Albert Om llueix amb orgull la condició de gendre de Catalunya. Se l'ha guanyat a pols, ni una mala paraula, ni una polèmica (tret dels fatxes denunciant-lo per les paraules de Pepe Rubianes), ni un escàndol, presentador de formats amables. Sempre ha fet magazins, programes de testimonis, maratons benèfiques i la cirereta, l'especial pels 40 anys de TV3. El periodista va entrar fa tres dècades a les nostres vides a un programa dels més top de la història de TV3, Malalts de tele. Era el cosí de Taradell de Toni Soler i conduïa la secció més llegendària, Altres límits, un zàping per la resta de cadenes que va deixar incrustats moments memorables als cervells dels espectadors, com Maria Teresa Campos llegint la modalitat de raïm "xarel·lo" dient "Charel 10" o aquell senyor de Lleida, pare del conseller d'Agricultura del Govern Mas, que es deia Pelegrí Pelegrí Pelegrí. Albert Om des d'aleshores no ha baixat de la fama i l'estima dels catalans. Ara ja viu retirat dels grans programes, acomiadat de la nova RAC 1 per motius econòmics i apareixent a estones fent seccions, com la de La Selva a TV3.
El fort d'Om ha estat sempre l'entrevista i ara és ell qui les concedeix promocionant el seu darrer llibre Què dira la gent sobre la seva infància i joventut a Osona. A les entrevistes promocionals recorda l'últim moment amb el seu pare al llit de mort. La mare va morir primer i el pare, que patia demència severa, va morir més tard als 91 anys. Om va dir-li l'últim dia el que mai no li havia dit en vida: "T'estimo". Ho va explicar l'any 2019 a TV3 quan Eloi Vila, el seu amic, va fer el que fa amb tots els convidats per emocionar-los i que plorin: preguntar pels pares morts. Eloi Vila té una fixació pels pares dels convidats, especialment si ja no hi són: "Recordo el dia que em vas dir el pare ja no...". Albert Om: "Va ser un procés molt dur, una demència molt severa. El 2015 el meu pare no va conèixer a la meva mare. Va morir el 2018 als 91. L'última nit a l'hospital jo era amb ell, però ell ja no hi era. Va ser la primera vegada a la meva vida, i no ho entenc, que li vaig dir que l'estimava. No em va sentir". Una revelació a cor obert que parla d'una manera de ser d'una generació i d'una part del país. Ara, amb motiu del llibre, recupera aquell precís moment que tothom recordarà, quan es va quedar orfe del tot.
Albert Om al diari Ara: "Al meu pare la primera vegada que li vaig dir "t'estimo" era l'últim dia que ell ja estava sedat, i no sé ni per què em va sortir a dir-l'hi, però vaig pensar "hòstia, sort que està sedat, perquè si m'arriba a sentir li hauria fotut un problema", no hauria sabut què fer-ne. Mai a la vida ens ho havíem dit, ja m'ho havia demostrat d'altres maneres". Allò tan català de no dir-s'ho sinó de "demostrar-s'ho". Albert Om està tan empeltat d'aquesta gasiveria dels "t'estimo" que encara ara la defensa: "He elaborat una teoria sobre els "t'estimo": que es gasten. És el que m'ha passat a mi, almenys. Jo de jove els deia més que no pas els dic ara, quan em sembla que sé estimar una mica més que no pas abans. De jove segurament dius molt t'estimo, t'estimo, t'estimo, però ho dius perquè t'ho diguin a tu. O com una manera de posseir l'altra persona. I crec que està bé guardar-te'ls per al moment, ni precipitar-te ni repetir-ho molt, perquè quan repeteixes molt les coses ja perden tot el valor". Albert Om no s'ha casat, no ha tingut fills i conviu en parella amb una altra periodista, Eva Arderius de betevé.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!