguéssim dir que som de Figueres... una mena de patriotisme empordanès, per la via de naixement, una mica absurd”, revela.
TV3
Però la mort del pare ho va canviar tot. Va ser un daltabaix familiar que es va allargar més d’un lustre. "Va ser un moment d'excepció, però que va durar molt", recorda la Sílvia Soler. A la memòria d’en Toni, la sensació asfixiant d’aquell moment que va marcar una època a casa: "Vam estar quatre anys amb l'ombra de la mort i després dos o tres anys de dol estricte. La mare volia que quedés clar que era vídua i que casa nostra estava marcada per la desgràcia”. Un sotrac emocional que va provocar que en Toni Soler es tanqués en banda, negant el dolor que sentia: . "Presumia que no m'havia afectat, que jo era tan home i tan madur que la mort del meu pare no estava podent amb mi. Presumia de valentia quan, en el fons, es tractava de covardia".
TV3
La mort del pare va obrir un cicle familiar que no es va tancar fins que als germans Soler els va faltar la mare: “Encara que l'expressió sembli frívola, vam convalidar el dol del pare amb el de la mare... Vaig dir: jo hi seré allà a primera fila i ho vull patir i vull estar trist, no em vull perdre res”, relata en Toni. Tots tres estan d’acord amb el mateix: “El dol va ser més fàcil, perquè ho havien verbalitzat, ens havíem acomiadat, havíem après la lliçó i això dona molta tranquil·litat". I una reflexió de la Sílvia Soler: "No sé on ho vaig llegir, però és cert, no ets del tot adult fins que no has perdut el pare i la mare".
TV3
‘Els meus pares’ amb en Toni Soler i les seves germanes Sílvia i Blanca va reunir ahir 416.000 catalans davant del televisor. Un 18,1% de quota de pantalla que va situar el programa pel damunt de l’entrega de la setmana anterior amb en Roger Pera, els pares i el drama de la drogoaddicció.