Sovint, molts presentadors i presentadores d'aquest país regalen als seus seguidors fotografies impagables de quan eren ben petits. Imatges rescatades del bagul dels records, dels àlbums de família, on ni tan sols somiaven en convertir-se en comunicadors o professionals reconeguts a tot el país.

Hem vist com eren de jovenets estrelles com Judit Mascó, Martina Klein, Laura Fa o molts dels locutors de Catalunya Ràdio, quan a l'estiu van fer promoció de la nova temporada d'aquesta original manera. I ara, qui ha deixat els fans amb els ulls com a taronges és algú molt estimat per tothom, públic i espectadors.

foto judit

Judit Mascó i la seva germana petita, foto vintage / @juditmasco

Aquest dimarts va tenir lloc l'entrega dels Premis Ondas, i un dels premiats, que va recollir el guardó al millor presentador, és un d'aquells casos que genera unanimitat. Els que han treballat amb ell diuen que té una bonhomia que no se l'acaba. Company dels seus companys, entregat, positiu, optimista i sempre amb un somriure d'orella a orella. I amb un talent a cabassos.

Roberto Leal va tornar a demostrar que és un geni amb les paraules i amb la seva presència. La càmera l'estima, especialment, per la naturalitat que desprèn en tot moment. Impagable va ser quan va agrair el premi, el va dedicar al seu difunt pare i sobretot, quan va fer pujar dalt de l'escenari la seva mare Mercedes, a la que ja havíem vist quan treballava a España directo, i que no cabia en ella de com d'orgullosa estava del seu fill.

Ja amb ells al costat, va emocionar el personal com ningú: "Somos el tiempo que nos queda. Yo no quería que mi madre se perdiese esto. Pepe (el seu pare) no está, mi madre sí. Me han dado este premio por versatilidad, que se puede aprender, pero la bondad... Es un matiz que la bondad, para mí, eres tú. Lo era papá y lo eres tú".

"Te lo digo de corazón. Este premio va a ser para mi madre. Va a ser para tí", li va dir. El millor, però, la petició que li va fer, sobre on posar el cavall amb ales a casa seva: "Te pido por favor que lo pongas en la mesa del salón esa grande que tienes de caoba, para que tus hermanas y tus amigas del café vayan a verlo... y para que pongamos el foco en el premio y no en la foto de la comunión, que preside el salón 35 años y que ya es hora de que lo cambies...". "Es verdad", reconeix ella riallera.

I aquesta és la prova fefaent. El marc i la foto típica de la primera comunió que llueix a moltes cases del país, on pares i mares orgullosos tenen penjats els seus fills i filles vestidets de marineritos. Això sí, per molt premi Ondas que hagi guanyat Roberto Leal, la foto en qüestió continua a la paret... "Pues ya está el Ondas donde le dije a mi madre. Eso sí, la foto sigue ahí"...

Probablement, la foto continuarà allà penjada... I Leal, en el fons, ben orgullós.