El drama de Gerard López: "El meu germà Sergi es va suïcidar amb 39 anys, una decisió valenta"

Gerard López és un exjugador del Barça que ha fet més fortuna com a comentarista de Movistar, la TV de pagament que ofereix els partits del Barça de Lliga i Campions, sempre remant a favor de la casa. I casa seva ara no és el Barça, és Movistar una cadena que té el 80% dels comentaristes exjugadors del Reial Madrid i com a coartada posen un parell que algun dia molt llunyà i irrellevant van jugar al Barça, com Abelardo o Gerard. Les xarxes culers no l'estimen gaire per fer comentaris esbiaixats que no molestin el madridisme, el sociològic i l'oficial. Va retirar-se als 32 anys com a futbolista i diu que havia de reinventar-se per guanyar-se la vida. Gerard López, que amb 47 anys només ha entrenat el Barça B i ha estat seleccionador de Catalunya, té una història personal dramàtica que ha explicat aquest diumenge a El suplement de Catalunya Ràdio.

Gerard López, nascut a Granollers ha entrat en aspectes personals molt potents, com revelar que els seus dos fills, un nen (que ara té 15 anys) i una nena (ara en té 11), van néixer el mateix dia un 11 de març amb quatre anys de diferència i tots dos van ser de part natural a casa seva només amb dues llevadores al domicili, no pas a un hospital com la majoria. Una decisió difícil que va plantejar-li la dona amb qui porta 25 anys de parella. Gerard López hi va estar d'acord. La va conèixer l'any 2001 quan Gerard era jugador del Barça. El moment més dur de l'entrevista és quan Gerard revela que ha patit un drama que no té nom, se li va morir un germà. Quan perds els pares ets orfe, quan perds la parella ets vidu però quan perds un fill o un germà no té nom al diccionari, per antinatural. Roger Escapa sap treure-li aquest aspecte personal. Gerard López: "Érem tres germans, tots vam passar per La Masia. El Sergi el meu germà gran ens va deixar fa vint anys, el Juli és el mitjà i jo he fet més carrera al Barça. Som l'única família que el pare i els tres fills hem jugat al primer equip del Barça, i el club ens ho va reconéixer lliurant-nos una placa". L'entrevista gira cap a aquest moment en una família que ho esberla tot.

Gerard López: "En Sergi va morir, va ser un cop molt fort. Es va retirar jove del futbol. Tenia moltes lesions, va tenir problemes de depressió greu. Va anar a viure a l'Argentina i es va recuperar, va ser pare, però va tornar a tenir depressió. Per la distància no sabíem el seu dia a dia així que el vam anar a buscar. Jo era jugant a Mònaco, va anar a buscar-lo el Juli i al cap de pocs dies de tornar a Barcelona, el meu germà va decidir posar fi a la seva vida. Pels meus pares és impossible que ho superin i els dos germans ho hem parlat amb normalitat, amb la sensació de què més podries haver fet. Penses que és una decisió que pren un mateix, molt valenta dins la covardia de posar fi a la vida. Quan ho has de fer només ho fan els valents. En Sergi tenia 39 anys, jo era al primer any a Mònaco i tenia 26 anys". Un cop molt fort i la generositat de Gerard López de compartir-ho amb els oients, alguns dels quals hauran passat per un tràngol similar.