La sorprenent revelació de l'exporter del Barça Pinto sobre Lamine Yamal

José Manuel Pinto Colorado és un d'aquells jugadors que han passat pel Barça i han deixat un regust i uns records molt agradables en els culers. Un d'aquells tipus que cau bé. Queia bé quan defensava la porteria del Barça amb la seva icònica cabellera amb trenes i cau bé ara que fa onze anys que va penjar les botes, o en el seu cas, els guants, i que ja porta els cabells curts.

El del Puerto de Santa María, Cadis, va arribar al Barça l'any 2008 procedent del Celta de Vigo. I al club blaugrana va viure els seus millors anys com a professional, i això que era suplent habitual de Víctor Valdés i s'havia de conformar amb jugar només els partits de la Copa del Rei. Un Pinto de qui tothom recorda dos moments increïbles defensant la porteria del Barça. Un, en un partit contra el Copenhaguen l'any 2010, quan va enganyar un jugador rival simulant el xiulet de l'àrbitre per fer-li creure que estava en fora de joc i així recuperar la pilota i que no fos una ocasió de perill rival. L'altre, en una eliminatòria de la Copa del Rei contra el Mallorca, quan li va aturar un penal al jugador mallorquinista Pep Martí després de dir-li a quin costat es llançaria:

Un disfrutón de la vida, un tipus molt de la conya i a qui el futbol li agradava... però fins a cert punt. Li encantava jugar-lo, però compartia passió amb la música, que és al que es dedica ara com a 'Pinto Wahin'. Un jugador de l'elit, que defensava la porteria del Barça, però que era una rara avis, perquè no va ser mai dels que mirava mil partits a la tele ni li entusiasmava especialment. En una conversa deliciosa amb Josep Pedrerol a El cafelito, reconeix que el futbol li encantava... "jugarlo. ¿Verlo?...Nunca. Nunca me ha gustado verlo, siempre me ha aburrido, desde pequeño. No lo podía contar en un vestuario, como lo de que yo hacía música". Un Pinto que reconeix que mai veu futbol. "O sea, ¿no sabes cómo juega Lamine Yamal?", li pregunta murri Pedrerol.

I atenció a la resposta sincera: "No. No mucho... Mi niño me mantiene un poco al tanto, que él lo ve todo, ha salido a mi abuelo. A ver, no te diré que lo he visto cero, pero, highlights". "Estás de coña, ¿no?", li diu Pedrerol. I Pinto admet que el veu poc, de fet, a Lamine i a qui sigui, i que quan ho fa és perquè el seu fill li diu que es posi amb ell a veure algun partit o alguna final que ha jugat el nou '10' del Barça i ídol dels culers. Un Pinto que continua "notando el cariño de la gente cuando voy a Barcelona", una Barcelona on no fa gaire, qui portava el '10' que ara porta Lamine, va ser el millor jugador de tots els temps. Parlant de Leo Messi, Pinto reconeix que no li agrada massa que li preguntin sobre l'argentí, que és el que fa molta gent quan el veu a ell: "Prefiero que me pregunten por mí". "Pero es que estabas con el mejor del mundo...", diu Pedrerol. I ell: "Sí, pero para mí es mi amigo".

L'amistat i sintonia que van tenir tots dos continua avui encara. Es van fer íntims, i el mateix Pinto explica perquè hi va haver tan de feeling amb el millor jugador de la història: "Conmigo hablaba bastante. Se sentía cómodo conmigo, la diferencia de edad, y me empecé a juntar con los argentinos, Messi, Milito, porque desde Vigo yo tomo mate. Decían que no podía ser que un andaluz bebiera y supiera cebar mate. Era un líder sin hablar. Cuando pisaba el césped todos sabían que iba a pasar algo. Era mágico. Nunca he visto a nadie como él. Y creo que otra de las cosas por las que enganchábamos mucho es porque somos mucho de familia, y él tiene eso también, y eso nos unió". Pinto i Messi, dos genis.